L’enoturisme al Bages puja de grau i mostra una tendència creixent

El Bages va tenir un dels millors índex d’ocupació hotelera de la província de Bacelona durant l’última Setmana santa, segons dades de la Diputació de Barcelona. És cert que limitar només l’anàlisi del turisme a la província deixa fora moltes altres destinacions catalanes importants. Però també cal valorar aquesta dada respecte resultats d’anys pretèrits en què el factor turístic del centre del país tenia una incidència mínima. Entre tots els actors que intervenen en la suma del turisme al Bages, n’hi ha un que guanya pes, l’enoturisme, on hi acabem encabint la majoria d’activitats turistico-gastronòmiques organitzades per un sector que suma 17 cellers a la marca de la DO Pla de Bages (n’hi dos de Santa Maria d’Oló, ara al Moianès), 15 dels quals fan activitats relacionades amb la degustació dels picapolls, mandó, cabernet souvignon, merlot, macabaeu i altres tipus de raïm cultivat a les seques terres bagenques.

Si el turisme del vi del Bages no fos una oportunitat de mercat, no hi hauria, per exemple, les tres empreses que es dediquen, en aquests moments, a gestionar l’oferta enoturística de la comarca: Terra de vins, agència de Manresa; Slowturisme, empresa d’enoexperiències tammbé lligada a la capital del Bages i Tot turisme, una agència de viatges amb seu a Sallent que vetlla també per les propostes locals i comarcals. L’aparició d’aquestes empreses interessades a treballar amb el producte «vi del Bages» són una part de la suma total. Entre tastos i visites al patrimoni que ens relliga molts estretament amb el productiu passat del segle XIX (i amb la història més antiga d’algunes grans masies del Bages), els productors atrauen als seus cellers més de 50.000 persones anualment. De gener a octubre del 2023, pels cellers de la comarca van passar 52.673. Aquesta és la darrera xifra de visitants disponible al Consell comarcal del Bages, però marca una tendència més que positiva, ja que el 2022, durant tot l’any, el registre va ser de 41.120. És cert que caldria tenir en compte la pandèmia, que òbviament va ser una afectació important per al sector, però la recuperació és evident i alguns cellers, com Abadal, tenen millors xifres el 2024 que en el mateix període de l’any passat. I encara una altra xifra positiva per al sector el 2023: aquest any es van vendre, també amb dades només de gener a octubre, 46.510 paquets als winebars dels cellers, davant els 42.532 que s’havien venut durant tot el 2022. Hi ha 6 dels 15 cellers que ofereixen aquest punt de trobada per assaborir un dels seus vins. , a més a més de les agències de turisme, el sector suma 8 allotjaments,10 restaurants 2 vinoteques i 5 equipaments culturals implicats en l’enoturisme.

L’enoturisme, que en uns cellers com els de la DO pla de Bages fa uns anys tenia una incidència mínima, ara és un dels valors amb bons fonaments, perquè els propietaris han vist que també el turisme els aporta ingressos al seu negoci, però, sobretot, els atorga reconeixement de marca i els fa connectar amb els clients actuals i de futur. Així ho explica Marta Membrives, responsable de l’Enoturisme al celler Abadal, que afegeix que tot i que l’enoturisme «no és el sector més rentable de l’empresa, també suma, i té un valor afegit, el reconeixement de la marca i que tinguem bons prescriptors». Un secret poc amagat és que les visites i les experiències s’acabin a la botiga de venda de vins, però Membrives destaca que l’objectiu que després dona sentit a la resta és que aquell que ha fet una visita «l’acabi satisfet del que ha sentit, tastat i viscut». Abadal, que és dels cellers de més pes de la DO Pla de Bages, fa 25 anys ja rebia visites per veure instal·lacions i el passat de la masia lligat al món del vi, però en fa 15 que ja es treballa més enfocant l’enoturisme cap al tast del producte, la gastronomia local. I, sobretot, en aconseguir que «el visitant tingui una bona experiència».

En aquests moments, els 15 cellers que organitzen alguna experiència enoturística són: Oller del Mas (Manresa), Fargas-Fargas (Sant Salvador de Guardiola), Mond Obert - Mas de Sant Iscle (Sant Fruitós de Bages), Abadal (Horta d’Avinyó, Avinyó), Collbaix-El Molí (Manresa), Cooperatiu d’Artés - Artium (Artés), Entrebosc (Castellfollit del Boix), Sanmartí (Sallent), Solergibert (Artés), Caves Gibert (Artés), Sant Miquel d’Oló (Santa Maria d’Oló), Grau i Grau (Maians, Castellfollit), Colltor (Santa Maria d’Oló), Les Acàcies (Avinyó), Can Serra-Eixibis Celler (Navàs).

El tècnic Rubén Madueño explica que en aquests moments, els cellers ofereixen una cinquantena de propostes diferents, enoexperiències que van des de la tradicional visita als cellers, allotjaments, restaurants, rutes amb bicicleta o a peu i itineraris pedra seca fins a les propostes més encarades cap a la gastronomia, tastos, maridatges i trobades d’empresa, per exemple, que Marta Membrives assegura que és el que més busca el client. La visita gastronòmica, durant el 2023, i en aquest 2024, és la que més atrau. La pedraseca és el patrimoni, les tines de la Vall del Flequer (i la resta de construccions que es van fer per conservar vi lluny de les masies) és la singularitat, però l’incendi del 2022 ha deriorat el paisatge, i el turisme sent ressent.

Subscriu-te per seguir llegint