Reflexions de primers de maig

Després d’haver-se retirat uns quants dies de la vida pública per reflexionar sobre el futur, el cap del govern de l’Estat Pedro Sánchez va fer conèixer dilluns passat la seva la intenció de continuar al davant del govern de l’Estat. Ja fa gairebé una setmana però val la pena de recordar-ho, perquè la decisió va sotragar la dreta més conservadora, aquella que havia maniobrat denunciant que la muller de Sánchez havia incorregut en determinades il·legalitats, reals o no, que això encara no s’ha d’aclarit pas gaire. Semblava que pel sol fet d’haver-se presentat denúncies contra un familiar tan proper era possible d’aconseguir que Sánchez s’apartés de la presidència del govern estatal. I que d’aquesta manera es podria fer evident, si més no, la probable implicació del president del govern en alguna mena d’encobriment d’aquelles hipotètiques il·legalitats. Però el resultat no va ser aquest. Pedro Sánchez no va dimitir sinó que, al contrari, va dir que continuaria amb més empenta que mai, i va assegurar que el fang que llença per tot arreu la dreta i l’extrema dreta ja fa massa temps que embruta la vida pública del país. Cal netejar-lo, doncs, però per descomptat que una cosa és manifestar aquest propòsit i una altra de molt diferent és aconseguir-ho. Especialment en l’àmbit estatal on ja és prou conegut que l’extrema dreta sempre ha tingut i continua tenint encara, una presència i una influència considerables.

Havent-se comentat moltes vegades la greu qüestió de la sequera dels darrers mesos és ben lògic d’esmentar amb satisfacció la situació inversa dels últims dies i les bones perspectives que encara s’anuncien. Ja se sap que la saviesa popular assegura que "pel maig cada dia un raig", però ja veurem si enguany la dita també es compleix. En èpoques d’una economia bàsicament agrícola la pluja era del tot fonamental. Però avui potser podria semblar que el fet que plogui poc o molt no té pas gaire importància. Per això algú es pot haver sorprès pel ressò que la manca de pluges ha tingut en els mitjans de comunicació i el relleu amb què s’ha informat que havia tornat a ploure. De fet, per tal que tothom s’adoni de la importància de la pluja només caldria imaginar-nos una circumstància ben concreta: l’enrenou que s’organitzaria si s’arribava a anunciar que durant quinze dies no rajaria aigua de les aixetes. L’aigua és un element imprescindible i sortosament, almenys fins ara, abundant. Però la realitat és que amb el canvi climàtic, aquesta abundància il·limitada comença a posar-se en qüestió.

Sempre que tenen la possibilitat de fer-ho, PP i Vox procuren eliminar o, com a mínim reduir, la presència de la llengua catalana a les institucions que aconsegueixen governar. Ara ha tocat altre cop d’intentar-ho, una vegada més, a les Illes Balears. I procuren de fer-ho inventant fins i tot noms diferents de cara al pseudollenguatge –que no anomenen "català"– que diuen que faran servir d’ara endavant. Però malgrat tot, els contraris al català no ho tindran gens fàcil perquè la reacció contra aquest nou atac ja ha començat, encapçalada per una organització potent: l’Obra Cultural Balear. I es podrà comprovar altra vegada la seva capacitat de mobilització en la manifestació que s’ha convocat a la plaça major de Palma demà, diumenge, a migdia. Caldrà estar atents a aquest esdeveniment.