Una jornada de Regió7 sobre economia circular insta a fomentar la conscienciació i l'ecodisseny

En la recerca de solucions a la sobrepoblació i l'escassedat de recursos, l'conomia circular esdevé un puntal de futur per al desenvolupament sostenible i la transició ecològica. En aquest context global, conscienciar la població de la importància del reciclatge dels residus i fomentar un disseny ja concebut per a la llarga vida dels productes i per a la seva reinserció a la cadena de valor han estat dues de les demandes sorgides de la jornada celebrada aquest dimarts al matí a la seu de la Cambra de Comerç de Manresa, organitzada per Regió 7 i Prensa Ibérica, amb el patrocini de l’Agència de Residus de Catalunya, el Departament d'Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i Tecnoconverting. Una trentena de persones ha assistit a l'acte, que ha conduït la periodista d'aquest diari Queralt Casals.

Una ponència inicial, a càrrec de David Sanjuan, doctorat en Anàlisi de Cicle de Vida per la UAB i responsable de projectes de l'estudi barceloní d’ecoinnovació estratègica Inèdit, ha donat les claus del concepte d'economia circular. Posteriorment, s'ha celebrat una taula rodona en què van intervenir Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya; David Barquet, director general de l'empresa santfruitosenca d’enginyeria i fabricació d’equips del sector del tractament d’aigües Tecnoconverting; Ricard Jorba gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus; Sílvia Mayo, directora adjunta de Clients i Mercats de la consultoria Anthesis Lavola; i Miquel Rovira director de l’àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, que han abordar en les seves intervencions especialment el valor dels residus.

«Massa a prop del 0»

Sanjuan ha iniciat la seva ponència aportant algunes dades per posar el debat en context: avui s'ha assolit tan sols el 7,2% en la circularitat dels residus, una xifra «massa a prop del 0». A més, en cinquanta anys hem quadriplicat l'ús de recursos, ha començat Sanjuan. De fet, el 1972 la quantitat de gigatones era de 28,6; el 2000, de 54,9; el 2019 ja era de 100 gigatones. I encara més: des de la COP de París del 2015 i fins la darrera, celebrada a Glasgow el 2019, el consum de recursos s'ha incrementat el 13%. Absolutament insostenible.

Així, es necessita reaprofitar la ingent quantitat de residus que generem, i a Europa, ha apuntat Sanjuan, ja tenim una societat mínimament conscienciada, que pressiona les administracions per legislar a favor de la contenció i el reciclatge i també una cadena de valor que es condiciona mútuament per buscar estàndards ambientals més alts.

Amb tot, ha insistit Sanjuan, encara som en «l'economia lineal», que hem de superar per inserir-nos de ple en una recirculació de l'economia que preservi el valor dels recursos durant el major temps possible. El ponent ha recalcat que cal «buscar sistemes de producció i de consum més eficients i resilients» mijançant una «circularitat» que n'optimitzi el valor. Calen, per tant, projectes que incideixin en la simbiosi industrial, el reacondicionament de productes, la reutilització i el consum col·laboratiu i també la servitització, és a dir, la promoció de la compartició de serveis per damunt de la compra de productes. A més, cal incidir en la producció de biogàs i de compostatge, esprémer, en definitiva, els recursos naturals fins a la seva darrera gota.

Sanjuan ha asseverat que aquesta és una necessitat global que implica «empreses, governs, ciutadania i l'acadèmia». Cal un marc regulador i el compromís general de la societat, però també és necessària «una estratègia i una visió de futur col·lectives per a una bona planificació. I amb xifres realistes».

El ponent ha recordat que el procés per impulsar l'economia circular i la cura general pel mediambient ha passat d'una ètica desinteressada, «un voluntarisme», a una oportunitat de negoci motivada pel requeriment dels consumidors d'estàndards més elevats, fet que ha generat «una transformació de les empreses», i, finalment, a un acte de «resiliència», en què les empreses ja es reclamen internament més coneixement sobre els seus processos i les organitzacions en si.

Motivar la reflexió

Ja en la taula rodona, Isaac Peraire ha posat èmfasi en la importància de jornades com aquesta organitzada per Regió7 i Prensa Ibérica per motivar la reflexió, i ha asseverat que «la prioritat dels governs ha de ser insistir que el millor residu és el que no es genera». Peraire, que ha recordat que l'acte celebrat a la Cambra coincidia amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (durant la qual se celebren 3.000 activitats a tot Europa, de les quals 1.000 ja només a Catalunya, ha apuntat), ha explicat que l'executiu català està pendent de l'aprovació de la llei de residus, «que ha de posar la prevenció al centre». El director de l'Agència de Residus de Catalunya ha posat en valor el fet que si durant els anys 80 i 90 es va legislar per acabar amb els abocaments incontrolats, ara és l'hora «de la prevenció».

El gerent del Consorci del Bages, Ricard Jorba, ha agafat el testimoni per fer una petita ponència molt eloqüent i gràfica, en què ha explicat des de com es genera el compostatge a partir d'un enciam (acabat d'adquirir, per cert, al mercat de Puigmercadal) fins a insistir que el que cal és el «sobrereciclatge», més enllà del simple reciclatge, perquè és necessari «augmentar el valor del residu». En la seva didàctica intervenció ha desplegat una petita catifa amb el planeta Terra dibuixat sobre la qual ha estès un munt de residus habituals de les llars. Un exemple visual de la nostra petjada a l'entorn natural que li ha servit per reclamar accions i polítiques que vagin en la direcció de «zero residus i zero emissions de CO2»

Sílvia Mayo, per la seva banda, ha demanat tenir present «què es posa al mercat amb la idea d'allargar-ne el seu cicle i el seu valor». L'ecodisseny, en què també ha insistit Peraire, ha de ser una obligació de les cadenes de producció. Legislació, indústria i ciutadania, ha recalcat Mayo, han d'anar de bracet per acompassar normes, producció i demanda, i ha constatat que els nous models de negoci en l'entorn de la circularitat sorgeixen per donar respostes a noves necessitats del mercat.

La qüestió de l'educació, de la formació en valors mediambientals dels més joves, ha sorgit tamé al debat, quan David Barquet ha fet una breu exposició dels projectes de Tecnoconverting per col·laborar en la reducció de la petjada residual al planeta. En aquest sentit, ha fet una pinzellada del sistema Tecnograbber, desenvolupat al Bages, que permet contenir els residus arrossegats pels col·lectors a les grans ciutats. A Sabadell es va fer la prova experimental d'aquesta metodologia, i va permetre retenir fins a 900 quilos de residus evitant així que arribessin als rius de la ciutat del Vallès. La majoria de residus eren tollavoletes higièniques, discos de cotó i tampons. 

Barquet ha insistit que, en aquest context, cal apuntar als infants: «el nostre últim recurs és la inversió educativa», ha dit el director general de Tecnoconverting, que, amb tot, s'ha mostrat optimista respecte del futur perquè constata que, malgrat tots els obstacles, «s'ha fet molta feina».

En la seva primera intervenció, Miquel Rovira ha afegit a l'educació la recerca i la innovació com a objectiu central de les inversions, tant públiques com privades. Rovira ha compartit l'optimisme de Barquet, ja que «cal fer de la situació una oportunitat». Rovira ha recordat que a Eurecat «hi ha setanta persones treballant en economia circular», un potencial mediambiental al servei també de la iniciativa privada, «essencial», ha dit, per culminar la transformació necessària. «Les empreses», ha apuntat, «han de ser capaces de mesurar el seu impacte», i ha posat en valor el fet que a Catalunya «el teixit industrial és molt actiu, i també ho és l'administració». En aquest sentit, ha abordat l'estat de la qüestió del biometà, una eina de futur per deslliurar-nos de la dependència energètica russa.

«Tenim una feinada», ha conclòs Peraire, que ha incidit que «Catalunya és pionera» en polítiques de reaprofitament. Amb tot, demana més: «Ens estem estancant», alerta, i ha reclamat fer «el salt definitiu». Per a Peraire, l'administració ha de posar les condicions per afavorir les accions de la ciutadania i el sector empresarial. Per això «cal eficiència», ha dit Mayo, també en la recollida de residus als municipis, la despesa més elevada per als Ajuntaments. Peraire ha recordat, en aquest sentit, que Catalunya ja fa 25 anys que fa recollida orgànica i que 313 municipis ja fan recollida porta a porta. «Sabem com fer-ho, i apostem per aprendre a fer-ho millor», ha apuntat. Peraire ha incidit en la necessitat de conèixer el cost de la gestió dels residus. Un cost, amb tot, que surt «barat» als ciutadans, que destinen «un euro diari» a pagar aquesta gestió.

La necessitat d'avançar-se al que Rovira ha anomenat «la mineria d'abocador», evitant haver-hi d'anar a cercar els recursos que ens falten (oimés en un país faltat d'elements naturals «crítics»), la transcendència dels gestos quotidians en la separació del residu i la inqüestionable exigència de «remar tots en la mateixa direcció», han estat altres missatges que s'han llançat al final d'una molt nutritiva taula rodona.