Els experts insten a grans consensos per assolir un consum de l’aigua autosuficient

De la sequera n’hem d’aprendre, el present ens ha de servir per al proper període sense aigua. Falten inversions, que s’han de fer també en els moments de vaques grasses climàtiques, però també cal més conscienciació ciutadana. Amb tot, els particulars han anat fent el que calia en les últimes dècades, com també ho ha fet la indústria. Per a qui suposa una greu amenaça la sequera és per al sector primari. L’aigua és un recurs escàs, que s’ha de fer valer. Per això el seu preu s’haurà d’adaptar a un entorn que ha canviat. Calen consensos polítics (en un país ja acostumat als acords per una aigua que és una estructura natural d’estat) per arribar a complir un lema: «l’aigua paga l’aigua».

Aquestes són algunes de les conclusions del debat entre experts sobre la crisi hídrica organitzat aquest dilluns passat per Regió7, Prensa Ibérica i Aigües de Manresa a la Cambra de Comerç de Manresa, i que va donar un toc d’alerta, però també un punt d’optimista a la situació que patim avui, de la qual es notaran les conseqüències a la vida quotidiana en els propers dies, després de la reunió, demà, del Comitè Interdepartamental de la Sequera, que valorarà l’entrada en la fase més restrictiva del consum.

El debat va comptar amb la participació de Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); Pol Huguet, regidor d’Acció climàtica de l’Ajuntament de Manresa; Xavier Martínez, director de la UT Aigua, Aire i Sòl d’Eurecat; i Antoni Ventura, director d’Aigües de Manresa. Els quatre, moderats per Marc Marcè, director de Regió7, van coincidir en el diagnòstic, i també en les costoses (materialment i psicològicament) mesures que cal assumir per adaptar-se a un dels efectes més visibles del canvi climàtic.

Lliçons del 2008

«En l’anterior sequera, la del 2008, estàvem menys preparats», va apuntar Pol Huguet, que va recordar que ara portem quaranta mesos de sequera. Amb tot, fa setze anys «l’emergència encara era més gran». Catalunya té un model urbanístic i econòmic, va insistir, «concebut amb abundància d’aigua». Un model que, atesa la situació actual i la del futur previst, caldrà modificar, segons el regidor. Amb tot, «no és fàcil fer-ho d’un dia per l’altre, i la situació de partida no és la millor». Cal actuar políticament, van coincidir els ponents, també quan no sembla necessari perquè les condicions climàtiques acompanyen. «Però falta valentia», va dir Ventura, que considera que «s’infravalora la capacitat de la ciutadania d’entendre la situació». «L’aigua és massa barata», va concloure el director de l’empresa pública manresana. «Tenir disponibilitat d’aigua, obrir l’aixeta i que ragi, costa diners», va afegir Reyes. Per a Martínez, «el preu no reflecteix el cost que té la tecnologia necessària» per aprofitar els nostres recursos.

Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, participant a la jornada sobre la sequera a Catalunya organitzada per Regió7, Prensa Ibérica i Aigües de Manresa

Els quatre van justificar els més de 130 hectòmetres cúbics que es perden anualment pel mal estat de les canonades, fuites i també «fraus». «En qualsevol procés productiu hi ha mermes», va dir Martínez. «Hi ha hagut una manca històrica d’inversió», va assegurar Ventura, que va insistir que «falten recursos i valentia política». Reparar les xarxes malmeses suposaria una inversió de 2.000 milions d’euros, va precisar el director de l’ACA, una xifra ara inassumible. Però ja s’han fet passos endavant per canviar el model d’aprofitament hídric, com les dessalinitzadores i les plantes de reaprofitament. I n’hi ha més a l’agenda. En els propers mesos, per exemple, entrarà en funcionament l’ampliació de la potabilitzadora del Besós. «Sabem què s’ha de fer. Tot està planificat», va apuntar Reyes; tanmateix, el calendari de les actuacions no té mateixa la urgència que reclama la sequera que patim. La desalinitzadora de la Tordera està prevista per al 2027, per exemple.

Bons resultats

Martínez va recordar alguns «experiments» aplicats que han tingut bons resultats. Com el retorn d’aigua des de l’estació de regeneració del Prat cap al riu Llobregat, una metodologia que ja estava funcionant a Califòrnia. «Tot el sistema de recerca del país s’hi va involucrar», va recordar el professor. I va insistir que «cal buscar més alternatives a l’aigua superficial i subterrània». Hi ha una qüestió afegida a tenir en compte, va apuntar: «no es poden sobreexplotar els rius», perquè el medi natural «fa una feina que no fa la nostra tecnologia».

Amb tot, «la lentitud dels procediments xoca amb la urgència de la crisi climàtica», va insistir Ventura. Aigües de Manresa, per exemple, va di el seu director, va dissenyar el 2019 un pla per digitalitzar-ne els procediments, un projecte que «no podíem assumir amb el ritme de l’increment tarifari», i que només es pot abordar amb les partides aprovades pel Govern amb motiu del període actual de sequera.

Antoni Ventura, director d'Aigües de Manresa, participant a la jornada sobre la sequera a Catalunya organitzada per Regió7

El preu

Tanmateix, caldrà en el futur adaptar les tarifes a l’ús d’un aigua escassa. Aplicar preus en funció de la despesa, «penalitzar el luxe», segons Martínez. La telelectura (que permet disposar d’informació del consum d’aigua en temps real, i detectar així pèrdues d’aigua o excessos de consum) ha de ser una opció de futur, va dir Reyes. En aquest sentit, es va recordar que el 80% de la factura de l’aigua correspon al component fix de la tarifa. 

Huguet va fer una reflexió més general per contextualitzar el debat: «com a espècie ens costa anticipar els problemes, com ho ha estat la dependència del petroli o l’energètica». Amb tot, va apuntar, «el petroli continua arribant de l’altra punta del món, i ho fan també els aliments, però l’aigua no. La sequera ens fa adonar que vivim en un entorn finit». Per això cal, va dir, «adaptar la nostra forma de vida» a les noves circumstàncies climàtiques. «D’aigua no en sobra enlloc», va dir el regidor. Tampoc a l’Ebre, on «cada litre que traiem són metres de terra que es perden» del Delta.

Pol Huguet, regidor d'Acció Climàtica de Manresa, participant a la jornada sobre la sequera a Catalunya organitzada per Regió7, Prensa Ibérica i Aigües de Manresa

Què passarà, un cop entrem en les fases més restrictives del pla contra la sequera? L’abastiment «està garantit», va assegurar Reyes. De fet, fins a arribar a aquest moment de màxima alarma ja hem passat, va recordar, per les fases d’alerta (a Manresa, des del novembre del 2022) i d’excepcionalitat (des del març de l’any passat). Però no a tot arreu l’impacte serà el mateix. A la capital del Bages, per exemple, ja hi ha un consum per càpita de 170 litres, per sota del màxim que imposarà la fase d’emergència. Amb tot, poden haver encara més restriccions a aprovar al llarg de l’any si la situació no millora. I la previsió pluviomètrica no fa pensar que serà així. El que cal, doncs, «és treballar i actuar com si la sequera hagués de durar deu anys més». Perquè, van coincidir els ponents, en èpoques de vaques grasses costa assumir les inversions necessàries per afrontar moments d’urgència. Però les sequeres, tant la del 2008 com l’actual, ens han permès aprendre que cal fer-ho, malgrat que els moments no semblin els idonis per prioritzar aquestes inversions. «Cal estalviar aigua i fer obres», van coincidir els experts.

Seguir els grans consumidors

També penalitzar l’ús excessiu d’aigua. Ventura va explicar que Aigües de Manresa està fent un seguiment dels grans consumidors industrials i domèstics, que són «els que tenen més possibilitats d’estalvi». «Encara hi ha molt recorregut en aquest sentit», va dir. Així, va apuntar que hi ha clients de la companyia amb consums superiors als 200 metres cúbics el trimestre. Aquest control exhaustiu podria suposar una rebaixa d’entre el 5% i el 10% del consum general.

Aigües de Manresa també està «reduint la pressió de manera quirúrgica en funció de les zones», perquè en el territori que gestiona l’empresa hi ha consums diversos en funció també de l’orografia dels municipis. Tancar l’aixeta del subministrament en hores nocturnes pot ser també una opció a tenir en compte en els propers mesos. Amb tot, va dir Martínez, aquest és un mètode expeditiu «molt complex», perquè hi ha demandes que no es poden adequar a un tancament del subministrament. En qualsevol cas, caldrà aplicar al consum d’aigua les tres R del reciclatge: reduir, recircular i regenerar per garantir l’abastiment a la ciutadania.

Manresa és un exemple de consum adequat a les circumstàncies. Potser, van dir Huguet i Ventura, perquè a la capital del Bages «hi ha cultura de l’aigua». En aquest sentit, el regidor va recordar que a la ciutat «hi ha una empresa pública que gestiona l’aigua, i sabem que si perjudiquem l’empresa ens perjudiquem a nosaltres. A Manresa ens en sentim corresponsables». Huguet també va apuntar, com a mèrit de la ciutat, la seva història vinculada a l’aigua. Així, «tots els infants coneixen la llegenda de la Llum».

D’aquesta crisi hídrica també en traurem lliçons. Com ja vam fer el 2008, en aspectes tan quotidians com les cisternes de doble descàrrega. Ara es pretén instaurar la utilització d’aigua regenerada per a les cisternes, o sistemes que permetin als edificis aprofitar tota l’aigua de les piques per als sanitaris domèstics. En qualsevol cas, tot canvi ha de quedar especialment fixat en el comportament dels més joves. «Les generacions futures són les que tindran els reptes més importants» en relació a l’aigua, quan en tindran una menor disponibilitat en el futur, va insistir el director de l’ACA.

Donar exemple

En aquest sentit, donar exemple és clau. Huguet va explicar que «em dutxo dins d’una galleda» per aprofitar l’aigua per al sanitari. Mesures que cal anar implementant de manera personal, tot i que els ponents van reconèixer que en les últimes dues dècades el consum urbà ha disminuït entre el 10 i el 20% tot i l’augment de població. I el sector industrial també ha fet «una bona tasca». «Vull donar un missatge positiu», va dir Martínez: «no hem de fer sinó la feina que ja hem fet fins ara».

Xavier Martínez, director de la UT aigua, aire i sòl d'Eurecat a la jornada sobre la sequera a Catalunya de Regió7

Com a conclusió, Reyes va afegir que «avui estem garantint el futur», a desgrat del sector primari, que està patint de ple les conseqüències de la sequera.