Mor sobtadament als 74 anys Joan Planes, propietari de Queviures Planes de Manresa

Faltaven tres setmanes per jubilar-se, però Joan Planes, el Joan de la botiga com era conegut al barri de plaça Catalunya de Manresa, no hi ha arribat. Dimarts a la tarda va morir sobtadament al seu establiment de queviures del número 2 del carrer Tres Roures, assegut rere el mostrador, on sempre el trobaves. Al peu del canó. Estava a punt de fer els 75 anys. Els celebrava el dia 23 de març, i ell i la seva dona, Lina Santamaria, la Lina de la botiga, havien decidit posar-hi punt i final. Volien fer-ho ara, que encara estaven amb ànims, en plenitud de facultats. Deixar la botiga encara amb forces. Però al Joan la jubilació se li feia una muntanya. El mostrador era la seva vida. Allà se li ha deixada, sobtadament, sense fer soroll, arrapat al que ha estat la seva vida.

La vetlla es farà a aquest dijous de 16h a 21h, i divendres, a partir de les 9h, a Àltima del carrer del Bruc de Manresa. El funeral se celebrarà divendres a les 12 del migdia a la parròquia de Crist Rei.

Joan Planes, pare del Daniel i l'srael, avi de l'Ariadna, germà del Carles, havia nascut a Bassella, però als 10 anys la família va traslladar-se a Manresa tot buscant un futur millor. Poc després d'arribar, els Planes van obrir una parada de bacallà a les desaparegudes Galerías La Luz, un petit mercat privat al primer pis d'un edifici amb entrada pel Born i el carrer Nou, del qual l'historiador Francesc Comas apunta no oblidar-ne els insòlits entrepans d'escopinyes del bar. Més tard, el negoci es va traslladar al número 21 del carrer Tres Roures, i el 1970 s'ubicaria, fins avui, al número 2 del mateix carrer. En Joan estudiava per a pèrit de mines, però la mort del seu pare, Eugeni, encara jove, el va conduir a fer-se càrrec del negoci familiar. Fins al seu últim alè.

Mor l’igualadí Albert Borràs, director de l’Observatori Meteorològic de Pujalt

"La seva vida era la botiga. Només havia fet això", diu en Daniel. A ell, que no tenia més aficions que el negoci, que, com la Lina, atenia amb una infinita vocació de servei al veïnat, la jubilació "l'espantava. No sabia què faria el dia 25 de març. Ha mort com volia: a la botiga, sense patir", assegura encara en xoc en Daniel.

Queviures Planes, Can Joan, Ca la Lina, ca la Remei (la mare del finat, que també va estar treballant fins als seus darrers dies) era una institució al barri de plaça Catalunya. Una de les últimes botigues de queviures "de les de tota la vida" de Manresa. Un negoci dels que ja no en queden, que mantenia el to davant la competència de supermercats i les botigues de conveniència pel seu tracte personal i familiar. Per l'inestroncable bon humor del Joan, pels savis consells culinaris de la Lina. Pel servei porta a porta als domicilis de tot el barri.

Amb Joan Planes se'n va una manera de servir darrere els taulells que no s'ensenya a les escoles de comerç. Una proximitat a la clientela, als amics, de fet, que no es paga amb diners. Tota una era del negoci com a servei públic.