«Freakonomics»

En un món on les disciplines acadèmiques sovint es perceben com a torres d’ivori, allunyades de les preocupacions quotidianes, Freakonomics emergeix com un far d’innovació i accessibilitat. Publicat per primera vegada el 2005 per Steven D. Levitt, un reconegut economista, i Stephen J. Dubner, un periodista d’èxit, el llibre es va convertir ràpidament en un fenomen global. La seva proposta? Aplicar els principis de l’economia a preguntes inusitades, descobrint així el «costat ocult de tot».

Freakonomics és una obra captivadora, perquè té la capacitat per transformar el complex en accessible, el mundà en fascinant. Prenem, per exemple, la relació entre el nom d’una persona i el seu èxit a la vida. A primera vista, sembla un tema distant de les preocupacions econòmiques convencionals. No obstant això, Levitt i Dubner, a través d’una anàlisi meticulosa, revelen com les expectatives socials i els prejudicis enraonats en els noms poden influir en les oportunitats d’una persona, des de l’educació fins a la carrera professional.

Això es deu al fet que els noms porten amb si connotacions culturals, històriques i socials que poden influir en la manera com els individus són percebuts i tractats per altres. Per exemple, un nom que és percebut com a pertanyent a una classe social alta o a un determinat grup ètnic pot obrir portes, facilitant accés a oportunitats d’educació i carrera professional, mentre que un nom que porta connotacions menys favorables pot tancar-les.

Levitt i Dubner citen estudis que demostren que els professors poden tenir expectatives diferents dels estudiants basades només en els seus noms, afectant potencialment la seva atenció i avaluació de les tasques escolars. Així mateix, en el món laboral, els noms poden influir en la probabilitat de ser cridat a una entrevista de treball, com han demostrat diverses investigacions que van enviar currículums idèntics amb noms percebuts com a «tradicionals» i «no tradicionals» a ofertes de treball.

Aquesta visió no només desafia la nostra comprensió de l’economia com a disciplina centrada en els mercats i les finances sinó que també amplia el camp d’estudi a les interaccions socials i els biaixos, il·luminant com factors aparentment innocus poden tenir un impacte profund en les trajectòries de vida de les persones. En fer-ho, Freakonomics no sols ens proporciona una lliçó sobre economia sinó també una lliçó sobre humanitat, exposant les maneres subtils i sovint invisibles amb què les estructures socials i els prejudicis configuren les nostres vides

Per altra banda, un dels exemples més impactants i debatuts que Freakonomics presenta és l’anàlisi de la relació entre la legalització de l’avortament als Estats Units i la disminució de la criminalitat dues dècades després. Levitt i Dubner argumenten que l’accés a l’avortament després de la decisió de Roe vs. Wade el 1973 va portar a una reducció significativa en el nombre de nadons nascuts en circumstàncies adverses, les quals sovint estaven correlacionades amb una major probabilitat de recórrer a la criminalitat en l’edat adulta.

Segons la seva anàlisi, aquestes circumstàncies adverses inclouen nens nascuts de mares adolescents, solteres o en situacions de pobresa, els quals tenen majors probabilitats d’experimentar problemes educatius, socials i econòmics. Els autors suggereixen que amb menys nens creixent en aquestes condicions desfavorables, el potencial per a futures activitats delictives es va reduir. Això, al seu torn, va contribuir a una caiguda notable en els índexs de criminalitat als Estats Units durant els anys 90, un període en què s’esperava que la criminalitat augmentés o es mantingués estable segons les tendències anteriors.

La teoria posa de manifest el poder de l’anàlisi econòmica per explorar i proposar explicacions a fenòmens socials complexos, destacant la capacitat per desafiar les nostres suposicions i encoratjar-nos a mirar més enllà de les explicacions convencionals.

Freakonomics és més que un llibre; és una invitació a mirar el món des d’una perspectiva nova i inquisitiva. Ens recorda que, darrere de la façana de la normalitat, s’amaguen històries fascinants esperant ser descobertes, quan ens atrevim a preguntar per què.