Manresa va a la contra del país i incrementa el nombre de contractes de febrer a març

Manresa va tancar el mes de març com la tercera ciutat gran del país on més contractes es van signar respecte del mes de febrer, segons les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat. En total, van ser 1.869 els que es van registrar a la capital del Bages el mes passat, 158 més que un mes enrere. Només el Prat de Llobregat, on l’increment va ser del 73%, i Granollers, amb un augment de més del 19%, van signar més contractes que Manresa el mes de març respecte del mes anterior en termes relatius. 

La dada de Manresa és més rellevant encara atesa la tendència general del país durant el març, quan la contractació va caure el 0,4% respecte del mes de febrer, amb un total de 187.946 contractes signats, 746 menys en el balanç.

L’afiliació estrangera al Bages està cinc punts per sota de la mitjana catalana

En termes interanuals, però, la dada no és tan positiva a la capital del Bages, ja que la caiguda de la contractació, de l’11,77%, va ser superior a l’experimentada al conjunt català: 10,69%. Amb tot, la ciutat es va situar en un terme mig entre les ciutats de més de 50.000 habitants del país en l’evolució interanual, lluny de l’increment registrat al Prat de Llobregat (del 42,06%) o de Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Rubí, Badalona i Cerdanyola del Vallès. En la resta de municipis grans, el nombre de contractes va disminuir, i ho va fer especialment a Vilanova i la Geltrú, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat i Viladecans, en tots els casos amb una retallada superior al 20%.

La contractació a les comarques

A la comarca del Bages, les dades mensuals també han estat positives, amb un increment dels contractes del 4,2, tot i que inferiors a la seva capital. 

A la resta de comarques de la Catalunya central, la contractació s’ha incrementat el març respecte del febrer al Moianès (17,57%), la Cerdanya (12,83%) i també a l’Alt Urgell (10,14). Ha disminuït, però, a la resta de territoris interiors: el 23,28% al Berguedà; el 6,38% al Solsonès; i el 5,78% a l’Anoia.

En termes interanuals, només la Cerdanya manté el to positiu, amb un augment del 14,46% respecte del març del 2023. En la resta de comarques, s’ha experimentat un descens: del 46,95% al Moianès; del 19,34% al Berguedà; del 18,89% al Solsonès; del 16,38% al Bages; del 12,39% a l’Alt Urgell; i del 12,22% a l’Anoia. En tots els casos, els descensos de la Catalunya central han estat superior a la mitjana catalana (-10,69%).

Creixen els afiliats

Quant al nombre d’afiliats, respecte del mes de febrer el març es va incrementar del 0,8% al Bages i del 0,7% a l’Anoia, segons les dades de l’Idescat. En ambdós casos, per sota de l’increment mitjà català, que va ser de l’1,4%. Entre les comarques de més de 100.000 habitants del país, la Selva va ser la que va experimentar un major creixement intermensual, del 7,2%, seguida del Baix Empordà, amb el 6,2%, mentre que els augments menors es van donar a l’Alt Penedès i Vallès Oriental (0,3%).

Entre les comarques centrals, totes van registrar també augments d’afiliats. L’Alt urgell (1,4%), la Cerdanya (1,3%) i el Moianès (1,2%) ho van fer en la tònica de l’increment general català, mentre que va ser menor al Berguedà (0,5%), al Lluçanès (0,4) i al Solsonès (0,6%).

Respecte del març del 2023, el Bages va registrar el menor increment d’entre les comarques grans del país, amb l’1,9%, i només va tenir un millor comportament que Osona, on va caure l’1,5%, entre aquest grup de territoris. A l’Anoia, l’augment va ser del 2,4%, més a prop de l’augment mitjà del país (3,1%). Les comarques grans on més va pujar el nombre d’afiliats, en termes relatius, van ser a l’Alt Empordà (6,6%), la Selva (5,2%) i el Baix Empordà (4,9%).

La resta de comarques centrals van tenir també augments d’afiliats, sobretot a la Cerdanya (3,6%). A l’Alt Urgell i al Berguedà també van augmentar per sobre de la mitjana nacional (2,4%). Al Solsonès, l’augment va ser del 12,4%, però condicionat pel canvi d’adscripció comarcal de Torà i Biosca.

L’afiliació per sexes

Per sexes, l’Anoia es mantenia un mes més com la comarca amb el menor percentatge de dones afiliades sobre el total d’entre les comarques de més de 100.000 habitants, amb el 45,2%, dos punts per sota de la mitjana catalana. Al Bages, la proporció també és inferior a la del país, amb el 46,4%. 

Respecte de l’any passat, el nombre d’afiliades també ha crescut per sota del registre mitjà català (3,4%) en aquestes dues comarques: el 2,3% al Bages i el 2,9% a l’Anoia. De fet, el Bages, és la comarca amb la pitjor evolució en aquest sentit respecte del març del 2023, només millor que a Osona, on el nombre de dones afiliades sobre el total es va reduir l’1,2% en un any. 

La resta de comarques centrals es mantenen per sota de la mitjana nacional quan a la proporció de dones sobre el total d’afiliats, excepte a l’Alt Urgell (47,4%). Respecte del març del 2023, totes han crescut per sota de la mitjana del país, tret del Solsonès, per l’efecte Torà i Biosca.