Els canvis en el consum: establiment físic o online?

Els canvis en els preus i el context sanitari ha fet que, des de fa uns anys, el consum hagi canviat significativament. El 2019, el 70% de la població comprava en un establiment físic, un 3,5% ho feia de forma online i un 27% combinada ambdós formats. El 2023 la cosa va canviar i és que, un 73% de la població va passar al consum en establiments físics, un 4,8% al format online i un 22% en ambdós formats. Així doncs, què està passant? La inflació és la peça clau d'aquests canvis. 

Així ho mostra l'Observatori de Comerç Electrònic en Alimentació que ha elaborat l'Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS) en col·laboració amb dos professors de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Autònoma de Madrid, Maria Puelles i Gonzalo Morena. L'informe -resumeix l'associació- "confirma la tendència ja observada l'any passat d'una tornada a la botiga física com una manera de controlar la despesa", així com una fórmula de donar valor a la compra de proximitat.

D'entrada, aquesta enquesta realitzada a unes 2.600 persones permet descobrir que el nivell educatiu i econòmic són factors que decanten la balança cap a un tipus de compra o una altra ("El nivell més alt de renda s'inclina cap al canal 'online'", precisen els autors de l'estudi). Però, independentment d'això, les conductes semblen generalitzades. Gairebé sis de cada deu dels adeptes al 'súper' digital que han abandonat aquest tipus de compra ho han fet pel preu, perquè creuen que a la botiga física poden comparar millor. 

La segona raó més adduïda és la percepció que comprar 'online' acaba sent menys còmode que anar a la botiga física. Així ho indiquen el 37% dels compradors que es decanten per la compra en establiment tradicional, el 28% del públic que combina tots dos formats i el 14% dels consumidors que opten pel carretó virtual. 

Estratègies d'estalvi

"A més de la conveniència, l'abandonament de la compra 'online' és el resultat d'una cerca d'estalvi: el primer és una línia que es manté en el temps, el segon, és la continuació d'una tendència ja observada el 2023 i motivada per la crisi inflacionista", contextualitza l'informe, que presta bona atenció, en general, a la sèrie de comportaments que es modifiquen per rebaixar el cost final de la cistella de la compra.

Els canvis més destacables són del 30% de gent que diu haver reduït la quantitat de peix i marisc que compra, el 31% que ha començat a comprar productes de drogueria i neteja de 'marca blanca' (un 27% ha fet el mateix amb l'alimentació envasada i un 25%, amb els articles de neteja i cura personal), o el 30% que afirma estar anant a botigues més barates a comprar les fruites i hortalisses. A la banda oposada, sorprèn la gran quantitat de consumidors (66%) que asseguren no haver mutat res del seu comportament a l'hora de comprar l'alimentació per a les seves mascotes.

Teoria de les 3Cs

"La capacitat d'elecció que té el consumidor continua posant a prova la fidelitat a l'establiment de compra d'alimentació", contextualitzen des d'ASEDAS. "El 27% dels consumidors enquestats ha canviat de supermercat, mentre que el 60% visita ara diverses botigues – demostra l'anàlisi dels dos professors de la UCM i la UAM–. Els 'offliners' i mixtos ho fan a la recerca de l'estalvi, proximitat i assortiment, a més de qualitat i confiança, especialment en els segons; mentre que els onliners busquen sobretot conveniència, qualitat i confiança”, s'esplaia l'associació de supermercats. "Per tant, es confirma la teoria de les 3Cs [Confiança, Conveniència i Cost] com les grans tendències a l'hora d'escollir establiment i canal per a la compra d'alimentació", conclouen.

Què està passant amb les sardines en llauna i per què recomanen no tornar a consumir-les

Ara bé, malgrat tota aquesta sèrie d'estratègies, quatre de cada deu consumidors tenen dubtes d'haver aconseguit realment estalviar, davant del 39% que té clar que sí que ho ha fet i del 19% que està convençut que no ha servit de res.