PODCAST | Com ajudar els infants a superar les festes de Nadal?

Estem acabant un període ple d’il·lusions, de màgia, de regals... han estat unes setmanes plenes de moments excepcionals, on els infants, que ho viuen tot amb més intensitat que nosaltres, han pogut viure emocions, potser de muntanya russa, i passar de la immensa alegria o nerviosisme per l’expectació, a la ira per qualsevol motiu.

El fet és que ara toca començar el segon trimestre escolar, el més llarg. L’estiu sembla esperar-nos dalt d’una muntanya que ara ens sembla molt alta i molt costosa de pujar.

Als infants més petits potser els costa menys aquesta adaptació, ja que la seva immediatesa en les vivències del present fan que el passat ja els quedi llunyà l’endemà i el futur no existeix per a ells. A partir dels 6 anys això canvia i poden començar a anticipar, a comparar passat i futur, i potser els costa més tornar a agafar la rutina de l’escola després de festes.

És important, doncs, que igual que a nosaltres ens pot costar aquesta adaptació, pensem que ells i elles tenen menys recursos que nosaltres i que potser caldrà que estiguem atents per acompanyar-los. Si mostren desgana per anar a l’escola, s’obliden de portar coses de casa a l’escola o a l’inrevés, no volen fer els deures, es mostren més reptadors per a qualsevol cosa, poden ser senyals que els està costant adaptar-se a la quotidianitat.

Hi ha infants, i també adults, que esperen amb tanta il·lusió algun esdeveniment que quan aquest passa es desinflen, queden tristos, com si l’energia dipositada en l’espera s’hagués menjat l’energia futura. I necessiten noves il·lusions, noves coses per esperar. Si el teu fill o filla és d’aquestes persones, més enllà de donar-li elements per gaudir del present, podem planificar alguna cosa que l’ajudi a esperar amb il·lusió, un cap de setmana amb uns amics, una activitat que li agradi especialment...

Altres que no saben identificar què els passa, per què es poden sentir més tristos o irascibles, potser és el comiat dels seus familiars, cosins o avis que no veu habitualment. Potser és el temps que han estat amb nosaltres, compartint moments feliços, fent coses plegats que han generat major intimitat, i ara tornem als antics rols, als d’anar sempre enfeinades i amb poc temps de qualitat per a ells i elles. Estiguem atentes si els vostres infants us necessiten, necessiten un vincle i una atenció especial. Mirem d’allargar el moment del conte per parlar, per escoltar, estirem-nos al seu llit i abracem-lo, guardem-nos 15 minuts per fer allò especial plegades que sabem que li agrada tant.

Tornar a la rutina pot ser també difícil per a alguns infants. No pensem que, com que són petits, no viuen o senten les mateixes coses que puguem sentir nosaltres. Segurament percebran la teva manera d’afrontar el retorn a la rutina i la replicaran, amb molts menys recursos emocionals que tu per tornar a trobar la il·lusió en les petites coses. Així que estiguem atentes i acompanyem els nostres infants, si ho necessiten, a estimar la seva quotidianitat amb la seguretat que nosaltres serem sempre amb ells i elles.