Menys flexions i més balls i valors

Si el teu fill pateix a classe d’educació física, l’obliguen a córrer, donar voltes al pati i fer flexions és probable que es converteixi en un adult sedentari amb rancor cap a l’esport. No obstant això, si es diverteix, gaudeix, es mou de la manera que prefereix, rep nocions d’anatomia, nutrició i salut, i incorpora valors com el treball en equip i la regulació emocional, té tots els números per convertir-se en un adult amb hàbits saludables.

Lluny de ser una assignatura altament masculinitzada i amb tocs militars on només els més atlètics triomfen, l’educació física afronta el repte de convertir-se en una superassignatura divertida i inclusiva. Com? Sota el guiatge de la innovació pedagògica recolzada per l’evidència científica.

Docents universitaris, professors d’institut, investigadores i entrenadores afirmen que una altra manera d’ensenyar i aprendre educació física es possible. «L’objectiu és generar entre l’alumnat interès, curiositat i motivació. Inculcar coneixements i hàbits. En educació física, a més, es tracta de moure el cos, desenvolupar capacitats cognitives i potenciar valors, com la regulació emocional, la cooperació, l’autoestima i l’empatia», afirma Mauro Sánchez, professor de la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i Esports de la Universitat de Castella-la Manxa.

No totes les persones estan dotades de la mateixa manera per a l’esport, però això no impedeix desenvolupar el talent i les capacitats, explica el docent i investigador, que reclama una educació física individualitzada. «Parlem –afegeix Sánchez– de ser competent en l’activitat física, no competitiu».

Sedentarisme i obesitat

Espanya té un problema de sedentarisme i sobrepès infantil, que afecta el 40% de la població entre 6 i 8 anys, segons les dades del Ministeri de Sanitat. Sánchez destaca que la classe d’educació física implica una educació integral que toca tant la salut com les competències socioemocionals.

Autor de diversos estudis en revistes científiques, el professor explica que el foment de l’activitat física escolar (moderada i en equip) repercuteix positivament en la resolució de conflictes, un veritable problema a les aules. L’evidència científica recolza que realitzar exercici a primera hora del dia facilita, gràcies a l’oxigenació del cervell, l’aprenentatge d’altres matèries. «Els seus beneficis repercuteixen en l’atenció, la memòria i el control inhibitori o regulació emocional», subratlla.

Sánchez lidera des de fa sis anys un projecte d’innovació anomenat La fàbrica de valors, un club esportiu inclusiu situat al campus universitari on nois i noies de 5 a 18 anys juguen a bàsquet. El club és, a més, un laboratori científic on els estudiants, futurs professors d’educació física, tenen l’oportunitat de veure què funciona i què no entre els alumnes.

Sánchez conclou que la clau d’una bona assignatura d’educació física és el docent. «Ha de transmetre passió i motivar. Les persones no ens esforcem si no veiem un sentit a l’esforç, així que una de les missions del professor és saber dir als nois i les noies per a què els serveix».

Alberto Dorado, professor de Gestió Esportiva i Innovació Educativa en la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Castella-la Manxa, insisteix en la importància que l’assignatura tingui un component lúdic i recreatiu. L’objectiu és posar l’accent no tant en l’esport, sinó en l’activitat física. «L’ús i abús de pantalles fa que aixecar del sofà l’actual generació sigui una tasca complicada», explica. D’aquí, la necessitat d’incorporar nous mètodes educatius per motivar els joves. És un objectiu que s’aconsegueix gràcies a la ludificació (de game, joc en anglès), subratlla Dorado, que també és professor d’Educació Física en l’Institut Princesa Galiana (Toledo).

L’assignatura d’educació física no sols té un paper clau en el present dels estudiants, sinó també en el seu futur. És una vacuna per adquirir hàbits saludables i per tenir una bona relació amb el nostre cos i contrarestar tot el que veuen a les xarxes socials, on abunden les receptes màgiques i falses per tenir un cos escultural inassolible», explica Sara Tabares, entrenadora, directora esportiva de Performa (València) i autora de l’assaig Ellas entrenan.

El llibre de Tabares té un capítol dedicat a les nenes sedentàries, un problema que es dona, sobretot, a l’ESO. «Ells juguen més a esports, però elles no. El que cal fer és connectar amb tots i totes. L’assignatura ha de ser inclusiva. Cal buscar activitats que les assaboreixin. Ballar o jugar, per exemple. La idea és que es diverteixin. Cal provar fins aconseguir trobar el que més els motiva. Patinar, escalar, caminar… El que sigui. El moviment és vida», subratlla l’entrenadora.

Tabares recorda la importància de no inculcar l’esperit competitiu. Es tracta de descobrir i compartir. Segons el parer de la divulgadora, els col·legis i instituts estan donant a l’educació física, per fi, la importància que té.