Abstenció al 23-J a Catalunya: la participació cau gairebé 4 punts respecte al 2019

El vot en blanc i el nul han patit un augment significatiu en les eleccions d'aquest diumenge

Una persona dipositant el seu vot en una urna aquest 23-J

Una persona dipositant el seu vot en una urna aquest 23-J / ACN

EP / Redacció

Catalunya ha registrat en les eleccions generals d'aquest diumenge l'abstenció més alta amb un 34,58% (1.896.298 electors) des dels comicis de novembre de 2011, quan es va situar en 34,83%.

La participació catalana en aquestes eleccions ha baixat 3,98 punts percentuals respecte al 2019, amb 3.535.755 catalans que han participat en els comicis: el 65,41% del cens.

En les últimes eleccions del 10 de novembre de 2019 van votar 3.896.974 catalans, el 69,39% del cens, caient 5,18 punts percentuals respecte al rècord històric de les eleccions del 28 d'abril, quan va votar el 74,57% del cens. Aquest diumenge, la participació a Catalunya s'ha situat a les 14 hores en el 36,75% --3,83 punts menys que en les anteriors generals a aquesta mateixa hora--, mentre que a les 18 hores s'ha situat en el 48,66% --11,22 punts menys que en les anteriors generals a aquesta mateixa hora--.

El vot en blanc, que ha pujat, ha estat en aquestes eleccions del 0,82% --29.006 paperetes-- enfront del 0,69% del 10-N, mentre que els vots nuls també han pujat passant del 0,53% al 0,90% --31.874 vots--.

Per circumscripcions, la més participativa ha estat Barcelona amb el 66,23%, seguida de Tarragona, amb el 64,42% i seguida de Girona, amb el 62,15%, mentre que la menys participativa ha estat Lleida, amb el 61,95%.

El pes de l'abstenció

Aquesta xifra d'abstenció és la quarta més alta des de les generals de novembre de 2011: anteriorment, en 2016 es va situar en el 36,58%; en el 2000, en el 35,99%; i en 1978 i 1989, un 32,38%.

Davant les eleccions d'aquest diumenge, la incògnita de l'abstenció ha tingut una protagonisme major principalment per la coincidència dels comicis amb l'estiu.

A més, a Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va voler promoure l'abstenció de l'independentisme com una manera deb i recuperar l'esperit del referèndum del 1-O.

Així i tot, l'entitat va acabar rebutjant en una consulta interna promoure un posicionament actiu a favor de l'abstenció i el vot nul en aquestes generals.

Vot per correu

El vot per correu també ha estat un dels protagonistes d'aquests comicis i Catalunya és la tercera comunitat autònoma on s'han emès més vots per correu, 251.324, seguit de Madrid i Andalusia.

Un total de 276.349 catalans van sol·licitar el vot per correu, en unes eleccions que han registrat la xifra més alta des de les generals de 2008 (el primer any amb registres estadístics homologats): enguany s'ha arribat als 2,47 milions d'electors que han dipositat el seu vot en les oficines de Correus.

Rècord de participació a la baixa a Manresa

La capital del Bages ha assolit un rècord de participació a la baixa, un 61,8%. Un percentatge inferior al que hi havia comptabilitzat com més minso: el 62,2% de les eleccions del 2016.