Les dones encara manen poc en l’esport

Els principals clubs esportius del Bages continuen dirigits per homes, especialment en el món del futbol. En aquest esport, 9 de cada 10 entitats federades de la comarca tenen una presidència masculina. En bàsquet, la situació és una mica millor, amb 1 de cada 3 clubs amb una dona al capdavant. I només en la natació hi ha més presència de dones presidentes que d’homes.

En xifres absolutes, dels 42 clubs de futbol bagencs inscrits a la federació (entre els quals també hi ha els de futbol sala), només 5 estan presidits per dones. Una d’elles és Ruth Guerrero (Barcelona, 1977), màxima responsable des del 2020 del CE Manresa. Ella és contundent a l’hora d’etiquetar el seu esport: «El futbol és el masclisme personalitzat», diu. I apunta cap a un mal endèmic que comença a les institucions: «Que les federacions estiguin majoritàriament dirigides per homes dificulta que les dones se sentin identificades amb projectes futbolístics». En l'àmbit català, només el 24% de les federacions esportives estan presidides per una dona.

Elena Garrote (Avinyó, 1975) és una altra de les poques directives del futbol bagenc. Representa un club petit com és el CE Avinyó i coincideix amb Guerrero en què «el futbol és un esport molt masculinitzat i que històricament l'han gestionat homes», però considera que «mai hi ha hagut la possibilitat tan clara com ara perquè una dona agafi el rol de presidenta». 

Clubs de dones per a dones

«És imprescindible que la dona comenci a posicionar-se i a donar un cop de puny sobre la taula per treballar conjuntament». Nina Pont (Manresa, 1967) és la presidenta del Manresa Club Bàsquet Femení. A la comarca hi ha 15 clubs federats i 5 estan presidits per dones. L’entitat de Pont té 24 equips formats exclusivament per noies per tal de potenciar l’esport femení. A parer seu, tenir presència femenina a les direccions és necessari: «Les dones entenem molt bé les necessitats de les altres esportistes», diu. Ruth Guerrero allarga aquesta reflexió, afegint que, «en futbol, els projectes comuns són molt complicats i cada cop hi haurà més clubs femenins».

Conciliació i vida familiar

Maria Josefa Gómez (Santpedor, 1966), presidenta del CB Santpedor, destaca com a principal dificultat per a una dona presidenta la conciliació familiar. «Es dona per fet que les dones portem les tasques de casa i la cura dels fills. Un home a l’hora d’assumir un càrrec així sovint no es planteja tot això». Eva Fàbregas (Manresa, 1976), presidenta de L’ASFE de Sant Fruitós, avala la tesi i afegeix que, «és molt temps de dedicació, però has de saber trobar moments per a la família i per a tu mateixa». 

Tot i que a vegades trobar l’equilibri entre la presidència i la vida personal és complicat, Montse Gomariz (Manresa, 1970), presidenta del CN Manresa, assegura que «quan emprens un projecte d’aquest tipus assumeixes la responsabilitat que comporta». I justifica perquè val la pena entomar un repte com el de ser presidenta: «És una oportunitat per portar la teva idea i experiència al club». En el seu esport, la natació, al Bages hi ha 6 clubs i 4 tenen presidenta. 

Hi ha masclisme esportiu?

La masculinització de l’esport comença des d’edats primerenques. La participació de nois en el Pla Català d’Esport a l’Escola i en els Jocs Esportius Escolars de Catalunya segueix sent superior a la de les noies, segons dades del Govern. Durant el curs 2020-2021, el 48% de l’alumnat participant al Pla Català d’Esport a l’Escola eren noies i el 42% dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya també. A partir d’aquí, la presència de l’home en tots els àmbits esportius és superior al de la dona, menys en el nombre d’esportistes a l’elit.

Tot i que les presidentes entrevistades asseguren que no han patit discriminació en el seu càrrec, sí que clamen per seguir treballant per la paritat. «El missatge que es trasllada des dels clubs i des de les federacions és que si una dona vol ser bona en futbol, la seva base ha de ser dins del futbol masculí», lamenta Ruth Guerrero. «És un punt de partida negatiu; queda molt treball per fer», rebla. 

Els patrocinadors tampoc acaben d’apostar per l’esport femení. Nina Pont explica les dificultats que es troba al capdavant del Manresa CBF, un club que és referent dins del bàsquet femení català i que en tres anys ha aconseguit reunir fins a 24 equips. «He negociat amb possibles patrocinadors que deien que donaven suport a la dona, però realment no ho feien; encara estem molt lluny d’assolir la igualtat». Els diners haurien arribat si fossin un club masculí? «Sens dubte», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint