Arrenca la 5a edició del Tour du Lord amb la Clàssica Pinós - Roubaix

Des de finals de febrer i fins a finals d’abril, se celebren les proves ciclistes d’un dia des de l’Omloop Het Nieuwsblad i la Kuurne - Brussel·les - Kuurne a la Lieja - Bastogne - Lieja, amb l’Strade Bianche, la Milan - Sanremo, la Volta a Flandes i la París - Roubaix, entre d’altres i entremig. Són les clàssiques de primavera que es corren a Bèlgica, Itàlia i França. Al Solsonès, hi ha la Pinós - Roubaix.

El dissabte 6 d’abril, un dia abans que se celebri la clàssica de les llambordes a l’Infern del nord, arrenca la 5a edició del Tour du Lord amb la seva Clàssica de primavera. En quant a duresa, no es queda curta: 200 km amb 4.000 metres de desnivell positiu, amb una variant mitjana de 130 km i més de 2.000 metres. No hi ha llambordes per transitar, però sí una quarta part del recorregut per sterrato, pistes de terra que s’han fet habituals en les grans voltes ciclistes professionals a partir del creixement de l’Strade Bianche i que ha provocat el naixement d’una nova disciplina, el gravel, que no és res més, ni tampoc menys, que ciclisme de muntanya amb bicicleta de carretera.

“Els sterratos es podran passar més bé que els de l’any passat. És una de les crítiques que vam rebre, les vam escoltar, les vam entendre i acceptar, i hem rectificat. Volem que tothom estigui content i s’ho passi bé, és l’única cosa que busquem”, explica a Regió7 Jordi Vallès qui, juntament amb David Ariño, són els creadors del Tour du Lord.

Una idea nascuda durant el covid

Es tracta d’una iniciativa que va néixer de la ment d’ells dos l’any 2020 enmig de la pandèmia de la covid per revitalitzar el comerç i promocionar el turisme a la Vall de Lord a través del ciclisme. El ressò obtingut durant les quatre edicions anteriors i l’entusiasme que es manté per aquesta cinquena ha superat àmpliament les expectatives que s’havien fet. En les quatre edicions transcorregudes, estimen l'impacte directe aconseguit «en més d’un milió d’euros», mentre que «l'indirecte és incalculable», diu Vallès.

En acabar l’edició passada i en veure la gentada que s’havia aplegat a la jornada de tancament, David Ariño va exclamar: “Això se’ns n'ha anat de les mans! Però, és molt maco i bèstia alhora!!!”. “Sí, és veritat, però no frenem, mantenim l’embranzida”, garanteix Jordi Vallès. I afegeix que “seguim sent els mateixos, però com que cada vegada ho tenim més per la mà i en sabem més d’organització, l’experiència i el coneixement adquirits ens permeten incorporar novetats. No perquè tinguem més recursos, que no en tenim més, sinó perquè som més eficients”.

L’esquema serà el mateix de les darreres edicions. Després de la Clàssica de primavera, que es podrà fer entre el 6 i el 21 d’abril, l’1 de maig s’iniciarà amb el Grand Départ el període per fer les 7 etapes de carretera que aquest any s’allarga fins al 30 de setembre. Entremig, hi haurà etapes de muntanya i gravel, l’Atac Van der Cul el 10 d’agost, el Grand Final el 12 d’octubre i una sorpresa final que no volen desvetllar el 26 d’octubre.

El que no faran és expandir-se territorialment. “No, no, ens mantenim en les comarques que hem tocat [Solsonès, Bages, Berguedà i Alt Urgell]. No volem perdre l’essència i la raó per la qual vam néixer”, justifica Vallès.

Els recorreguts que dissenyen són una de les claus del seu èxit. Etapes de “ciclisme del bo”, amb molta duresa per paratges bells i engrescadors per endinsar-s’hi amb la bicicleta. El corredor professional Sepp Kuss va ser un dels seus valedors, ja des de la primera edició, quan va demanar si hi podia participar. Per això, Vallès celebra que la Volta programés l’etapa de Berga i que en fos la reina. “Va ser fantàstica! Com haurien de ser totes. Una etapa que nosaltres hauríem fet, i que no desentonaria al Tour, ni al francès ni al nostre! Una etapa per treure pit del territori”, diu.

La Pinós - Roubaix arrenca aquest dissabte. Aquest dijous, se’n desvetllarà el traçat. “No volem que la gent els faci fora-d'hores, sinó quan toca perquè puguin tenir les recompenses que es guanyen”, diu. Fidels a l’esperit “turístic” i per potenciar el territori, han previst que la meitat del recorregut coincideixi en el pas per Solsona. Aconsellen dividir l’etapa en dos dies per fer-la més assequible i parar a fer-hi nit en algun dels establiments hotelers.

Això sí, com a la París - Roubaix, l’etapa acabarà un altre cop en un velòdrom creat al mig d’un tros. “S’hi hauran de fer un mínim de dues voltes o, en cas que no s’hagin sumat els 200 km reglamentaris, tantes com calgui per poder ser finisher!”, diu Vallès. A més, i a diferència del velòdrom de Roubaix, el de Pinós “estarà preciós perquè li vam demanar a l’amo del tros que hi plantés colza i amb el bo que fa, estarà en el seu punt!”

L’altre factor clau és la conya i el bon rotllo, esclar.

Subscriu-te per seguir llegint