El Madrid posa la "guinda" a la Lliga

El títol de Lliga feia setmanes que estava decidit. I no obstant això, el barcelonisme mantenia la il·lusió d’ajornar-ne el desenllaç unes quantes jornades més, ni que fos per no acabar-la abans de Sant Jordi i amb sis per jugar-se’n encara. No va passar. El Madrid va guanyar el Clàssic per 3 a 2 i, com havia predit el seu tècnic Carlo Ancelotti ha posat la cirereta a “un pastís” que ja tenien ben “preparat”. El Barça va fer mèrits per guanyar, però va acabar perdent amb un gol al temps afegit de Bellingham.

El Barça arribava al Bernabéu tocat emocionalment davant d’un Madrid que és en el seu millor moment de la temporada, disposat a tancar el títol de la Lliga espanyola i a les semifinals de la Lliga de Campions després d’haver eliminat de manera èpica el Manchester City. Tot i el context desfavorable, per als blaugrana es tractava de confirmar les bones sensacions competitives que l’equip havia deixat contra el PSG a París i a Montjuïc, fins a l’expulsió d’Araujo. I d'aquests deures, se'n va sortir prou bé.

Les intencions d’Ancelotti van quedar clares de l’inici amb l’alineació conjunta de Modric i Kroos, fet que no succeïa des de la jornada 19, com si s’hagués cregut que eren incompatibles. Buscava tenir el control del joc i baixar-ne el ritme, després del desgast físic de dimecres a Manchester. També va situar Camavinga per marcar Lamine Yamal, que l’última vegada que havia jugat al Bernabéu amb la selecció espanyola n’havia sortit ovacionat. Aquest diumenge, li n'ha faltat poc.

L’alineació de Xavi no va oferir canvis ressenyables, més enllà de recuperar Christensen per falcar el mig centre i deixar Pedri a la banqueta, que dimarts ja havia jugat més minuts dels que tenia prescrits. I es va estar de moure Araujo al lateral.

Va sortir el Barça valent i intens i concentrat, anant a buscar el Madrid al seu camp. L’escenari va durar 5 minuts, el temps just que Christensen fes el 0 a 1 en rematar de cap un córner fruit de la pressió, amb una mala sortida d’un Lunin molestat per Cubarsí.

Perquè amb el gol en contra, el Madrid es va activar i va traslladar el joc al camp blaugrana. Va trobar l’empat ben aviat. Cancelo, tot i tenir-li la posició guanyada, no va saber aturar Lucas Vázquez, com si volgués decantar la discussió de la setmana i donar la raó a Gündogan, i Cubarsí li va fer un penal que el barcelonisme pot discutir. El va transformar Vinicius, que ja li ha fet 7 gols en 17 partits.

No es van arronsar els blaugrana. El partit va entrar en una fase d’alternatives, tots dos equips més còmodes en l’atac. S’hauria pogut avançar el Barça un altre cop amb una rematada amb l’esperó de Lamine Yamal que Lunin va treure sense que el VAR pogués validar que ho havia fet des de dins de la porteria. El blaugrana superava Camavinga cada cop que l’encarava, i a la mitja hora ja li havia forçat una groga. L’estrena al Bernabéu amb la samarreta blaugrana va ser fantàstica, com la de Cubarsí, tot i el penal.

Va acabar el primer temps amb la lesió de De Jong al turmell. El Bernabéu el va aplaudir mentre sortia en llitera i amb les mans al cap. El va substituir Pedri. Xavi no se la va voler jugar i va preferir esgotar una finestra perquè el Madrid ja havia amenaçat amb un parell d’ocasions prou perilloses. Una fruit d’una pèrdua de Christensen que ell mateix va poder esmenar abans que Rodrygo no rematés a gol.

Al vestidor, Xavi va tornar a tocar l’equip. Va treure Fermín per Christensen. En un parell de minuts, ja havia transformat la disposició del mig del camp, ara amb Gündogan i Pedri a la base. No va canviar la dinàmica. El partit seguia obert. Els blancs, que amb l’empat ja feien, esperaven recollits a l’espera de trobar una transició definitiva.

A l’hora de joc, Xavi va canviar de davanters. Va mantenir Lamine Yamal i va fer entrar Ferran i Joao Félix per Lewandowski i Raphinha. Va ser un encert. Lamine Yamal va superar Camavinga, Ferran va tapar Lunin, i Fermín va enviar el rebuig a la xarxa.

Va reaccionar de pressa Ancelotti amb dos canvis ofensius. Cancelo va contribuir-hi amb una altra badada com la de dimarts i Lucas Vázquez va fer l’empat a 2 gols. Com si fos un partit d’handbol, l’entrenador italià va desfer els canvis i va fer entrar Militao per guardar el punt que el mantenia amb 8 de distància, una diferència que ja era excessiva per a les il·lusions blaugrana a la Lliga. Que al final en fossin 11, no hi canviava res.