El Barça acabarà la Lliga en la segona posició

El FC Barcelona acabarà la Lliga espanyola en segona posició, després de guanyar el Rayo Vallecano per 3 a 0 i eixugar els punts de la victòria del Girona al camp del València per 1 a 3. Un objectiu mínim, però transcendent perquè classifica el Barça per jugar la Supercopa d’Espanya de la temporada que ve i perquè, en un pla simbòlic, no ha estat superat pel Girona, l’altre equip català del campionat, que acabarà en el tercer lloc, per davant de l’Atlètic de Madrid.

Xavi ha tornat a fer canvis a l’alineació, com ja havia anunciat a començaments de setmana. Va retornar Cancelo al lateral esquerre, Gündogan en el lloc de Pedri i va fer entrar Raphinha per Ferran.

Ha sortit ben activat el Barça. I efectiu. Al minut 3, Lamine Yamal posava la pilota al pit de Lewandowski, ben desmarcat al bell mig de l’àrea, i el polonès l'engaltava a la mitja volta i batia un Dimitrievski que havia quedat venut.

Com havia passat dijous contra l’Almeria, ha semblat que els blaugrana es relaxaven amb el gol, com si ja tinguessin enllestida la feina. O bé creguessin que el rival ja no hi tenia res a fer. Ho qüestionaven Camello en una pugna amb Cubarsí i amb una vaselina excessivament alta, Ciss amb un xut que Ter Stegen rebutjava amb els punys i una rematada d’Isi que sortia alta.

El partit entrava en una fase de descontrol, fruit de la distensió blaugrana i les pèrdues i els errors no forçats. Haurien pogut marcar Lewandowski i Raphinha, però també Ciss. Tampoc semblava que el tingués gaire domat l’àrbitre Jesús Gil Manzano, que al minut 37 ja havia ensenyat 4 targetes grogues, 3 als blaugrana, com si s’estigués preparant el terreny per fer una altra osca al seu targeter; entre els amonestats hi havia Lamine Yamal i Cubarsí. I enmig de l’ensopiment general, la Grada d’Animació s'animava a cridar contra el president Laporta, censurats de seguida per bona part dels poc més de 35.000 espectadors que hi havia a l’Estadi de Montjuïc.

Costava trobar al·licients en un partit que anava caient. Potser trencar una ratxa nefasta contra el Rayo Vallecano amb qui el Barça duia 5 partits consecutius sense poder guanyar-lo, amb tres derrotes i dos empats. O bé impedir que Ter Stegen encaixés cap gol i arribés a l’última jornada amb possibilitats de guanyar el Trofeu Zamora. Perquè el pitxitxi de Lewandowski, tot i haver-ne marcat un i buscar-ne més, quedava impossible amb els quatre gols que Sorloth li feia al Reial Madrid a l’Estadi de la Ceràmica. I bé que el porter alemany s’ho havia de guanyar en dues accions prodigioses, a xut d’Álvaro García i Isi.

S’impacientava la grada amb les ocasions dels madrilenys, mentre a Mestalla el Girona guanyava i mantenia opcions de ser segons, si els blaugrana es deixaven empatar. Els xiulets, ara generals, ha semblat que els desvetllessin perquè immediatament i en només 3 minuts, Pedri feia el 2 a 0 i el 3 a 0.

La història té capricis inesperats. Ronald Koeman va ser destituït després de perdre contra el Rayo Vallecano. I Xavi hi ha afrontat el penúltim partit de la temporada amb l’ai al cor, després de 72 hores en què des del club s’ha fet saber que el cessaran així que el calendari ho permeti. Qui sap si aquesta setmana mateix, ara que l’equip s’ha garantit acabar en la segona posició de la Lliga i el partit que li queda ja és completament intranscendent, i malgrat els crits de suport que rebia a les acaballes del partit en una mostra del desori i les realitats paral·leles i incomprensibles que es viuen al club.

I tot, el mateix dia que Josep Guardiola guanyava la sisena Premier League, la quarta consecutiva, i la dotzena de les quinze lligues que ha disputat a Espanya, Alemanya i Anglaterra.