Les actuacions policials per delictes amb arma blanca es tripliquen a Catalunya en els darrers deu anys

Manresa se situa per sota la mitjana catalana, amb una ràtio acumulada de 131 casos per cada 100.000 habitants

Armes intervingudes pels Mossos d'Esquadra

Armes intervingudes pels Mossos d'Esquadra / ACN

ACN/Redacció

Les actuacions policials relacionades amb delictes on s’intervenen armes blanques s’han triplicat en deu anys a Catalunya, segons una anàlisi amb dades dels Mossos d'Esquadra. Dels 501 procediments penals el 2013 es va passar a 1.638 el 2022, amb l’any 2017 com a punt d’inflexió. Aquest 2023, amb dades fins al mes de setembre, se’n compten ja 1.290, el nombre més alt registrat entre els mesos de gener i setembre de tots aquests anys. La ràtio mitjana de casos a Catalunya al llarg de l'última dècada és de 136,4 procediments per cada 100.000 habitants.

Les comarques amb més incidència acumulada des del 2013 en proporció al nombre d'habitants són l'Alta Ribagorça (303,2 de ràtio), l'Alt Camp (221,8), l'Alt Empordà (220,1) i el Baix Camp (214,7), totes tres molt per sobre de la mitjana catalana. En nombre de casos, a l'Alta Ribagorça se n'han registrat 12, lluny dels 319 de l'Alt Empordà o el centenar de l'Alt Camp, però és la comarca amb més ràtio de Catalunya, ja que la seva població no arriba als 4.000 habitants. La capital de l'Alta Ribagorça, Pont de Suert, concentra gairebé tots els casos i és el tercer municipi català de més de 2.000 habitants en ràtio de casos des del 2013.

A la zona de la Catalunya central, A Manresa, on recentment s'ha produït una agressió amb arma blanca amb dos joves ferits, un d'ells greument, la ràtio és lleugerament inferior a la mitjana catalana, amb 131,7 casos per cada 100.000 habitants en els darrers deu anys, amb un total 102 casos registrats. Pel que fa a la resta de municipis bagencs, les ràtios són variables, tenint en compte que les xifres es disparen en els municipis amb menys població. Per exemple, a Talamanca, la ràtio és de 456,6, la més alta de tot el territori, amb dos casos en els darrers deu anys. També destaca Sant Joan de Vilatorrada, de 147,9, amb 16 casos; Sant Vicenç de Castellet, de 130,7, amb 13 casos; o Sant Fruitós de Bages, de 110,8, amb 10 casos.

A la resta de capitals de comarca de l'àmbit de cobertura d'aquest diari, destaca el cas de Puigcerdà, que se situa molt per sobre de la mitjana catalana, amb una ràtio de 284,7, amb 27 casos en els darrers deu anys. De la mateixa forma, Berga també es posiciona lleugerament per sobre de la mitjana amb una ràtio de 149,1, amb 25 casos registrats; seguida de Moià, ja per sota de la mitjana, amb una ràtio de 106,9, amb set casos registrats durant l'última dècada; Igualada, amb una ràtio de 88,3, amb 36 casos registrats en la darrera dècada; i Solsona, amb una ràtio de 87,6, amb dos casos registrats en els últims deu anys.

Més incidència en zones costaneres i municipis de pas

En general, al mapa de Catalunya s'aprecia una major incidència de les actuacions policials per delictes i faltes penals relacionats amb la tinença d'armes a les zones costaneres i també als territoris de frontera. Succeeix als diversos extrems del país, ja sigui els propers a França, com la Jonquera o Puigcerdà (amb una ràtio de 284,7); a l'extrem sud, amb l'Ampolla (Baix Ebre) com a segon municipi de més de 2.000 habitants en incidència d'aquest tipus de casos; i també al límit amb la Franja, cas del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

En nombre absolut de casos registrats durant aquests anys, les ciutats que més n'acumulen són Barcelona (2.726 actuacions policials amb intervenció d'arma, més de 250 a l'any des del 2018), Terrassa (397), l'Hospitalet (377), Sabadell (338), Badalona (307) i Mataró (284). No obstant això, en relació amb la seva població, en general tenen ràtios l'entorn de la mitjana catalana (que és de 136). D'aquest grup, tan sols Mataró s'enfila una mica més, fins als 220 de ràtio de casos.