Condemnen Dani Alves a 4 anys i 6 mesos de presó per violació

L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’exfutbolista del Barça Dani Alves a quatre anys i mig de presó per l’agressió sexual a una jove el desembre del 2022 en una discoteca de la capital catalana. El tribunal també imposa al brasiler llibertat vigilada durant cinc anys després de sortir de presó, 150.000 euros d'indemnització i prohibició de comunicar-se o apropar-se a la víctima durant nou anys i mig. El tribunal ha apreciat la circumstància atenuant de reparació del dany en dipositar l’acusat una indemnització a l’inici de la instrucció. La fiscalia demanava nou anys de presó, mentre l’acusació particular en demanava 12 per la violació a una jove al lavabo d’un reservat de la discoteca Sutton la nit del 30 al 31 de desembre del 2022.

A Alves també se l'inhabilita per a qualsevol ocupació, càrrec públic, professió o ofici relacionats amb menors d'edat durant cinc anys després de la pena. Igualment, haurà de pagar una multa de 9.000 euros per un delicte de lesions lleus. La sentència es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Des del gener del 2023 Alves està en presó provisional, tot i haver demanat diversos cops la llibertat. Ha tingut tres advocats i ha donat diverses versions dels fets, començant per dir que no coneixia la noia, dient després que era ella qui havia abusat sexualment d'ell, afirmant més tard que les relacions eren consentides i afegint al final que estava sota els efectes de l'alcohol. Mentrestant, la versió de la noia no ha variat gaire i diverses proves perifèriques corroboren bona part del seu relat. Tot i que Alves ha estat traslladat a l'Audiència de Barcelona aquest dijous al matí, ha estat tota l'estona als calabossos del Palau de Justícia, on la seva advocada li ha comunicat la sentència. Després ha tornat a la presó de Brians, on seguirà fins que tingui algun recurs penitenciari o quedi en llibertat.

Fets provats

Segons els fets provats de la sentència, la víctima va arribar a la discoteca Sutton cap a les 02.30 hores del 31 de desembre amb la seva cosina i una amiga. Alves ho va fer cap a les 02.45 hores amb un amic brasiler i tots dos van anar al reservat que feien servir habitualment, la taula número 6 de la zona VIP anomenada 'Moet' i que tenia accés directe i exclusiu a l'anomenada 'suite', amb lavabo i una saleta amb sofà, nevera i televisor.

Les tres noies van estar a la sala general i cap a les 02.50 hores van accedir a la zona 'Moet' convidades per uns nois mexicans. Alves i el seu amic van convidar dues noies a la seva zona i després van fer-ho amb la víctima i les dues acompanyants. Al segon intent de fer-les entrar a la zona reservada, les noies van acceptar. Ja eren les 03.20 hores aproximadament i les dues primeres noies convidades van sortir de la zona.

Els dos homes i les tres noies van estar ballant, conversant i bevent xampany. Acusat i denunciant van ballar i parlar, però el tribunal no veu acreditat que ella toqués el penis d'Alves voluntàriament o forçada per ell. "Després d'haver-ho acordat amb la denunciant, cap a les 03.42 hores, el processat es va dirigir a la porta que dona accés a la denominada 'suite' i va accedir al seu interior. Dos minuts després hi va accedir la denunciant", afirma l'escrit dels magistrats.

"Un cop dins, i sense que consti acreditat ni que l'acusat introduís el penis a la boca de la denunciant, ni que aquesta accedís voluntàriament a practicar una fel·lació al senyor Alves, l'acusat va pretendre penetrar vaginalment la víctima", relata la sentència. "Fent ús de la seva major força, la va tirar a terra, i la denunciant es va colpejar el genoll", continua. "La víctima va demanar a Daniel Alves que la deixés marxar, que volia sortir d'allà, i el processat no li ho va permetre. La víctima, en trobar-se en aquesta situació, en aquest petit lavabo sense possibilitat de sortida perquè li ho impedia el senyor Alves, i davant l'actitud violenta que aquest mostrava, es va sentir impressionada i sense capacitat de reacció; va arribar a sentir que li faltava l'aire donada la situació d'angoixa i terror davant del qual estava vivint", expliquen els magistrats.

En la sentència de 61 pàgines comunicada dues setmanes després d'acabar el judici, el tribunal no veu demostrat que Alves intentés practicar sexe oral a la víctima aixecant-la de terra i col·locant-la a la pica i d'esquena a ell. En canvi, sí que considera provat que Alves, "utilitzant la seva força física, vencent així l'oposició de la denunciant, la va col·locar inclinada sobre el vàter, on la va penetrar vaginalment amb el seu penis fins a ejacular dins d'ella, sense utilitzar preservatiu i sense el seu consentiment". El tribunal entén que "amb això es compleix el tipus d'absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal". La resolució explica que "per a l'existència d'agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals". I precisa que "en l'actual cas hi ha, a més, unes lesions en la víctima que fan més que evident l'existència de violència per a forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l'acusat".

Després de tot això, cap a les 04.00 hores de la matinada, Alves va sortir del lavabo, va deixar la víctima allà i es va dirigir a la seva taula reservada, on va agafar una copa i es va allunyar cap a una taula diferent. Uns segons després va sortir la víctima, que es va dirigir a la seva cosina i li va demanar marxar de la discoteca. Totes dues van marxar sense acomiadar-se d'Alves, però sí de l'amic d'ell.

En caminar cap a la sortida de la discoteca, la víctima va esclatar a plorar pel que li acabava de passar, i va ser atesa pel personal del local, que va activar immediatament el protocol d'agressions sexuals. Mentre era atesa pel personal de Sutton al passadís de sortida, Alves i el seu amic van sortir de la discoteca ràpid cap a les 04.06 hores. Es van creuar amb la víctima i les seves amigues al passadís, però no els van dirigir cap paraula.

El consentiment

El tribunal afirma en la sentència que "el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es doni el consentiment per a cadascuna de les varietats sexuals dins d'una trobada sexual i no consta que, almenys pel que fa a la penetració vaginal, la denunciant donés el seu consentiment, i no només això, sinó que a més l'acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència".

El tribunal "ha aconseguit la convicció sobre els fets en haver valorat positivament la declaració testifical en l'acte del judici oral de la víctima, conjuntament amb altres proves que corroboren el seu relat". Els magistrats consideren que en el nucli essencial de la seva declaració, la víctima ha estat "coherent i especialment persistent, no només durant tota la instrucció de la causa, sinó també en el plenari sense que s'evidenciés en l'interrogatori la concurrència de contradicció rellevant amb relació al prèviament declarat per ella en instrucció".

La sentència explica que "existeixen suficients corroboracions perifèriques que apuntalen la versió de la denunciant en el referit a la penetració vaginal inconsentida". Així recorda l'existència de lesions en el genoll de la víctima. "Les lesions en el genoll són producte de la violència usada pel senyor Alves per a ajupir a la denunciant i així col·locar-la a terra. Queda clar que la lesió es va produir en aquest moment, en haver declarat un treballador de la discoteca on van ocórrer els fets, que li va estar curant la ferida".

El comportament de la víctima després de produir-se els fets també ha servit al tribunal per a condemnar Alves. "Comptem amb mitjans de prova suficients que acrediten l'estat de la víctima poc després d'haver sortit del bany del reservat", diu la sentència. Finalment, els magistrats també tenen en compte l'existència de seqüeles en la víctima.

Encara que el tribunal constata que algunes manifestacions de la denunciant no coincideixen amb les proves practicades, "pel que fa al paràmetre de valoració de la credibilitat subjectiva del testimoniatge, no consta l'existència de cap mòbil espuri en la denunciant. Ni coneixia al senyor Alves, ni consta que tingués cap mena d'animadversió cap a l'acusat, ja que es van conèixer el dia dels fets instants abans d'ocórrer aquests. No s'ha assenyalat cap causa d'incredibilitat subjectiva, cap picabaralla, enveja, gelosia o un altre motiu que la portés a denunciar uns fets que no haurien ocorregut, segons l'acusat".

Afegeix, a propòsit d'això, el tribunal que "de tot el que ha relatat la víctima, dels comunicats de baixa aportats, dels informes psicològics i psiquiàtrics, es conclou que la denúncia, a priori, li portaria més problemes a la denunciant que avantatges". I precisa: "La víctima presentava temor a denunciar els fets per les possibles repercussions mediàtiques que pogués tenir i pel fet que la seva identitat pogués ser revelada. Aquest temor podria haver-se vist confirmat, ja que, segons ha estat exposat per la lletrada de l'acusació particular, recentment han denunciat la filtració de les dades personals de la denunciant".

La sentència afegeix també que tampoc es pot parlar d'interès econòmic de la víctima pel fet que "amb anterioritat a la celebració del judici la defensa ha ofert la quantitat de 150.000 euros perquè fossin lliurats a la denunciant; ella podria haver acceptat aquesta quantitat, renunciant seguidament a l'exercici d'accions civils i penals, però no ho va fer". Va presentar un escrit al tribunal l'11 de desembre de 2023 pel qual s'assenyalava que no era desig de la denunciant percebre cap quantitat durant el procediment judicial, excepte el que es pogués establir per la sala en el cas que hi hagués sentència condemnatòria". No consta, en definitiva, afirma la sentència, "l'existència de cap ànim espuri ni cap circumstància que permeti dubtar de la credibilitat de la víctima en aquest sentit".

Altres proves

La sentència explica que "en la pràctica majoria dels delictes contra la llibertat sexual, més quan la peça fonamental és l'existència de consentiment, la prova es recolza principalment sobre la declaració de la víctima. En unes ocasions corroborat mitjançant l'existència de lesions, de restes biològiques o d'altres indicis poderosos. Però ni és necessària l'existència de lesions per a la comissió d'un delicte d'agressió sexual, ni en tots els casos es troben restes biològiques".

I constata que "això no significa que la mera interposició de la denúncia suposi l'acreditació dels fets denunciats, ni tan sols quan aquesta denúncia es ratifica en el plenari i s'expliquen els fets per part de la víctima. En les agressions sexuals no existeix una presumpció de veracitat de la víctima ni la seva declaració preval sobre les manifestacions de l'acusat". Es precisa, a més, que "en aquest sentit les recents reformes legislatives en matèria de delictes contra la llibertat sexual no han modificat ni els criteris per a la valoració de la prova atorgant prevalença de la declaració de la víctima sobre la de l'acusat, ni s'ha alterat la necessitat que siguin les acusacions les que hagin d'acreditar la comissió del delicte".

Així, el tribunal explica que "per a avaluar la versió de la víctima, exigència especialment rigorosa davant declaracions úniques que pretenen fer-se valer com a prova de càrrec, cal distingir tres moments: la narració sobre l'ocorregut abans d'entrar en el bany de la suite del reservat, el relat de l'ocorregut dins, i el que ha explicat sobre l'esdevingut amb posterioritat a aquests fets".

Amb relació a això, la sentència recull sobre el consentiment que "ni que la denunciant hagi ballat de manera insinuant, ni que hagi acostat les seves natges a l'acusat, o que fins i tot hagi pogut abraçar-se a l'acusat, pot fer suposar que donava el seu consentiment a tot el que posteriorment pogués ocórrer. Aquestes actituds o fins i tot l'existència d'insinuacions no suposen donar carta blanca a qualsevol abús o agressió que es produeixi amb posterioritat; el consentiment en les relacions sexuals ha de donar-se sempre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe, de tal manera que una persona pot accedir a mantenir relacions fins a un cert punt i no mostrar el consentiment a seguir, o a no dur a terme determinades conductes sexuals o fer-ho d'acord amb unes condicions i no altres. Encara més, el consentiment ha de ser donat per a cadascuna de les varietats de relacions sexuals dins d'una trobada sexual, ja que algú pot estar disposat a realitzar tocaments sense que això suposi que accedeix a la penetració, o sexe oral però no vaginal, o sexe vaginal però no anal, o sexe únicament amb preservatiu i no sense aquest. Ni tan sols el fet que s'haguessin realitzat tocaments, implicaria haver prestat el consentiment per a tota la resta".

El tribunal ha valorat de manera favorable el relat de la víctima "excepte dèficits apuntats en el relat de l'ocorregut amb anterioritat a entrar en la denominada suite" i "no té cap dubte que la penetració vaginal de la denunciant es va produir utilitzant la violència, tenint en compte tant el seu relat d'aquest moment, que es veu corroborat perifèricament per les proves esmentades, i donada la reacció de la víctima des d'instants després de produïts els fets".

Segons els informes forenses de la víctima, la noia pateix, a banda d'una cicatriu al genoll, ansietat, depressió, somatització i estrès posttraumàtic elevat que l'afecta en l'àmbit familiar, social i laboral. Està de baixa des del moment dels fets i segueix en tractament. Tot i això, no queda determinat si totes les seqüeles psicològiques es deuen a la violació en si mateixa o també a la repercussió mediàtica posterior.

Versió d'Alves

I respecte a l'acusat i la seva versió dels fets, la sentència recorda que "no té obligació de declarar, i de fer-ho, la falta de credibilitat de les seves declaracions exculpatòries no constitueix una prova de càrrec de la seva culpabilitat, perquè també té el dret constitucional a no declarar contra si mateix. Tampoc que l'acusat incorri en contradiccions o el seu relat no s'ajusti a l'ocorregut, en tot o en part, no suposa que hagi de considerar-se'l sense més autor dels fets; no pot entendre's que constitueixi prova de càrrec".

Sobre l'atenuant de reparació del dany, la sentència diu que consta acreditat que "amb anterioritat a la celebració del judici la defensa ha ingressat en el compte del jutjat la quantitat de 150.000 euros perquè fossin lliurats a la víctima, sense cap mena de condicionant". Segons el parer de la sala, "per més que en la interlocutòria de processament s'establís l'obligació del processat d'abonar una fiança de 150.000 euros, el fet que hagi indicat que sol·licita que aquesta quantitat li sigui lliurada a la víctima amb independència del resultat del judici, expressa una voluntat reparadora que ha de ser contemplada com una atenuant".

Al mateix temps, la sentència no accepta la circumstància atenuant d'embriaguesa, com va demanar la defensa poc abans del judici, "en no haver quedat acreditat en el plenari l'afectació que el consum d'alcohol va poder tenir en les facultats volitives i cognoscitives de l'acusat".