L’activitat humana és el principal factor de l’expansió d’exemplars fora del seu territori

A la mobilitat o l’adquisició d’espècies no autòctones com a animals de companyia, ara s’hi afegeix el canvi climàtic

Jordi Escudé

Jordi Escudé

El nombre d’espècies exòtiques (i per tant, d’invasores), creix, fins al punt que en el conjunt de Catalunya se n’han detectat 631 de noves en 12 anys, segons dades del departament d’Acció Climàtica. Si bé és cert que com més estudis es fan més espècies es detecten, l’expansió és un fet, «i al darrere de la major part d’introduccions d’espècies invasores hi ha l’acció humana», assegura el responsable d’espècies invasores i projectes de conservació del departament, Jordi Ruiz. 

El fenomen de la globalització hi ha influït molt «perquè cada cop hi ha més persones i mercaderies desplaçant-se amunt i avall», diu Ruiz, i això ha facilitat el transport d’espècies, voluntari o no. És el cas del mosquit tigre, que hauria arribat a Catalunya dins d’un cotxe. En situacions com aquesta, «si és un només mascle o una femella, no passa res, però si és una femella gràvida o exemplars de sexe diferent, la reproducció és fàcil».

La tinença il·lícita d’espècies exòtiques com a mascotes que després s’han alliberat a la intempèrie o en rius, és una altra causa, sobretot temps enrere en què aquesta qüestió no estava tan regulada. Ha passat amb el porc vietnamita, les cotorres, la tortuga de Florida, o determinats peixos. També ha passat amb els crancs de riu, «ja sigui per part d’aquariòfils, o de gent que els introdueix per poder pescar o per menjar», diu Ruiz.

Qüestions vinculades amb l’economia o la jardineria també expliquen l’auge d’espècies no autòctones. Aquest interès el trobem sobretot en plantes, com l’ailant o la pampa del Càucas, mentre que la canya comuna s’hauria estès pel seu aprofitament agrícola, i el seneci del cap «possiblement hauria arribat amb intercanvis de bestiar des de França i Anglaterra». També trobem casos en animals. A Catalunya, el visó americà s’hauria expandit amb l’incendi d’una granja d’Osona que en criava i es van escapar, i també per l’alliberament que n’haurien fet grups animalistes, explica Ruiz. 

A tot plegat s’hi afegeix el canvi climàtic, amb efectes que ja s’observen al mar, «on espècies que tradicionalment eren meridionals s’expandeixen cap al nord». En superfície terrestre, «a mesura que les àrees de muntanya es vagin escalfant, hi pot augmentar la població, i això faria créixer el volum d’espècies invasores», conclou Ruiz.