Els efectes de la clatellada judicial més important que ha rebut mai l'Ajuntament de Manresa es tancaran l'any que ve amb el pagament final dels interessos. Entre principal i interessos s'hauran pagat 14,7 milions d'euros per un solar a les Saleses actualment dedicat a horts urbans.
El pressupost municipal del 2023 inclou una partida de 654.000 euros per abonar els interessos finals d'aquesta sentència judicial.
Sentència "incomprensible""
L'alcalde Marc Aloy va afirmar, en la presentació del pressupost, que quedaven 654.000 euros per passar pàgina d'un tema que "ens hauria agradat que no hagués existit". Va afegir, però, que "estem contents perquè aquesta serà l'última vegada" que formarà part del pressupost municipal.
L'alcalde va recordar que l'Ajuntament feia una dècada que arrossegava pagaments anuals d'uns 1,5 milions d'euros per l'expropiació del terreny de les Saleses, fruit d'una sentència judicial que ha suposat un autèntic ròssec per a les finances de la ciutat.
El pagament es realitzarà el mes de maig "i ens en podrem oblidar. A partir d'ara els diners els invertirem en coses positives i no fruit de sentències judicials incomprensibles i que ens han deixat en una situació molt i molt complicada durant molts anys".
3,6 milions d'interessos
Els 650.000 euros s'afegiran als 3 milions d'euros d'interessos pagats durant el 2022 i el 2021, 1,5 milions cada any.
En total, 3,6 milions d'euros d'interessos que s'afegeixen als 11,1 milions d'euros pagats pel terreny als propietaris Jordi Ramentol Garcia-Milà i Àngel Garcia-Milà Matas.
D'aquesta forma, l'Ajuntament i la ciutat podrà passar pàgina de més d'una dècada de pagaments que han condicionat des d'abans del 2014 el pressupost municipal.
Durant molts anys el milió i mig que es dedicava anualment al pagament de la sentència era la partida d'inversió més voluminosa del pressupost.
A banda dels 3,6 milions d'euros d'interessos s'han pagat 11,1 milions pel terreny de 5.200 m2 situat al carrer de les Saleses número 9, al darrere de les cases del carrer Viladordis i del passatge del Puig, que estava afectat urbanísticament.
Els 11,1 milions són la suma de 10,7 milions pagats en terminis entre el 2014 i el 2020 i 347.529 euros que l'Ajuntament va ordenar transferir als amos del terreny el 8 de juny del 2011, que era la quantitat que considerava que valia el solar mentre que els amos reclamaven 26,4 milions.
Un solar a preu de Casino
La clatellada s'apama millor quan es compara amb el cost d'actuacions com els 12 milions del Kursaal, els 12 milions del Centre Tecnològic o els 15 milions del Casino (inclosos els 8,3 del cost de l'expropiació), sobretot si es té en compte que per fer aquestes obres hi van posar diners altres administracions i ara ho ha hagut de pagar tot l'Ajuntament.
Els moments clau
La pel·lícula dels fets de la clatellada judicial més gran rebuda mai per l’Ajuntament, després que els amos d’un solar afectat urbanísticament a les Escodines n’instessin l’expropiació, és aquesta:
- El 21 de juliol del 2006, Jordi Ramentol Garcia-Milà, actuant aleshores en nom de Béns i Patrimonis Olesans SL, va presentar a l’Ajuntament un escrit advertint de la voluntat d’iniciar, per ministeri de la llei (el dret dels afectats urbanísticament a exigir que siguin expropiats després de 5 anys sense que l’Administració hagi mogut fitxa), un expedient d’expropiació forçosa amb relació a la finca de 5.200 m2 situada al carrer de les Saleses número 9 de Manresa.
- A l’advertiment el va seguir la presentació, un any més tard, el 31 de juliol del 2007, d’un càlcul amb el valor de la finca. L’expedient administratiu va concloure amb la determinació del preu just per part del Jurat d’Expropiació de Catalunya, Secció de Barcelona, de data 18 de juliol del 2008, per valor d’1.228.263 euros.
- Tant els propietaris expropiats com l’Ajuntament van presentar sengles recursos al TSJC.
- El Tribunal Superior de Justícia va dictar sentència el 8 de febrer del 2011 en què declarava la procedència de l’expropiació i desestimava el recurs de l’Ajuntament. Va estimar parcialment el recurs dels propietaris, que va anul·lar la valoració anterior, i va marcar que el preu just de la finca expropiada havia de ser d’11.117.406 euros més interessos.
- L’Ajuntament va presentar al Tribunal Suprem recurs de cassació i confiava que rebaixés el preu de l’expropiació.
- El 8 de juny del 2011, l’Ajuntament va ordenar el pagament a favor dels expropiats de l’import corresponent al que considerava que valia el solar: 347.529 euros.
- Els propietaris expropiats van sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 15 d’abril del 2013, l’execució provisional de la sentència.
- Els propietaris van sol·licitar el pagament del diferencial del preu just (10.769.876 euros) en 4 anys juntament amb els interessos legals fins al 31 de març del 2013 (2.760.609 euros), a més dels interessos que es continuessin meritant.
- L’Ajuntament va presentar un escrit d’oposició i oferia la possibilitat de pagar-ho en 7 anys. Així mateix es manifestava la no conformitat de l’Ajuntament amb la concreció dels interessos.
- L’Ajuntament i els amos del solar van acordar formalitzar un conveni de transacció judici per al pagament de l’expropiació, que el ple va aprovar el juliol del 2013.
- El 28 de gener del 2014 el Suprem va confirmar la sentència del TSJC i va desestimar el recurs de cassació.
