«Les confessions tenim una part activa; som part del canvi i de la solució»

Un dels aspectes en què van fer més incidència els responsables del Fòrum Internacional Multireligiós Cruïlla de Camins, celebrat a Manresa la setmana passada, va ser el de donar veu a les dones i als joves en la construcció dels compromisos i accions pactats per combatre el canvi climàtic. Des del Perú, va viatjar Manresa Paula Franco Ochoa, membre a l’Amèrica Llatina i al Carib de Religions for Peace, que va organitzar el fòrum amb l’Ajuntament.

Posar en valor que hi hagi gent jove i dones és un aspecte que en les altes esferes de la religió és molt estrany que es tingui en compte. Com ho valora?

Crec que anem avançant. El fet  de treballar de manera conjunta les diferents creences ha fet que, de mica en mica, a nivell general, ens anem adonant que les dones també tenim un paper molt important per fer. Tenim la possibilitat d’estar, tal com fan els homes, properes a tota la gent. Aquesta cruïlla de camins, com ho han anomenat, és precisament això.

Les religions, des del seu punt de vista, han estat les grans oblidades a l’hora d’aportar solucions a la inclusió social i al medi ambient, tenint en compte que la majoria estan compromeses en alguna causa social.

Oi tant! És que sempre s’ha vist que les confessions només són persones que es dediquen a meditar, a resar, a tenir moments de silenci, però, no. Les confessions tenim una part activa. Som part del canvi i de la solució als diferents problemes. Hi ha un missatge de Religions for Peace que diu: creences diverses, acció comuna, i aquesta és la idea. Unir-nos a través de la fe per aconseguir una acció conjunta. 

Quina acció de les que inclou el Pacte Manresa 2022 considera imprescindible en el tema del medi ambient?

El respecte. Considerar que tots som persones que ens devem a la Terra. La Terra ens acull i el nostre agraïment passa per tenir-ne cura. El valor que li donem com a humans és tan necessari! 

«La Terra ens acull i el nostre agraïment passa per tenir-ne cura. El valor que li donem com a humans és tan necessari!»

Vostè va dirigir un dels tallers oberts a la ciutadania del fòrum. En concret, el que va acollir la Casa Flors Sirera, que es va centrar en la contribució de les dones indígenes al Perú. 

Es tractava d’explicar com col·laboren les dones d’aquestes comunitats amb la societat perquè sigui segura i sostenible. Amb el treball que duc a terme puc veure com les dones indígenes s’han empoderat. Veient la manca d’aigua que hi ha a l’Amazònia, que esta contaminada pels elements que cauen als rius; en aquest cas, pel treball de la mineria, que en molts casos és il·legal i que deixa brutes les aigües amb què poden proveir les seves famílies, veus com, juntes, tracten de fer arribar la seva veu i, alhora, miren com poden sortir d’aquest problema. Les veig molt fortes. I encara una altra cosa: a l’Amazònia peruana hi ha molta riquesa i elles són un prodigi perquè poden treure d’un arbre el medicament que els cal per donar als seus fills. Nosaltres tenim una farmàcia a prop, un metge que ens pot atendre. Elles no, però, amb tot el que han descobert vivint enmig de la natura, hi poden trobar el que els fa falta i ara depèn de nosaltres que ho puguin continuar trobant perquè som els que ho estem destruint. És el seu espai! 

No té res a veure la seva relació amb la naturalesa i la nostra.

Just! Ells diuen: nosaltres som bosc, nosaltres som part d’això, no ens en poden deslligar. És la nostra casa. Hi ha una cosa molt maca que estan fent que és que s’estan coordinant. Arrel de la pandèmia van trobar la manera d’arribar a cada comunitat i poder fer veure que se’n podien sortir gràcies a les bondats que els ofereix la natura. 

De quantes comunitats parlem?

Només et poso un exemple: al Perú són aproximadament cinquanta-cinc, però algunes ja es troben en la seva mínima expressió perquè, amb tots els canvis que hi ha hagut, s’han anat perdent. Tenen la seva pròpia llengua, però, per tenir contacte amb tothom, ja parlen el castellà com la majoria. Malgrat tot, no han perdut la seva essència, que és tenir al seu costat els arbres, els animals, els rius, els mars, les muntanyes, els cims que els acompanyen, els quals són una part. 

A nivell religiós, quina iniciativa hi porten a terme?

És una de les tantes que s’han fet a nivell mundial. De moment, n’hi ha cinc. La del Perú data del 2018 i treballa amb totes les confessions de fe pel bé de l’Amazònia. S’estan fent petits equips locals de la Iniciativa Interreligiosa per als Boscs Tropicals-IRI per protegir aquests espais. També ho estan fent a Colòmbia i a Brasil. Religions for Peace és una part d’aquesta aliança, juntament amb Rainforest Foundation i d’altres institucions. És fa per lluitar contra la desforestació. També s’està fent a Indonèsia gràcies a l’esforç de diverses institucions que van unir esforços el 2017 amb la mirada interreligiosa.

«Amb el treball que duc a terme puc veure com les dones indígenes s’han empoderat»

Subscriu-te per seguir llegint