Balanç de Manresa 2022: feina feta i feina per fer

Què deixa Manresa 2022, la celebració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a la capital del Bages? En què ha quedat el pla director del 2014 per afrontar el que l’alcalde d’aleshores, Valentí Junyent, va definir com els Jocs Olmpics de la ciutat? Més enllà d’aspiracions frustrades com la visita del Sant Pare i els milers de pelegrins que hi havien d’arribar pel Camí Ignasià, quin balanç es pot fer? Res prou potent per marcar un abans i un després. Ho podria haver fet el museu del barroc, però va tard. 

D’entrada, cal recordar els reptes lligats a la celebració de l’efemèride. Els va fixar l’esmentat pla. Un, era més general. Els altres dos, més concrets: «Preparar la ciutat per acollir els visitants i adequar-la a tal efecte, en especial el Centre Històric» i «Posicionar la ciutat com un referent del turisme espiritual i de pelegrinatge». S’ha aconseguit? 

Decepció matisada, el balanç de Manresa 2022 que en fan polítics i societat civil

El balanç oficial, el març

173 actes i més de 35.000 persones que hi han assistit o participat. De moment, són les dues úniques dades oficials per fer balanç del que ha representat el programa per commemorar els 500 anys de l’estada de sant Ignasi a la capital del Bages amb el leitmotiv de la transformació.

L’Ajuntament té previst fer un balanç oficial el març perquè la celebració tindrà un punt de finalització aleshores, quan farà 500 anys que sant Ignasi va marxar de Manresa. Tot i aquesta previsió, a instància d’aquest diari, s’ha avingut a fer una primera valoració. 

Les dues úniques dades esmentades les va donar l’alcalde Marc Aloy en la seva intervenció a l’acte al Palau de la Generalitat lligat a la commemoració, el novembre passat. Però, una cosa són els actes per celebrar l’efemèride, amb la música com a principal protagonista, i iniciatives lligades a la gastronomia -que més aviat s’han anat esbravant amb el pas dels anys; on es pot prendre el brou del pelegrí?- i a l’espiritualitat, entre d’altres, i l’altra és posar al dia la ciutat, que és en el que se centrava bàsicament el pla director impulsat per l’Ajuntament de Manresa i redactat per l’empresa CatEmocions, que exposava els potencials, les febleses i les recomanacions perdonar-hi la volta.  

Les actuacions enllestides

De feina se n’ha fet: la creació de l’Espai 1522 a l’antic convent dels Predicadors (teatre Conservatori) per explicar la Manresa que es va trobar sant Ignasi fa cinc segles, i la instal·lació de l’escultura l’Acollida de Ramon Oms a la plaça de Fius i Palà; la dignificació de la capella de Sant Ignasi Malalt (inclòs el passatge), la millora del tram del Camí Ignasià de Santa Caterina a la Guia i la restauració de murs de pedra seca al tram manresà en general; l’important posada al dia del Santuari de la Cova -el Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana i la Cova- per part dels jesuïtes i de part del seu entorn per part de l’Ajuntament, inclosa la urbanització del camí de la Vall del Paradís per arribar-hi des del Pont Vell; la finalització del carrer del Balç, la dignificació del Pou de Llum i, parcialment, del turó de Santa Caterina; la potenciació del tema turístic, com la millora de la gestió de la Seu i de l’oferta de l’Oficina de Turisme. 

S’han portat a terme importants obres fruit de la modificació de les càrregues urbanístiques de la Fàbrica Nova que s’han inclòs en el paquet Manresa 2022, com l’enderroc de la Sala Ciutat, la nova baixada dels Drets; la reurbanització del carrer de Vidal i Barraquer, de diferents trams de la Via Sant Ignasi, de la plaça del Remei i de l’avinguda de Bertrand i Serra, i l’ascensor que relliga la plaça Major amb el carrer de Santa Llúcia, una part del qual pagat també amb fons Feder. 

Temes inacabats clau

Què no s’ha acabat a temps o, directament, no s’ha fet? Les obres al museu comarcal, que van començar el 2016, no estaran acabades fins a final d’aquest any, si bé el 2019, ja amb l’aposta de convertir-lo en el museu de referència del barroc a Catalunya en marxa, l’Ajuntament va anunciar en més d’una ocasió la intenció que estigués acabat el 2022. En aquest retard no es poden oblidar sobrevinguts com la rescissió del contracte d’obra a l’empresa responsable de la intervenció per incompliment dels terminis i la posterior adjudicació a una nova empresa, i ensurts com l’esfondrament parcial d’un sostre. 

A banda del museu del barroc, el 2022 no s’ha fet el trasllat de l’Oficina de Turisme -que ja es va traslladar el febrer del 2014 del museu comarcal a la plaça Major- a l’antiga fonda de Sant Antoni. Igualment, a causa de l’endarreriment de les obres al museu comarcal, no s’hi ha pogut adequar un centre d’acollida dels pelegrins del Camí Ignasià amb cara i ulls com estava previst, després que el juny el 2015 se n’hi posés mig en marxa un de provisional. 

Lligat amb el tema de l’acollida,  no s’ha materialitzat cap de les idees del pla director. «La Companyia de Jesús proposa habilitar un espai propietat de l’orde com a allotjament bàsic per a pelegrins a l’edifici de la Capella del Rapte» i «l’Ajuntament pot estimular la iniciativa privada que permeti ampliar l’oferta d’allotjaments, com ara l’obertura d’un hotel amb encant al Centre Històric i/o una casa rural a la masia de les Marcetes». 

El camí de la creu del Tort és un altre projecte que també va tard. Havia de ser transitable el 2022, però, just fa uns dies, s’ha obert el concurs per triar l’equip d’arquitectes que redactarà el projecte de connexió del camí de la font de Fans amb la creu del Tort. El 2022 tampoc no ha quedat fet l’itinerari del Pont Vell fins a l’accés a la font de Sant Pau, ni el mirador a Santa Caterina. 

El document proposa la necessària millora de l’entorn de la Cova, considerant «l’enderroc de la casa que hi ha davant del Pont Vell i rebaixant l’hort (que és propietat de la Companyia de Jesús) per tal de ressaltar al màxim la façana de la Cova i el camí que hi mena, i l’entrada a la ciutat». Més endavant, esmenta, «caldria preveure la desaparició dels magatzems i de la torre elèctrica». Res.

Un hotel sota el santuari

Relacionat amb l’entorn de la Cova, Regió7 va informar el setembre del 2019 que l’Ajuntament i la propietat privada dels terrenys situats davant del santuari, feia dos anys com a mínim que negociaven el projecte per fer-hi un hotel acompanyat d’un gran espai de parc urbà i una zona destinada als autobusos que porten visitants al santuari, i que comportaria enderrocar els edificis que hi ha entre la Cova i la carretera de Manresa a Abrera -continuïtat del passeig del Riu-. No va quallar però, certament, hauria estat una actuació que hauria marcat el 2022.

El Pla Director Manresa 2022 per orientar l’Ajuntament en la presa de decisions de les actuacions a desenvolupar abans de l’efemèride, deia que «Manresa té davant seu un repte estratègic de primera magnitud, que es considera clau per al seu desenvolupament i posicionament: l’adaptació de la ciutat a l’esdeveniment i el seu aprofitament turístic, cultural i comercial (la senyalització i la promoció dels llocs ignasians i la seva accessibilitat i connexió amb el Camí Ignasià, l’encaix de la proposta ignasiana amb el discurs patrimonial local i amb les activitats culturals, artístiques i formatives de la ciutat, etc.)».

Afegia que, «d’altra banda, convé projectar una nova Manresa per canviar l’imaginari col·lectiu, obrir-nos al món i internacionalitzar la ciutat, amb la perspectiva d’esdevenir una autèntica destinació turística i fer de Manresa una ciutat més competitiva i atractiva, tant per invertir-hi com per viure-hi. L’objectiu final no és cap altre que la creació d’oportunitats i riquesa al territori i la millora de la qualitat de vida i la cohesió social de tots els ciutadans». 

El 7 de febrer de 2014 es va fer la presentació del document de 166 pàgines a les dependències del Museu Comarcal, amb una setantena de persones. Començava el compte enrere per a la celebració. Feia quatre anys que la Companyia de Jesús havia creat la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa per cercar recursos per fer millores al santuari, i dos anys que s’havia presentat el Camí Ignasià d’Azpeitia a Manresa. 

Subscriu-te per seguir llegint