Els instituts impulsors del Projecte Manresa-Mauthausen i l’Ajuntament de Manresa organitzen aquest divendres un acte conjunt i obert a la ciutadania amb motiu de la commemoració del Dia internacional en memòria de les víctimes de l’holocaust, que se celebra internacionalment cada 27 de gener en record de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz i dels milions de persones assassinades pel nazisme.

A les 12.30 h se celebrarà un acte conjunt a l’Auditori de l’Espai Plana de l’Om amb una introducció sobre els deportats manresans a càrrec de l’Associació Memòria i Història de Manresa a partir del seu web www.memoria.cat/deportats, passi de l’audiovisual “Borrallons de neu” de Tànit Fernández i Isaac R. Folgarolas filmat durant un viatge d’estudiants a Mauthausen i el testimoni d’Adnan Almousa Alfermi, refugiat sirià que exposarà la seva història de vida per portar la commemoració a la nostra realitat actual.

Paral·lelismes històrics

Aquesta col·laboració a través de la Casa de la Solidaritat i la Pau, Flors Sirera, acompanya la reflexió sobre els paral·lelismes entre la història i els conflictes actuals. L’alumnat dels centres participants farà un resum de la història de vida d’algun dels deportats manresans i es llegirà un manifest conjunt.

En sortir, es finalitzarà l’acte a la plaça de Sant Domènec amb un gest d’homenatge als deportats davant la placa commemorativa que els ret homenatge. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia; la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols; i el regidor d’Ensenyament i Universitat, Josep Gili Prat.

Prèviament, els centres de secundària participants faran un recorregut per les stolpersteine de la ciutat i faran memòria de la vida dels deportats amb apadrinament i neteja de les llambordes.

Les stolpersteine o “pedres que fan ensopegar”, són un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig per retre un homenatge permanent a les víctimes del nazisme. Es tracta de llambordes daurades on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar abans de ser empresonades i deportades. En el nostre cas, es tracta del domicili on vivien abans de marxar a l’exili cap a França on, després de diferents periples personals, van acabar deportats als camps de concentració nazis.

A Manresa es pot resseguir la història de vida de les persones manresanes que van patir l’horror del nazisme als camps de concentració a través de l’itinerari audioguiat “Les stolpersteine: homenatge als deportats manresans als camps de concentració́ nazis”, disponible en xarxa clicant aquí.

La commemoració a les xarxes

A més, l’Amical de Mauthausen i la Xarxa Mai Més de Municipis contra el Feixisme, de la qual Manresa forma part, proposen per a tota la ciutadania una acció simbòlica amb la voluntat de fer visible la commemoració a les xarxes, tot recollint una iniciativa que es realitza en l’àmbit internacional. 

Es tracta d’encendre una espelma davant d’un monument o un espai de memòria, fer-li una fotografia o un vídeo i posteriorment penjar-la a les xarxes socials, amb els hashtags: #MemòriaDignitatJusticia; #RecordVíctimesHolocaust; #AmicalMauthausenXarxaMaiMés; i #GentCorrent

Tothom qui vulgui s’hi pot sumar. A Manresa es pot fer davant la placa dedicada als deportats manresans que hi ha a la plaça Sant Domènec, als contraforts del Teatre Conservatori o bé en alguna de les stolpersteine de l’itinerari.

Els actes estan organitzats conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i els centres educatius impulsors del projecte Manresa-Mauthausen –els instituts Lluís de Peguera, Pius Font i Quer, Lacetània i ManresaSis- amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa, l’Amical de Mauthausen i el suport de la Diputació de Barcelona.