Tres de cada quatre pagesos de Manresa tindran edat de jubilar-se durant els pròxims 10 anys

El 43% de les compres d’alimentació fresca es van fer majoritàriament als supermercats o hipermercats, centres comercials i grans magatzems

Hi ha 10 espais d’horts socials, comunitaris i municipals

Hi ha 10 espais d’horts socials, comunitaris i municipals / Arxiu/L'Era

Redacció

Una Diagnosi Tècnica del Sistema Alimentari alerta tres de cada quatre pagesos de Manresa estaran en edat de jubilació els pròxims 10 anys. 

Elaborada per la cooperativa Arran de terra a petició de l’Ajuntament, la diagnosi afirma que durant la pròxima dècada un 73% dels pagesos de la ciutat entraran en edat de jubilar-se.

A Manresa, el setembre de 2022 hi havia 40 persones que cotitzaven al règim general al sector de l’agricultura i 80 més que ho feien al règim d’autònoms. 

Constata que es tracta "d’un sector força envellit". La mitjana d’edat dels caps d’explotació és de 64,86 anys

El 21% de les persones caps d’explotació són dones a Manresa, percentatge per sota de la mitjana catalana (23,9%) i de l’estat (28.6 %). 

Les terres llaurades estan destinades principalment a cereals per a gra, amb 710 hectàrees dedicades a aquest cultiu (un 64% de la superfície total llaurada), seguit dels altres cultius herbacis que ocupen 163 hectàrees (15%). En tercer lloc, hi ha la vinya, amb 77 hectàrees cultivades (7%).

Només un 6,5% dels aliments

Segons dades de la Diputació de Barcelona, el sòl agrari actual només garanteix un 6,5% de l’autosuficiència alimentària, tenint en compte les terres disponibles i la població de la ciutat. 

Hi ha 17 operadors en producció ecològica certificats, dels quals 8 són productores agrícoles. En percentatge sobre la producció total, destaca especialment la producció ecològica de cereals i la vinya. A més, hi ha 1 ramader de pollastres, 2 cellers, 1 elaborador de condiments i 1 de preparats carnis i 4 es dediquen a la comercialització i/o distribució. Cal destacar una demanda i sensibilització creixent favorable als productes ecològics i de proximitat. 

Hi ha 10 espais d’horts urbans, entre horts socials, comunitaris i municipals, que treballen en la seva coordinació. Cal posar èmfasi en la seva dimensió social i de sensibilització a més del seu aspecte productiu.

Manca de relleu

La indústria alimentària del Bages factura un 1,92% del total del sector a Catalunya i n’ocupa el 2,25% de les persones treballadores. El 81% de la facturació es deu als productes carnis (a Catalunya, és el 30% del total de la indústria alimentària). També destaca el Celler Cooperatiu de Salelles i els cellers de vi, els quals formen part de la DO Pla de Bages.

Igual que en el sector primari, la manca de relleu generacional també es constata en el sector del petit comerç

43% de producte fresc es compra al súper

Al Bages, el 2019 les compres d’alimentació fresca es van fer majoritàriament als supermercats o hipermercats, centres comercials i grans magatzems (43,04%).

A la vegada, les compres directes al pagès productor van augmentar en un 7% i, als mercats de venda no sedentària, en un 5%, entre 2017 i 2019.

L’Ajuntament de Manresa, a través de la regidoria de Ciutat Verda, va presentar la Diagnosi tècnica del Sistema Alimentari de Manresa, un treball que s’ha elaborat com a punt d’inici d’un procés de participació ciutadana que haurà de definir el pla d’acció per promoure la transició ecològica a la ciutat.

El treball pretén examinar i comprendre com funciona el sistema alimentari a Manresa des de diversos punts de vista (productiu, d'indústria alimentària, logística, comercialització, restauració, dret a l'alimentació...) i fer-ho a partir no només de dades quantitatives, sinó també amb entrevistes qualitatives a diversos agents.

Subscriu-te per seguir llegint