Impulsem Manresa proposa una ofensiva d’expropiacions i compres al barri vell

En la línia del que es va fer al barri de Ciutat Vella de Barcelona, Impulsem Manresa proposa comprar terrenys buits o expropiar edificis en ruïna del Centre Històric per convertir-los en habitatge nou.

L’alcaldable Joan Vila planteja dedicar seriosos esforços de la maquinària municipal a «expropiar els terrenys sense propietari reconegut i a comprar els terrenys buits o les edificacions en estat ruïnós».

Planteja que s’intervingui mitjançant «tancament del títol successori via demanda judicial -per falta de persones que tinguin dret a heretar- o bé instant la immatriculació a favor de l’Ajuntament».

Afirma que «la situació vergonyosa del nucli històric de la ciutat necessita d’accions rotundes per recuperar-lo, o el perdrem definitivament». Aquest és el plantejament d’Impulsem en paraules de Joan Vila, que vol afrontar d’una forma global la complexitat del nucli antic de Manresa, inspirant-se en els millors models de ciutats i vinculant importants accions sòcioeconòmiques amb les urbanístiques.

"Es va molt tard"

Així que afirma que ja "es va molt tard a concertar, negociar, adquirir edificacions o solars al centre històric».

Considera que «no és cap secret que, d’aquesta manera, Manresa tindria la clau per tal de desenvolupar seriosament més polítiques públiques decididament significatives en matèria, tant de rehabilitació urbana del parc edificat públic i privat, com de generació d’habitatge social de promoció pública en règim de tinència, o, sobretot, de lloguer».

El casos del Casco Viejo de Vitoria-Gasteiz als anys 80, el de Ciutat Vella de Barcelona als 90, i el del barri de Kreuzberg als 80 i 90 són referents que l’equip d’urbanisme d’Impulsem, dirigit per Jesús Alonso (exdegà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Pèrit assignat per temes urbanístics pel TSJC i de l’Audiència Nacional) proposa seguir per a la transformació del nucli antic de Manresa.

Segons Jesús Alonso, «no es pot negar que ens espera una tasca certament feixuga i que l’esforç econòmic haurà de ser important, determinat i sostingut, però també cal tenir en compte que, amb l’actual aposta unànime de tota l’esfera pública europea per la rehabilitació (concepte que incorpora el segell de sostenibilitat) i un marc econòmic favorable, ens podria facilitar una mica la feina. És el moment clau, i inexcusable, de jugar fort i propiciar aquells escenaris». 

Aposta decidida

Joan Vila afirma que «ens amoïna veure l’escassa importància que els grups municipals, malgrat fer falques molt estètiques, donen a l’urbanisme de casa nostra. Ningú, llevat d’Impulsem, fa una aposta decidida per revertir la situació actual i futura ja que en les seves files no hi hem vist ningú especialitzat en fer-ho, i òbviament no correspon a l’alcalde treballar aquestes accions».

Per a Jesús Alonso «Per tal d’avançar decisivament, caldria aplegar els avenços i experiències positives i aprendre de les errades comeses fins ara. És necessari, per tant, un plantejament renovat, que comporti l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic amb visió estratègica que sigui molt participat, actualitzat, integrador i pràctic per tal que defineixi el punt d’inici, fins a on hem arribat i, del que ens falta per fer, com ho farem».

Aquest Pla Director Urbanístic seria el disseny i el motor de l’actuació i «des d’Impulsem Manresa convidem a tots els actors a mobilitzar recursos i voluntat per a posar-ho tot en pràctica». Per a Joan Vila, «es tracta, clarament, d’un repte majúscul de ciutat, i es necessitarà voluntat política, rigor, professionalitat i, sobretot, ambició i capacitat de treball».

Una situació vergonyosa

El Centre Històric engloba una superfície de 475.000 m2 de sòl i poc més de 250.000 m2 de sostre i hi habiten més de 7.700 persones, el 10% de la població manresana. Tot i això, segons les dades de l’Ajuntament publicades el 2018, el 54% dels pisos del Barri Antic van ser construïts abans del 1900 i si ens enfoquem en l’espai del centre històric s’estima que una quarta part de les construccions tenen més de 50 anys. En resum, «tenim el punt nuclear de la ciutat en estat ruïnós físicament i vergonyós emocionalment».

Afirma que «el centre històric de la ciutat s’ha anat degenerant per falta de manteniment i d’accions decidides per lluitar contra el pas del temps».