Del pacte que semblava cantat entre ERC i Junts, al canvi de guió i de parella

Les formacions liderades per Marc Aloy i Ramon Bacadit s’han distanciat, igual que ho van estar durant la campanya

En una setmana el PSC s’ha convertit en el soci preferent d’Esquerra per formar govern a Manresa els pròxims quatre anys

Preparatius per fer el recompte de vots a l'escola Les Bases de Manresa

Preparatius per fer el recompte de vots a l'escola Les Bases de Manresa / ARXIU/OSCAR BAYONA

Jordi Morros

Jordi Morros

En una setmana Manresa ha passat d’imaginar-se un pacte de govern que semblava cantat entre Esquerra i Junts, igual que els darrers vuit anys, a assistir a un canvi de guió que situen els socialistes com a socis preferents d’ERC al capdavant de l’Ajuntament de Manresa.

Els resultats de les municipals van fer pensar que la sortida més factible per formar govern era repetir la combinació entre Esquerra i Junts. Per què?. Perquè sumen els 13 regidors que donen la majoria absoluta. 7 per ERC i 6 per Junts. I perquè han compartit govern els dos últims mandats, i perquè deien que era el pacte preferit. Tot i que Aloy va presumir tota la campanya dels acords i consensos dins el govern pel que fa als grans projectes de ciutat, el número 1 de Junts, Ramon Bacardit, no hi estava d’acord. Ni se n’ufanava. Al contrari. Volia canvis. El Junts de Bacardit no és el Junts de Valentí Junyent.

«No som el Junts del govern»

«Nosaltres no som els Junts amb qui heu governat» van advertir els dirigents de la formació a l’equip negociador d’Esquerra a la primera reunió que van celebrar per explorar un possible pacte, en la qual no hi va participar cap dels regidors del govern que anaven a la llista de Bacardit. Es referien a que l’equip de Junyent havia tingut una actitud plàcida que va diluir el perfil de Junts, abans Convergència i Unió, i que ara seria diferent i hi hauria canvis.

Per la seva part Esquerra, mentre negociava amb Junts, va mantenir trobades amb el PSC, Impulsem i Fem Manresa, tal i com havien anunciat que farien. Hi van trobar predisposició. A partir d’aquí, quan tot semblava que ERC i Junts anaven a aprofundir detalls del pacte, i en contra del que inicialment semblava, hi va haver canvi de guió, de protagonistes i de parelles. Tal i com va avançar Regió7, el PSC va rellevar Junts. Tot a menys de 15 dies després de les eleccions.

Un guió que va començar la mateixa nit electoral. En calent Aloy va admetre que no entrava als seus càlculs guanyar perdent un regidor. Com a força més votada va assumir la responsabilitat de parlar amb tothom i especialment amb Junts, amb qui «hem compartit govern els últims 8 anys».

Bacardit, per la seva part i també en calent, va lamentar la fragmentació «del nostre entorn ideològic», en referència a Impulsem. Va felicitar Aloy i es va mostrar convençut que la ciutadania reclama, com va pregonar durant la campanya, un canvi d’estil, de model de ciutat i de formes de fer.

Més protagonistes

Els altres protagonistes. El PSC va admetre que esperaven més regidors -en van obtenir quatre- i deixava la porta oberta a parlar amb Esquerra. «Es pot governar amb 11», ja va dir aleshores el número 1 de la llista, Anjo Valentí. Els 7 d’Esquerra i els 4 del PSC. Impulsem va celebrar els dos regidors que va aconseguir, i que poden ser claus per arribar als 13.

Per la seva part Fem Manresa, amb 3, va advertir que si Junts i Esquerra volien reeditar el pacte «caldrà que parlin molt perquè la dinàmica de la campanya no apuntava a això», deia la cap de llista Roser Alegre. Hi ha qui pensa que Fem Manresa és qui podria donar suport extern per condicionar un govern d’esquerres.

Efectivament, la campanya va estar plena de retrets entre Junts i Esquerra. Recosir relacions i tornar a bastir ponts es presumia difícil. Precisament de la campanya i dels resultats electorals en van parlar Aloy i Bacardit a la primera trobada que van celebrar el dimecres 31 de maig per començar a explorar els pròxims passos a seguir. Van esmorzar a Cal Miliu de Rajadell. Van quedar sols per evitar distorsions externes i parlar sense embuts. Fins i tot a nivell personal.

A la tarda del mateix dimecres, candidats d’Esquerra també van mantenir una primera trobada amb el PSC i l’endemà dijous, amb Fem Manresa. Tothom parlava de la necessitat de tenir un govern fort i cohesionat. Més endavant amb Impulsem.

El dilluns 5 de juny es va celebrar la primera reunió entre Junts i Esquerra, ja amb equips negociadors, per explorar un possible pacte. Per part de Junts hi van assistir la número 2, Mònica de Llorens; la presidenta del partit, Lluïsa Tulleuda i el propi Ramon Bacardit. Cap d’ells no ha estat als dos últims governs de la ciutat amb Esquerra. Per ERC hi van ser Marc Aloy, la seva número 2, Mariona Homs, i Ramon Fontdevila.

La trobada va ser al migdia a la seu d’Esquerra, a la plaça Major de Manresa. Va ser quan l’equip de Bacardit va comentar que «nosaltres no som el Junts amb els qui heu governat».

Després de la reunió, Junts Manresa va donar a conèixer que havia reclamat un govern amb responsabilitats compartides al 50 %, fet que no necessàriament implicava l’alcaldia.

La següent trobada, la tercera, va ser el dimarts 6 de juny. A la seu de Junts, al passeig de la República. En aquesta ocasió sense Ramon Bacardit, que va delegar la negociació a un equip format per De Llorens, el número 3 de la candidatura i regidor al govern, Josep Gili, i l’assessor Ferran Fernández. Cap canvi a l’equip d’ERC.

Junts va explicar a Regió7 que reclamava el número 2 del govern per a Bacardit, amb competències sobre grans projectes estratègics de la ciutat, gerència i comunicació, entre altres àmbits. L’alcaldia seria per Esquerra els quatre anys del mandat i el govern al 50 %. Van posar com a exemple com es pot repartir un tiramisú. En talls petits o dividit en dos. Dins l’Ajuntament de Manresa hi hauria dos govern, va interpretar Esquerra, amb una alcaldia minimitzada. O això, o repartir-se l’alcaldia dos anys cadascun, va posar Junts damunt la taula.

També van aflorar divergències en el tema de comunicació. Junts creu que l’àrea de premsa de l’Ajuntament no ha estat al servei de la ciutat, sinó d’Esquerra. Un fet que Junts, que es considera més procliu a la transparència, creu que ha sigut «ofensiu».

Sense quarta reunió

Van quedar per celebrar una quarta reunió dijous. Ja no es va celebrar Esquerra la va anul·lar amb l’excusa de filtracions de Junts, i al seu lloc va convocar una assemblea de militants que va avalar el canvi de guió i de soci preferent per formar govern. El mateix dijous Regió7 feia públic que Esquerra i PSC tenen converses avançades per pactar govern.

Segons es va assegurar a l’assemblea presidida per Aloy, a Junts hi van trobar hostilitat. Al PSC, plena disponibilitat. Com a Impulsem. Encara que es facin pregar.

No deixar-se guanyar el relat va ser una altra de les peticions de l’assemblea. Però la batalla del relat continua. Junts acusa Aloy de deslleial i de ser el responsable de trencar els ponts que s’estaven bastint. I Esquerra insisteix que l’actitud de Bacardit «i la seva voluntat de trencar el llegat dels alcaldes Junyent i Aloy dificulten enormement arribar a acords». Sembla que s’hagi tornat a la campanya electoral. 

Subscriu-te per seguir llegint