Militants de Junts a Manresa opten per repetir eleccions si no hi ha referèndum

Si s’ha d’anar a unes noves eleccions, s’hi va. És el parer majoritari dels dirigents i militants de Junts a Manresa i comarca consultats per Regió7 un cop la formació de Carles Puigdemont ha esdevingut clau per investir Pedro Sánchez com a president del govern central. O bé hi ha referèndum per l’autodeterminació i amnistia per a les persones que tenen algun tema judicial pendent relacionat amb el procés, o no hi haurà ni abstenció ni vot a favor de la investidura.

En canvi hi ha algunes veus de la mateixa formació que reclamen fer política. I això vol dir, segons la seva opinió, aprofitar l’actual conjuntura política i la força aconseguida per la formació i els seus set diputats per negociar. El tema econòmic, per exemple. El famós concert econòmic que sempre s’havia reclamat.

Collar fort

El president de Junts al Bages, i fins fa poc regidor al govern de l’Ajuntament de Manresa, Antoni Massegú, és de l’opinió que «s’ha de collar molt fort» als socialistes en el sentit que han d’acceptar la celebració d’un referèndum i l’amnistia, o bé anar a unes noves eleccions. «És el que hem estat dient durant tota la campanya i hem de ser coherents sobretot per respecte a la gent que ens ha votat».

Massegú reclama que el govern central traspassi a Catalunya totes les competències per organitzar un referèndum i que «ens deixin decidir». Si no s’accepta i això ha de suposar unes noves eleccions, «haurem sigut coherents». «Hem d’aguantar la nostra posició. És important», remarca. Insisteix que la coherència ha sigut clau per aconseguir els bons resultats obtinguts a les eleccions de diumenge, i aquesta mateixa coherència pot tornar a fer que la formació continuï sent clau en el cas que hi hagi noves eleccions si ningú no aconsegueix formar govern.

«No hem d’oblidar que ens volen fer pactar amb els mateixos que van decidir que Xavier Trias no fos alcalde de Barcelona. Convé recordar-ho». Segons Massegú, no hi ha res que s’assembli més que un espanyol d’esquerres i un espanyol de dretes «quan parlen de Catalunya».

És de l’opinió que tot plegat va per llarg. «I crec que anirem cap a unes noves eleccions tret que s’inventin pactes inversemblants. Jo ja n’he vist de tots colors».

Dignitat i credibilitat

Rosa M. Ortega anava a les llistes de Junts en aquestes darreres eleccions. És consellera nacional de la formació i membre de l’Assemblea de Representants del Consell per la República. També pensa que «s’ha de mantenir la posició i no ens hem de moure ni un mil·límetre. La nostra prioritat no és ni ha de ser la governabilitat d’Espanya», i si això suposa haver d’anar a unes noves eleccions «hi anem. A nosaltres no ens fan por les urnes», afirma.

Ortega considera que en uns nous comicis els resultats i el paper de Junts pot canviar, però és una «qüestió de dignitat i credibilitat». Amb el govern espanyol «no es pot negociar. La taula de diàleg impulsada pel govern central i per Esquerra, les seves dilacions, han sigut una pèrdua de temps».

Pensa que el fet que Junts tingui la clau de la governabilitat incomoda l’estat espanyol. «Ho evitaran al màxim i faran tot el que sigui possible per evitar que Junts decideixi». Això pot suposar anar a unes noves eleccions, però «passi el que passi no podem perdre la dignitat ni la credibilitat. Seria irreversible».

No ho veu així el veterà dirigent de Junts a Manresa, i anteriorment també de Convergència, Pere Oms. Creu que el més important, ara per ara, seria acabar amb «l’ofec econòmic» que pateix Catalunya i, per tant, podria entrar en les negociacions. Cal aconseguir «la màxima autonomia econòmica», pensa. Segons l’opinió d’Oms, «la independència és un cas que depèn molt de la judicatura i en canvi hauríem de trobar mitjans que solidifiquessin l’economia catalana. És una prioritat que ens podrien donar sense haver d’entrar en confrontacions judicials».

Fer política i pactar

Un cas apart és el de Joan Calmet. Exregidor fins ara a l’Ajuntament de Manresa, va tancar la llista de Junts a les últimes municipals després de ser al govern durant 12 anys. No milita a Junts i s’identifica en la línia de l’antiga Convergència. «Jo soc un home molt pragmàtic i penso que en cada moment has de mirar d’aprofitar la teva posició i força per fer possible allò possible a canvi del millor pacte possible. Si demanem la lluna, no la tindrem». En canvi, diu, entremig hi ha moltes coses que es poden aconseguir.

Afirma que s’hauria de recuperar l’esperit dels pactes i fer-ho bé. «Pujol va fer president Aznar, però a canvi vam tenir els Mossos d’Esquadra. Per mi això és fer política. El no a tot i la trinxera està molt bé, però no porta a cap lloc. No crec en l’alternativa quan pitjor, millor. Quan pitjor, pitjor».

Calmet remarca que opina des de l’absoluta independència, i que se sent identificat en la línia de Jordi Pujol, Artur Mas i Xavier Trias. La seva presència a la llista de Junts a les darreres municipals va ser un gest simbòlic i de suport a unes «persones determinades» que li ho van demanar.

«Més que una confrontació cal un a posició intel·ligent», assegura, i pensa que pactar amb el PSOE «no és el mateix que pactar amb el PP malgrat que es digui que quan parlen de Catalunya són iguals». Acaba dient que cal «intel·ligència política i capacitat».

Les formacions independentistes van passar de tenir 23 a 14 escons al Congrés de Diputats després de les eleccions de diumenge. Qui més va aguantar la debacle va ser precisament Junts, que va obtenir set diputats, un menys dels que tenia fins ara. A les últimes elecions, el 2019, es van presentar conjuntament amb el PDeCAT. En canvi Esquerra va passar de 13 a 7, i la CUP va perdre els dos representants que tenia a la darrera legislatura.

Junts seria decisiva per poder investir Pedro Sánchez president del govern. La mateixa nit electoral, la cap de llista Míriam Nogueras, va afirmar que «no farem president Sánchez a canvi de res. Tindrem el pols fort». Ahir, el secretari general de la formació, Jordi Turull, va avançar que l’amnistia per tots els encausats pel procés, i el referèndum d’autodeterminació, són les principals exigències de Junts en una negociació per formar govern a Espanya. Va insistir, però, que la governabilitat de l’estat espanyol no és una prioritat per Junts.