La Marxa de Torxes de Manresa ha recuperat aquest diumenge, vigília de la Diada, la unitat. Ho ha fet recorrent el centre de la ciutat fins arribar a la plaça Major, on s’ha fet una crida a passar del desànim a la il·lusió, i dels dubtes a la certeses per guanyar definitivament la independència. La marxa també ha reivindicat l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. L’any passat no es va dur a terme per manca de consens entre les forces sobiranistes.

Ha començat poc abans de les 9 del vespre a la plaça Neus Català, a Crist Rei. Els Tirallongues hi han alçat un pilar - que repetirien a la plaça Major- i s’han començat a encendre les torxes menre les gralles de la colla interpretava Els Segadors. A la capçalera i havia representants de totes les entitats que formen la Comissió 11 de Setembre, l’organització: Consell de la República, CUP, Esquerra, Junts, Òmnium, Poble Lliure i ANC. Tots ells sostenien una pancarta amb el lema «XV Marxa de Torxes per la independència».

El recorregut

Ha recorregut el Passeig per un dels laterals, mentre els grallers interpretaven peces com l’Estaca, Bella Ciao o el Tio Pep.

La marxa el se pas pel lateral del paseig Pere III OSCAR BAYONA

Ha continuat per la plaça Sant Domènec, carrer del Born, Plana de l’Om, Sant Miquel i plaça Major. Entremig, tímids crits d’independència. Entre els assistents, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; el portaveu de Junts, Ramon Bacardit; la regidora de Fem Manresa, Roser Alegre; o la nova presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, Sílvia Sanfeliu. Segons l’organització, hi han participat un miler de persones.

Minut de silenci

A la plaça Major s’ha fet un respectuós minut de silenci per les víctimes del terratrèmol del Marroc. A l'edifici de l'Ajuntament hi havia l'estelada al balcó central i, a la eulada, únicament la senyera.

Ha continuació ha pres la paraula el valencià Antoni Infante, membre de Decidim, plataforma pel dret a l’autodeterminació del País Valencià.

Ha assegurat que el País Valencià ha tornat a la «nit fosca» de la mà de la «dreta reaccionària i feixista». Però «som i serem al carrer i no farem ni un pas enrere per avançar cap a la independència». Ha afirmat que no s’ha de mirar amb nostàlgia el passat, sinó centrar-se en el present i el futur, i celebrar «que els nostres pobles continuen existint i resistint», i que «estem creant les condicions per guanyar definitivament».

També ha parlat de llengua. Ha dit que «el problema no és la seva denominació», català o valencià, «sinó el seu ús», i que ha de ser una palanca d’unitat.

Finalment ha fet una crida a la il·lusió enfront el desànim, i a les certeses enfront els dubtes. Ha acabat la seva intervenció amb un «desperta ferro!».