Impostos municipals: Què deien abans i què diuen ara els membres del tripartit de Manresa?

L'anunci de l'increment d'1,7 milions els tributs municipals l'any passat, per part d'ERC i Junts per Manresa, va topar amb un front comú d'agents econòmics i, també, amb les crítiques dels que actualment són els socis dels republicans, PSC i Impulsem, que avalen una pujada de 2,1 milions per al 2024.

Agents econòmics

La Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures del Bages, encapçalada per la Cambra de Comerç i integrada per diferents entitats i organitzacions empresarials del territori, es va oposar l’any passat a la proposta d’ordenances fiscals de l’Ajuntament de Manresa per l’any 2023 i hi va presentar esmenes. 

També van signar la petició altres entitats que no formaven part de la Taula com el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages, la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa i les associacions d’empresaris d’Els Trullols, Els Dolors, Bufalvent i Pont Nou.

En l’escrit d’al·legacions presentat a l’Ajuntament demanaven que, tenint en compte el context econòmic, no s’incrementés la càrrega impositiva per a les empreses i es mantinguessin les bonificacions que hi havia.

La Taula va considerar inadequat incrementar la pressió fiscal un 2,5% per a la majoria d’impostos i taxes municipals, bé augmentant la càrrega fiscal, bé eliminant bonificacions que haurien d’actuar com a motor de la reactivació econòmica, especialment en un moment en què l’economia començava a mostrar signes de crisi.

I assenyalava que si bé de mitjana les taxes augmentaran un 2,5%, en alguns tributs aquest percentatge era superior. Les entitats demanaven al consistori un major esforç per optimitzar despeses i no centrar-ho tot en l’augment dels ingressos per equilibrar els pressupostos. Proposaven que no s’apliqués cap increment a la càrrega impositiva i que es congelessin tributs com l’IBI o l’IAE tal i com havien fet altres municipis similars com Terrassa, Sabadell, Figueres o Tortosa.

Pel que fa a l’impost de béns immobles, es demanava mantenir el redactat vigent en aquell moment.

En l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, proposaven incorporar una bonificació per als fets impositius per es portin a terme en qualsevol habitatge desocupat de la ciutat, amb l’objectiu de fomentar el parc d’habitatges de lloguer.

La Taula assenyalava que la taxa de recollida d’escombraries augmentava un 5%, el doble de la mitjana. Tenint en compte que aquesta taxa gravava la immensa majoria d’habitatges de Manresa, la Taula considerava que aquest increment tenia un ànim exclusivament recaptatori i ho trobava del tot injustificat.

‘No’ del govern municipal

La resposta de l’equip de govern d’ERC i Junts va ser negativa.

Segons el govern municipal,  els impostos i taxes haurien hagut de créixer un 7,3%, com l’IPC, i no un 2,5%, si no s’hagués realitzat ja un exercici de sensibilitat per part de l’Ajuntament.  

Segons va dir en aquell moment el govern, la pràctica totalitat de taxes establertes no cobreien el cost del servei i l’increment del 2,5%, en la majoria de les taxes, no implicava en absolut que el seu import superés en el seu conjunt el cost real o previsible del servei. En el millor dels casos podia suposar que disminueixi lleugerament el dèficit que generen els serveis que financen. En la majoria dels casos, aquest és l’increment mínim de cost que es preveia. 

PSC

El llavors portaveu i alcaldable socialista a l’Ajuntament de Manresa, Anjo Valentí, va insistir l’any passat que ERC i Junts per Manresa s’havien quedat sols apujant els impostos.

Valentí va dir que el govern s’equivocava i va reclamar la congelació dels tributs. Segons Valentí, el que s’havia posat de manifest era la constatació política de la solitud de l’equip de govern a l’hora de decidir augmentar la tributació municipal, en un moment molt inconvenient, però també la consumació de girar-se d’esquena a les peticions del teixit econòmic i social. Per al polític socialista s’havia comès un error pel fet de primar la defensa de les ordenances fiscals de l’Ajuntament en comptes d’escoltar «els que demanaven contenció i congelació, com han fet una gran majoria d’Ajuntaments davant una situació econòmica excepcional».

Impulsem Manresa

Impulsem Manresa va proposar en campanya electoral recuperar el 2024 les ordenances fiscals prèvies a l’últim augment del 2,5% i aplicar a partir d’aleshores un augment fraccionat entre els següents quatre exercicis per tal de restablir el 2028 les taxes que estaven en vigor i així compassar-les amb el context econòmic. 

La candidatura, que des de les passades eleccions municipals forma part del govern de la ciutat, va explicar que havia elaborat aquesta proposta després d’escoltar els diferents actors que intervenen en la política econòmica i de desenvolupament a la ciutat.

El candidat d’Impulsem, Joan Vila, va destacar que d'aquesta forma «Impulsem es posa al costat de les entitats i associacions liderades per la Cambra que ja van suggerir no incrementar les darreres ordenances fiscals». A més, va recordar que el govern no havia acceptat cap de les esmenes plantejades, d’aquí que Impulsem "vulgui liderar aquesta proposta quan entri al consistori».

Concretament, els tributs que es bonificarien de cara al 2024 havien de ser IBI, ICIO, Impost sobre l’increment de valors dels terrenys de naturalesa urbana i la taxa de recollida d’escombraries, entre d’altres.

Subscriu-te per seguir llegint