La basílica de la Seu de Manresa conserva campanes del segle XVII

El campanar de la basílica de la Seu de Manresa ha experimentat diverses transformacions al llarg de la història que n’han canviat la fisonomia. Una de les més significatives va ser l’enderroc que va patir durant la Guerra Civil, quan es va destruir la torre del campanar construïda en forma d’agulla i part de les campanes que repicaven al seu interior. 

El músic i campanòleg Blai Ciurana explica que durant la Guerra Civil es van destruir pràcticament totes les campanes litúrgiques de la Seu, però es van salvar les civils, que corresponen a la dels quarts, la de Sant Martí, que és la més antiga, de l’any 1612, i la coneguda com la campana Major, que abans tocava les hores i data del 1648. D’altra banda, també en conservar una de litúrgica petita, l’Ave Maria, del 1684, «tot i que la van esquerdar perquè sonés malament», comenta a tall d’anècdota el campanòleg. 

La Seu de Manresa estudia recuperar tocs de campana històrics que s’han perdut

Als anys quaranta se’n van construir dues de noves de la mà de la família Barberí d’Olot, «que eren uns dels fonedors més populars d’aquell moment». Més endavant, als anys setanta, el fonedor de la família Guixé, de Monistrol de Montserrat, va fondre dues campanes noves i es va renovar la petita que havia quedat esquerdada. D’aquesta forma és com va quedar el campanar fins a l’actualitat, amb set campanes litúrgiques més la que toca els quarts. 

16 tocs de campana de la Seu: què significa cada un?

Ciurana ressalta que en la renovació que es va fer als anys setanta es va imitar el model de campanars que proliferaven arreu d’Europa. «Per primera vegada, la Seu i altres basíliques catalanes van incorporar campanes afinades, ja que fins aleshores eren instruments d’afinació indeterminada, és a dir, que no toquen cap nota», explica Ciurana. A partir d’aquell moment, destaca que les campanes es van traslladar de les finestres a l’interior del campanar sostingudes amb un suport metàl·lic per tal d'unificar-les amb una mateixa estructura. Va ser aleshores quan "el campanar va passar de parlar a cantar".  

Des d’aleshores, el campanar de la basílica de la Seu s’ha mantingut amb les set campanes litúrgiques i la dels quarts a l’interior de la cel·la del campanar. En els darrers anys, s’han fet algunes petites restauracions que pròximament s’hauran de completar amb la restauració de les tres campanes litúrgiques que es troben fora d’ús per falta de manteniment. 

Subscriu-te per seguir llegint