Professors del Pius Font i Quer reclamen més recursos per atendre les necessitats educatives dels alumnes

A l’entrada de l’institut Pius Font i Quer de Manresa hi ha un rètol penjat a la tanca exterior on es pot llegir el lema «Sense recursos no hi ha inclusió. El Pius en lluita per l’educació».

Ràtios molt altes, l’aula d’acollida al límit, poques mans per atendre la diversitat a les aules i les necessitats educatives dels alumnes, i la massificació del centre són alguns dels problemes que ha denunciat l’assemblea de professors del Pius Font i Quer.

Posen un exemple, el centre es va dimensionar per 500 alumnes. Ara superen els 700. Admeten que es tracta d’una problemàtica que es dona a tots els centres d’ensenyament de Manresa. Al Pius, però, han optat per alçar la veu i encendre alarmes.

Una etapa de crisi

«Venim d'una etapa de crisi per la pandèmia, estan arribant molts estudiants nou vinguts i han augmentat també els alumnes amb necessitats educatives especials tant per dèficits en l’aprenentatge com per situacions socioeconòmiques desfavorables», expliquen portaveus de l’assemblea de professors. Tot això ha fet augmentar la complexitat a les aules, situació que no ha anat acompanyada dels recursos necessaris, opinen, per fer-hi front. En resum: la societat manresana ha canviat i les necessitats, en aquest cas en matèria d’educació, també. Però «el departament no dona resposta. Caldria avançar-nos i no esperar que les coses es compliquin més», afirmen.

Suport majoritari al centre

L’assemblea, amb el suport de pràcticament tots els professors de l’institut, una setantena, i també de l’Associació de Familiars d’Alumnes del centre ha traslladat al departament d’Educació les seves reflexions, preocupacions i demandes. Bàsicament, «parlar de com solucionar aquesta situació».

Posen més exemples. El nombre d’alumnes a les aules d’acollida pràcticament s’ha més que doblat en poc temps. Expliquen que «tres o quatre cursos enrere a l’aula d’acollida hi havia una desena d’alumnes o quinze com a molt. Ara s’ha desbordat». Actualment n’hi ha 46.

També asseguren que el decret d’inclusió i els plans individualitzats d’aprenentatge no es poden aplicar amb rigor i de forma efectiva si no s’acompanya de més ajudes. «Amb ràtios altes, si no som més mans no arribem a tot. Hi ha moltes necessitats i poques mans».

I insisteixen, «el problema greu no són els alumnes nou vinguts, sinó la diversitat de problemàtiques» socials, econòmiques i de salut mental que hi ha en una aula. La clau de tot serien les ràtios, afirmen. Hi ha massa alumnes per aula.

Al Pius Font i Quer, un 37 % dels alumnes d’ESO tenen necessitats especials, i «possiblement hi ha més casos que no estan controlats. Hi haurà instituts que segurament estaran per sobre. No demanem més recursos per nosaltres, sinó per tots els centres».

Conclouen que «volem millorar l’educació i estem a favor de la inclusió si va acompanyada de recursos i no pedaços».