El comerç tancat al sector de la plaça Major de Manresa iguala el pitjor registre en 12 anys

Dels 155 baixos comercials del sector que abraça l’associació de botiguers de Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel i voltants, a Manresa, 66 estan tancats, el 43%.

La xifra iguala el pitjor registre del qual es té constància des que el 2012 van començar els recomptes cada sis mesos, per afegir dades empíriques a la percepció que l’activitat comercial davallava.

La situació actual és igual de complicada que la que hi havia a mitjans del 2017.

Per copsar-la cal recordar que si ara hi ha 89 baixos comercials amb activitat al cor del Centre Històric, el 57%, quan va començar el recompte eren 114, el 74%.

Dels sectors en els quals l’associació de comerciants divideix el seguiment que en fa, el dels carrers Sant Miquel, Sabateria, Sant Pere i Beates és el que surt més mal parat. 

De les 45 botigues té 22 tancades, el 49%, mentre que el maig del 2012 n’hi havia 13, el 29%. Una altra dada a tenir en compte és que mai fins ara n’hi havia hagut tantes.

Hi ha un altre sector, el del Joc de la Pilota, Serarols i plaça dels Drets, que té un percentatge superior de comerços sense activitat: 10 de 14, el 71%.

Però es tracta d’una xifra que es manté estable des de fa any i mig i durant el 2019 i el 2020 encara va ser pitjor.

Vist amb perspectiva, en 12 anys s’ha passat de tenir 4 baixos comercials tancats de 14 a 10.

El sector de Sobrerroca és l’únic que millora la seva situació en relació a l’estadística de fa sis mesos, amb un comerç més en funcionament, 38, el 60%.

En conjunt, durant el darrer mig any s’han obert cinc botigues i se n’han tancat sis.

L’associació de comerciants, que com sempre fa ha comunicat les dades al govern municipal, recorda que fa molts anys que reclama ajudes directes per a la rehabilitació de pisos i botigues que necessiten reformes integrals per posar-les al mercat.

Minsos resultats

Des del seu punt de vista ha quedat constatat els minsos resultats que assoleixen accions com les de masoveria urbana, perquè afecten un percentatge molt petit del parc d’habitatge que necessita reformes.

Reiteren que els propietaris de pisos i botigues que han de fer reformes integrals no les afronten perquè se senten insegurs davant les ocupacions i perquè necessiten entre 8 i 12 anys per recuperar els diners esmerçats, mentre que en altres parts de la ciutat resulta més fàcil amortitzar la inversió.

Creuen que hi ha ajuts directes que s’han posat en pràctica en altres punts de Catalunya que caldria explorar i un primer pas seria poder-ne parlar i que el govern municipal els escolti.

Subscriu-te per seguir llegint