El professorat de la regió central sobre PISA: calen recursos i sobren canvis

L’informe PISA ha suposat una gran sotregada per al sistema educatiu català. O almenys, sobre les seves expectatives. Docents i responsables de centres públics consultats per aquest diari, una enquesta que no ha estat fàcil atesa la negativa de molts professionals interpel·lats a respondre sobre la qüestió, coincideixen gairebé de manera unànime en la diagnosi i també en les accions que consideren necessàries per revertir (no de manera immediata, alerten) la situació de l’Educació pública al país.

Així, la necessitat de tenir més recursos per afrontar una conjuntura social, amb una àmplia «diversitat» a les aules; l’exigència d’una planificació política a llarg termini; i la rebaixa de les ràtios a les aules són algunes de les reclamacions dels professionals bagencs consultats per revertir el problema de resultats. 

No actuar a batzegades, proposar plans educatius que es consolidin i insistir en una pressió social per encaixar les noves tecnologies a les aules són altres qüestions que posen damunt la taula docents i directors d’escoles i instituts.

Àlex Caralps, professor a l’institut Pius Font i Quer de Manresa

«La pandèmia ens va afectar més del que ens pensem»

Catalunya no progressa adequadament, deixaria escrit el tutor. En aquest cas ho ha dit PISA, i els motius són variats segons l’opinió del professor de l’institut Pius Font i Quer de Manresa, Àlex Carapls. Fa classe de física i química a alumnes d’ESO i també de batxillerat, i considera que «encara ens estem recuperant de la pandèmia, que ens va afectar més del que pensem». 

Dit això comenta que també hi ha problemes relacionats amb el nombre d’alumnes per classe -les famoses ràtios- la manca de recursos que opina que pateix el sistema educatiu o els canvis constants de metodologies. «Són reclamacions que fem els professors». A això caldria afegir-hi l’atenció a la diversitat «que hi ha a la societat» i a les aules, i la crisi socioeconòmica que «vulguem o no, afecta els alumnes». «No puc dedicar atenció als coneixement si he d’estar pendent d’altres coses», afirma. 

Segons Caralps, reduir ràtios seria clau només d’entrada. «Està estudiadíssim. Ens emmirallem amb altres països però només copiem horaris, no les ràtios». Considera que també seria important no canviar de metodologies constantment, sobretot si no van acompanyades de més recursos per poder-les aplicar. 

Lluís Cano, professor a l'institut Lluís de Peguera de Manresa

«Fa falta un rumb clar i que ens deixin treballar»

Lluís Cano ha viscut el món de l’ensenyament de primària i ara el de secundària a l’institut Lluís de Peguera de Manresa. Pensa que hi a diverses raons que explicarien el suspens de Catalunya a l’informe PISA, però la principal serà «la inestabilitat del sistema» en el sentit que ha viscut molts canvis normatius en poc temps. «És un sense sentit» que amb els canvis de govern també hi hagi «canvis de mirada», alguns d’ells a correcuita. «No es poden pair i no es pot treballar de manera compartida», assegura. Canvis, diu, que no es dona en altres casos com el sistema sanitari.

Per això reclama als polítics «un rumb clar i que ens deixin treballar» amb el compromís, a més a més, que s’arribi a la dotació econòmica que pertoca a educació, que seria del 6 %. Actualment no arribaria al 4 %. «On són aquests diners?», demana. Cano també s’afegeix a les demanes clàssiques de baixar ràtios i de destinar més recursos.

Comenta que no és derrotista. També fa notar que el currículum de l’educació és complex d’entendre i això pot comportar que hi hagi qui pensi que ha disminuït l’exigència als alumnes, «però no necessàriament és així». Dubta, així mateix, que el sistema hagi d’assumir debats que es generen a la societat com per exemple l’ús dels mòbils i de les noves tecnologies, el tabaquisme o el gènere, per citar alguns exemples. «Llavors treballes més coses però aprofundeixes menys».

Queralt Màrquez Sala, directora de l'escola Santa Maria d'Avià

«Tenim manca de recursos, sobretot de personal»

La directora de l’escola Santa Maria d’Avià considera que una causa dels mals resultats de l’informe PISA és el «continu canvi de rumb de les polítiques educatives i la manca de consens polític a l’hora d’establir una política educativa coherent, que comporta uns canvis constants sense temps de poder-los consolidar». Això provoca, diu, « una sobrecàrrega als docents, la sensació que tenir cada cop més feina i de no poder atendre els infants amb les condicions que voldríem».

Un altre motiu, segons Queralt Màrquez, és «la manca de recursos que tenim a les escoles, especialment de personal, que dificulten l’acollida de l’alumnat nouvingut». Assenyala que cal lluitar «per l’equitat del nostre alumnat i perquè les escoles siguin inclusives però amb els recursos i les condicions adients».

Per millorar l’educació i la formació, veu necessari «poder disposar de més temps per preparar i planificar el curs escolar, més hores de coordinació i de preparació, i en el dia a dia poder oferir una atenció més individualitzada als tots els infants». Exposa que és bo aplicar metodologies innovadores però «que això no tregui temps a la lectura i a l’aprenentatge de les llengües, fomentant els bons hàbits del nostre alumnat tant en la vessant acadèmica i de coneixement com en la vessant relacional i emocional». Per tot això, remarca, «cal la implicació dels qui governen, cal que s’escolti molt més els qui som a les escoles cada dia i cal també el suport de les famílies, que a casa es fomentin també bons hàbits per a un bon aprenentatge».

Gerard Casas, director de l'escola Arrels de Solsona

«Calen polítiques educatives creades a més llarg termini»

El director del centre concertat Escola Arrels de Solsona, Gerard Casas, defensa que la causa principal a la qual es deuen els resultats de l’informe PISA és «la mala planificació que s’ha tingut a l’hora de plantejar les actuals polítiques educatives». Aquest problema, també se li sumen altres factors com tota la «sèrie de canvis que ha patit el currículum actual», fruit d’unes «decisions que s’han pres d’una manera massa precipitada», com afegeix.

Per tal de millorar l’escenari que mostra l’informe sobre l’educació a Catalunya, Casas considera que és crucial que, a partir d’ara, les «polítiques educatives es creïn més a llarg termini». També destaca que caldria que es fessin anàlisis més tècnics pel que fa els resultats de les noves propostes que es van formalitzant, és a dir, que «hi hauria d’haver tècnics que es dediquessin a comprovar si aquestes polítiques van funcionant o no», per tal de garantir la seva eficàcia. A més, afegeix que «no hi ha d’haver ideologia política, sinó més aviat una base científica» que aconsegueixi complir els objectius educatius.

Tot i això, el director de l’Escola Arrels recorda que s’ha publicat un altre informe més esperançador que recull els resultats de les PISA d’una sèrie d’escoles d’iniciativa social. Aquestes situen els seus resultats per sobre de la mitjana europea. Per tant, assegura que les conclusions publicades «no volen dir que totes les escoles de Catalunya estiguin al mateix nivell».

Francesc Delis, director de l’institut Lacetània de Manresa

«La immigració no hauria de ser un problema»

La diversitat a les aules, el retrocés de la cultura de l’esforç i la manca de prestigi social del professorat són tres dels motius que esgrimeix Francesc Delis com a causes dels mals resultats del PISA. Per al director del Lacetània, «la immigració no hauria de ser un problema. La societat que tenim és la que és i hem de treure el màxim dels alumnes que tenim a l’aula».  D’altra banda, Delis creu que «avui no es dona valor a la feina que hi ha darrera dels objectius. Es va passant sense que costi, quan l’esforç ha de ser innegociable». El docent considera que «cal més reconeixement de la feina del professorat, ni de vegades hi ha suport de les famílies». 

El director de l’institut manresà considera que calen «més recursos per atendre la diversitat». I això vol dir més professorat, però també més dotació «per a l’organització de les aules, per a recursos didàctics». També reclama un «canvi en el que ha de ser la cultura de l’esforç. Els països que estan per sobre nostre en Educació treballen, a més, amb el reconeixement al professorat, amb la implicació de les famílies».

En qualsevol cas, Delis no creu que cap canvi pugui afavorir millores immediates. «Els plans d’estudi es tarda molt en implementar-los, i caldrien decisions estratègiques i planificades a llarg termini, no anar tapant forats». Delis insta l’administració a abocar-hi més fons i esforços. I també un suport incondicional al professorat. També de les famílies, «amb qui hem d’anar de la mà».