Fem Manresa denuncia que l'Ajuntament preveu «zero euros» en multes per pisos buits

El grup municipal Fem Manresa va posar el crit al cel perquè el pressupost de l’Ajuntament per al 2024 no preveu cap ingrés en multes per la no regularització de pisos buits de la ciutat.

El 2014 es va aprovar amb el suport unànime de tots els grups municipals -CiU, PSC, ERC, PP, PxC i CUP- multar per potenciar la incorporació al mercat de lloguer dels habitatges buits. L’acord contemplava, entre d’altres mesures, sancionar entitats financeres i grans empreses que tinguessin pisos buits de forma permanent.

El regidor de Fem Jordi Trapé va afirmar que «clama al cel que les sancions per inspeccions d’edificis i multes d’habitatges sumin l’escandalosa xifra de zero euros». 

Va explicar que «des que soc regidor d’aquesta casa no he vist mai que aquesta partida tingui números positius. L’any passat era de menys 60.000 euros».

Des del seu punt de vista no quadra gens que del que hauria de ser una font de finançament per a l’Ajuntament, com són les multes a grans tenidors per tenir habitatge buit, «no obtenim cap benefici. Això només vol dir que no s’estan fent bé les coses». 

Trapé es referia al fet que l’Ajuntament de Manresa va imposar una multa coercitiva a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria SA (Sareb) per la no regularització de pisos buits de la ciutat. Però el tret li va sortir per la culata i el jutge va sentenciar que el govern municipal no només havia de retornar els diners pagats sinó que també havia d’abonar 12.000 euros en interessos.

Requerit per aquest diari, el govern d’ERC, PSC i Impulsem va explicar que es va interposar la multa el 2018, la Sareb la va pagar i la va recórrer. I els tribunals li van donar la raó. Van sentenciar que l’Ajuntament no tenia competències per imposar les multes.

Exempcions i fluctuacions

Trapé també va criticar que «l’exempció que fem en impostos a escoles concertades i a l’Església és d’1,1 milions d’euros mentre que les bonificacions aplicades en matèria de tarifació social són de 500.000 euros».

Altres temes que va posar sobre la taula van ser que la recaptació d’IAE caigués en el nou pressupost «un 30% passant de 4,8 a 3,7 milions d’euros» i la de l’ICIO decreixés un 8%.

Mentre que la recaptació de plusvàlues augmentava «un 55% passant de 2,7 a 4,3 milions».

Trapé va interpretar que això es devia al fet que «els ingressos en pressupostos anteriors estaven inflats». Sobre el fort augment de la plusvàlua, però, va dir que «no la podem entendre».

Un altre aspecte que li va cridar l’atenció va ser que els ingressos per la taxa de llicència d’activitat fossin de 210.000 euros «i no hem assolit ni 100.000 euros. ¿Significa això que no hem assolit ni la meitat de les posades en marxa d’activitats econòmiques que s’esperava el govern?».

Més aspectes van ser «que la zona blava tenia una recaptació esperada de 900.000 euros i actualment només n’hem recaptat 500.000 euros» i que «pel concepte de reintegrament de cànon de l’Agència Catalana de Residus només hem rebut 9.000 euros dels 210.000 que teníem previstos».