Manresa va reduir un 9% el consum d’aigua els nou primers mesos del 2023

S’han optimitzat processos i la conscienciació cap a l’estalvi ha augmentat

La tecnologia haurà de tenir un paper més rellevant 

Neteja de carrers a Manresa amb aigua regenerada

Neteja de carrers a Manresa amb aigua regenerada / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

El consum a l’àmbit d’Aigües de Manresa es va reduir un 9% i, a Manresa, un 9,4% durant els nou primers mesos de l’any, de gener a octubre, segons va informar el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet.

El regidor d’Acció Climàtica va explicar en el darrer ple que Aigües de Manresa està fent millores en el seguiment dels pous amb 40 noves sondes que s’instal·laran amb els ajuts del PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica).

Huguet va recordar que «Manresa va obtenir 6 milions d’euros per a millores encaminades en aquest sentit».

Va afirmar que s’han millorat processos en diverses depuradores per al rentat dels filtres, cosa que ha permès reduir un 2% del cabal d’entrada a la potabilitzadora i un 2% més perquè s’ha retallat de quatre a tres minuts el temps de rentada.

S’ha optimitzar la neteja dels dipòsits posant-hi sensors per reduir el mínim necessari possible per fer les operacions de neteja. «Així, si no cal buidar-los del tot doncs no es fa i amb això s’han reduït un 10% les pèrdues que generava aquesta neteja estalviant 7.000 metres cúbics d’aigua».

Reducció de pressió

A més s’ha reduït de forma pionera la pressió a la xarxa a tot arreu on era possible «i amb això hem estalviat un 2% d’aigua».

Ha recordat que s’ha fet recerca de fuites amb sonòmetres per trobar pèrdues i que s’utilitza aigua regenerada per a la neteja de carrers i altres accions que no requereixen que l’aigua sigui potable, però sí les condicions de salubritat adequades.

Tot això acompanyat amb accions de difusió i conscienciació i intervencions per assessorar empreses, activitats i la ciutadania, «que han arribat a estalviar fins a un 10%» del que consumien.

Amb tot plegat, «el consum a l’àmbit d’Aigües de Manresa s’ha reduït un 9% i a Manresa un 9,4% i veníem de números ja molt baixos. Des de la sequera del 2007, a Catalunya es va baixar en picat el consum d’aigua i a Manresa encara més».

Replantejaments profunds

Malgrat tot, no va descartar que s’hagin de fer «replantejaments de coses molt més profundes»

El passat mes de setembre es va fer públic que el govern central havia resolt atorgar una ajuda de 6 milions d’euros a Aigües de Manresa per millorar l’eficiència del cicle de l’aigua, des del moment de la captació fins el seu retorn al medi. Els diners provenen dels fons europeus Next Generation.

Els diners els gestiona el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del govern central i són per a la digitalització del cicle de l’aigua.

Hi van optar 158 projectes, i es van concedir ajuts a 30. Beneficiaran a 1.676 municipis de 16 comunitats. En el cas d’Aigües de Manresa en trauran profit 17 poblacions.

 A més a més d’Aigües de Manresa també rebran fons europeus el consorci Besòs-Tordera, 5 milions d’euros; la Societat General d’Aigües de Bacelona, amb 7,5 milions; i l’empresa metropolitana d’Aigües de Barcelona, 7,9 milions. Optaven a ajuts municipis com Vilanova i la Geltrú, Terrassa, diverses poblacions de les comarques de Tarragona, el Consorci d’Aigües de Tarragona o el proveïdor de poblacions del Vallès com Granollers.

[object Object]

El consum domèstic d’aigua a Manresa va augmentar el 2020, amb la qual cosa s’ha trencat la tendència a la baixa que hi havia des del 2017. El confinament a causa de la primera onada de la covid explicaria aquest increment.

El consum d’aigua el 2020 va ser de 117,84 litres per habitant i dia, mentre que l’any anterior aquesta xifra es va situar en els 111,7 litres.

Segons Aigües de Manresa, aquest augment de consum es deu a diferents factors, però especialment al confinament a l’inici de la pandèmia. També per les restriccions de mobilitat, que han fet que la gent estigués més a casa, així com l’augment del consum d’aigua per neteja i desinfecció.

Malgrat aquesta excepció, la disminució del consum d’aigua a Manresa ha tingut una marcada evolució a la baixa.

L’any 2001 cada manresà gastava a la llar 180 litres, que és més d’un terç més del consum de l’any 2020.  

La reducció en la utilització d’aigua a les llars abans de la irrupció de la covid, s’explicava per l’aplicació de mesures de racionalització del consum, les mesures d’estalvi per sequeres i la disminució progressiva del sistema de subministrament per aforament, les anomenades plomes.

Per fer-se una idea, una dutxa al dia implica gastar entre 50 i 100 litres d’aigua. Però hi ha moltes altres accions que generen despesa d’aigua. Accionar la cisterna del vàter pot fer gastar 10 litres d’aigua, una banyera plena pot encabir entre 150 i 300 litres, rentant els plats a mà es poden gastar 23 litres; un rentavaixella, entre 20 i 40 litres; una rentadora, entre 40 i 80 litres; descongelar un aliment sota l’aixeta, entre 15 i 25 litres; mantenir l’aixeta oberta durant el minut i mig de raspallar-se les dents, més de 18 litres.

Per sota dels cent litres de consum diari d’aigua s’entra en la categoria del que s’anomena risc higiènic: la dotació mínima que l’Organització de Nacions Unides (ONU) considera necessària per satisfer les necessitats bàsiques. En les seves resolucions, l’ONU estableix un rang d’entre 50 i 100 litres d’aigua per persona i dia per afrontar les necessitats d’aigua de boca, sanejament i bugada.