Regió7

Regió7

Manresa reaprofita cada dia 10.000 litres d’aigua no potable per netejar carrers

La depuradora té la capacitat de regenerar aigua, una de les alternatives a la sequera, aplicant-hi un tractament especial

La neteja dels carrers a Manresa, en aques cas el Passeig, es fa amb aigua regenerada no apte pel consum de boca J.M.G.

Cada dia a les 6 del matí un camió cisterna es planta a la depuradora de Manresa, a un dels extrems de l’equipament, per carregar el dipòsit. Uns 10.000 litres. Aquesta aigua es distribueix posteriorment entre els diferents vehicles de neteja que al llarg del dia es poden veure pels carrers de Manresa. A causa de la sequera està prohibit netejar els carrers amb aigua de la xarxa general, la de boca, com fins ara. Des del juny la depuradora produeix aigua regenerada per fer front a la sequera. No és potable. Rep un tractament especial que la fa apte per netejar carrers i regar parcs i jardins.

La depuradora que gestiona Aigües de Manresa en nom de la Mancomunitat de Municipis del Bages pel Sanejament, és una de les 24 públiques de Catalunya que té capacitat per regenerar aigua. Manresa i bona part de les poblacions de les comarques centrals ha entrat en període de pre emergència per la sequera. El següent serà, ja el d’emergència total.

Un terme que es farà familiar

Aigua regenerada. Es tracta d’un terme que aviat es farà familiar perquè és un dels recursos que hi ha a mà per fer front a la sequera fruit de la manca de pluges a causa del canvi climàtic. A grans trets es tracta d’aigua residual depurada que després d’un tractament especial per alliberar-la d’impureses es pot tornar a utilitzar.

El director d’explotació d’Aigües de Manresa, David Güell, explica que l’aigua que arriba a una depuradora rep diversos tractaments per eliminar matèria orgànica i nutrients com el nitrogen o el fòsfor.

A partir d’aquí es torna al riu. Una part, però, rep el que s’anomena un tractament terciari «per afinar aquesta aigua» i fer-la apte per a altres usos.

Es passa per uns filtres de sorra per treure sòlids suspesos, per un equip de desinfecció ultraviolat que elimina gèrmens i en un dipòsit a part rep dosis d’hipoclorit de sodi -lleixiu- per eliminar patògens. I surt l’aigua regenerada, la que s’emporta el camió cisterna.

Aigua a demanda

La depuradora de Manresa tracta cada dia 19 mil metres cúbics d’aigua -19 milions de litres d’aigua- i actualment té la capacitat de produir uns 100 metres cúbics d’aigua regenerada. 100 mil litres al dia.

«Va a demanda. Ara només tenim l’Ajuntament de Manresa que l’utilitza per a la neteja de carrers i n’estem subministrant de l’ordre de 10.000 litres al dia».

Qualsevol ajuntament que en necessités, en podria disposar pagant una tarifa per cobrir els costos del tractament i les analítiques que s’han de fer.

D’entrada la que genera la depuradora de Manresa només es pot fer servir per netejar carrers i el rec urbà. En aquest darrer cas, però, no és fàcil d’implementar perquè el rec de parcs i jardins està connectat a les canonades de la xarxa general. «Tot arribarà», diu.

Segons Güell, la regeneració «ajuda a reduir el consum. En usos bàsics com el de la neteja de carrers o el rec urbà hi ha camp per créixer». Pot tenir, també, altres usos, explica al seu torn el cap del Servei de protecció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de la Catalunya central, Joan Cots.

David Güell, d'Aigües de Manresa, i Joan Cots, de Salut Pública, a una de les instal·lacions per regenerar aigua J.M.G.

Es pot fer servir en agricultura; en indústria per netejar vehicles o torres de refrigeració; en usos recreatius com regar camps de golf; o ambientals per regar boscos o carregar aqüífers. «En funció de l’ús que se li doni, la normativa exigeix diferents qualitats de l’aigua. Com més contacte tingui amb el públic, més exigent s’és». En el cas de les indústries, les que necessiten molta aigua ja han començat a regenerar-ne amb els seus propis medis.

Es podria beure?

Ni està previst, ni està pensat, ni l’actual normativa ho contempla, però l’últim ús que es podria fer de l’aigua regenerada és que fos potable. Arribaria a la depuradora, es tractaria i es podria beure al sortir mateix.

«Hi ha països que per necessitat ho han hagut de fer», comenta Güell. Per exemple Namíbia, Singapur o l’estat de Califòrnia dels Estats Units.

També explica que tota l’aigua que regenera l’estació de Barcelona «la porta aigües amunt per alimentar el riu que baixa, i aquesta és l’aigua que, barrejada amb la del riu, agafa la planta potabilitzadora. Seria una utilització indirecta, però la directa és absolutament viable que pugui passar».

Imatge de la epuraora de Manresa, una de les 24 públiques de Catalunya amb capacita per egenerar aigua J.M.G.

Cots opina que abans d’arribar a aquest punt s’han de superar moltes barreres com el cost econòmic que suposaria fer que l’aigua regenerada fos potable, i la desconfiança dels consumidors. «Hi ha ajuntaments que no utilitzen aigua regenerada per desconeixement. No saben que és segura pels usos als quals es destina».

Les alternatives a la pluja

Cots explica que l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat ha establert quatre recursos alternatius a la pluja per poder tenir aigua, perquè «ja no podem dependre que plogui. A causa del canvi climàtic no ens hem de preocupar tan sols de l’actual situació, sinó també a mitjà i a llarg termini perquè això durarà temps».

Els quatre recursos són la reutilització de l’aigua -reutilitzar un cop s’ha regenerat com es fa a la depuradora de Manresa- la dessalinització, l’aprofitament de recursos hídrics com els pous, i la millora de l’eficiència sobretot en àmbits com l’agricultura o la reducció de fuites a les xarxes de distribució. Millor, però, que plogui. 

Compartir l'article

stats