El riu Llobregat només garanteix aigua a Manresa per a 250 dies com a màxim

A Manresa hi ha aigua per entre 200 i 250 dies, segons els càlculs de l’empresa municipal Aigües de Manresa. Això tenint en compte el consum domèstic actual que és d’uns 115 litres per dia i habitant, lleugerament per sota de la mitjana catalana, entre 120 i 200.

Tot i que són força dies, no és una situació normal. D’entrada no ho és pensar que en algun moment et pots quedar sense i que s’endureixi les actuals restriccions. Manresa, igual que més de mig país, està en estat d’alerta per la sequera. Els primers que han rebut han sigut els pagesos. No s’ha tocat el consum de boca, però si no plou això podria canviar i el setembre es podria entrar en situació d’emergència.

El 100 % de l’aigua que es consumeix a Manresa es capta en superfície del riu Llobregat -que manté el cabal gràcies a l’embassament de La Baells- a la resclosa dels manresans de Balsareny. Arriba a la ciutat a través de la séquia. Es potabilitza i passa a la xarxa. Un cop depurada, es torna riu avall.

La sequera es quedarà

El director d’explotació d’Aigües de Manresa, David Güell, ha explicat a Regió7 que «estem vivint un episodi molt greu», i ha alertat que «aquesta sequera ha vingut per quedar-se. No tindrem l’aigua que teníem fins ara. Cada cop n’hi haurà menys i caldrà saber per què la volem i per què la necessitem». Tot a causa del canvi climàtic. Segons Güell caldrà un canvi de paradigma i de mentalitat per fer front a aquesta situació.

A Manresa, entre un 8 i un 10 % de l'aigua potable es perd a causa de fuites

A Manresa el topall que ha posat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a Aigües de Manresa, és a dir l’aigua que com a màxim pot sortir dels seus dipòsits, són 230 litres per dia i habitant. En aquest cas no tan sols inclou la de consum domèstic sinó «l’aigua que ens beurem però també la que consumiran comerços, indústries o els hidrants per regar o carregar camions de la neteja» i fer rec als carrers, tot i que s’ha restringit.

Baixa el consum

Güell assegura que a Manresa el consum està «bastant controlat» i que els dos últims mesos fins i tot s’ha reduït, el que voldria dir que «la gent ha pres consciència de la situació. A vegades encara creiem com es va demostrar amb la sequera del 2008». Llavors el consum era de 160 litres per dia i habitant. «Hi va haver una reducció del consum i a més a més no ha remuntat». Afirma, però, que caldrà esperar uns dies per confirmar aquesta tendència.

A Manresa, un 75 % de l’aigua que es consumeix és d’ús domèstic, un 23 % comercial i industrial, i un 2 % de rec i hidrants.

Tot el tema agrícola el gestiona la Junta de la Séquia, que ha restringit el rec un 40 %. A l’hora de limitar l’aigua «es pot tallar als pagesos», que és el que es faria si s’entra en fase d’emergència, «controlar-la al industrial, tot i que és difícil perquè forma part dels seus processos i a més a més a Manresa no hi ha grans consumidors industrials com era el cas de la Pirelli d’abans». Llavors on es podria influir més és en el consum de boca.

El canal d'Urgell tanca al regadiu amb la incertesa de si es podrà reprendre la campanya abans del setembre

Les alternatives

A llarg termini «podríem pensar en buscar una alternativa a la captació d’aigua en superfície del Llobregat». Treure’n del Cardener?. «Jo crec que si no baixa aigua el Llobegat tampoc no en baixarà del Cardener. Són dues conques semblants que tenen el seu origen al Pirineu». L’ACA també aconsella utilitzar pous, però «a Manresa no n’hi ha. Sempre hem tibat de la séquia».

Es podria produïr aigua recorda Güell. «Al mar n’hi ha molta» i a la costa les desaladores van a tota màquina.«Però això té un cost econòmic i un impacte ecològic important tot i que gràcies a ls desaladores tenim aigua». Els últims mesos n’han produït uns 60 hectòmetres cúbics. A l’embassament de La Baells n’hi queden 28 hectòmetres cúbics.

Subscriu-te per seguir llegint