Per a una persona en cadira de rodes, l’estació d’autobusos i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, a Manresa, punt neuràlgic de les comunicacions del centre del país, «és impracticable».

I si la persona va acompanyada tampoc ho té fàcil.

Josep Serres ha d'anar acompanyat perquè no pot pujar a l'andana Francesc Galindo

Això és el que afirma Josep Serres, de 25 anys, que pateix en pròpia pell les dificultats que comporta.

Serres demana que «si es pogués mirar de solucionar, tant jo com els conductors aniríem molt més tranquils».

Ell ve en bus de Castellterçol en una línia regular per anar a Manresa al Centre Ocupacional Canonge, d’Ampans.

Quan arriba, l’autobús adaptat li permet baixar, però queda a la calçada que comparteix amb els autobusos, perquè no hi ha una rampa a prop que li permeti pujar a la plataforma.

Moure's entre autobusos maniobrant és un perill Francesc Galindo

Passar entre autobusos

El que ha de fer és travessar l’espai on maniobren els autobusos fins al costat d’on hi ha la baixada només per a vehicles que connecta amb el carrer Sant Antoni Maria Claret. Allà hi ha una rampa amb un pendent tan pronunciat que a la cadira se li aixequen les rodes del terra i que ell supera perquè va acompanyat.

Un pendent difícil de salvar a l'estació d'autobusos de Manresa

Un pendent difícil de salvar a l'estació d'autobusos de Manresa

Un cop salvat el desnivell marxa en direcció a la cafeteria d’allà gira a l’esquerra cap a la carretera de Santpedor.

Per la banda més propera a l’estació de Ferrocarrils no hi pot anar perquè a vegades hi ha motos aparcades sobre la vorera que ocupen el seu espai, més endavant hi ha un accés malmès cap a l’espai de vies i uns insalvables graons finals.

Aquest és l'aspecte de la vorera més pròxima a Ferrocarrils Francesc Galindo

Si va en direcció al miniaparcament que ha quedat topa amb la barrera del munt de graons que hi ha a l’escala que connecta amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret.

Escala que connecta amb el Sant Antoni Maria Claret Francesc Galindo

Així que li queda l’opció de passar per un espai inadequat amb pegats de formigó que fan de rampes per continuar el seu trajecte. Un cop salvats tots els obstacles li queda passar per una estrena vorera per on gairebé no queda espai lliure entre la cadira i les pilones. Si vingués una altra cadira de rodes no podrien passar totes dues.

Un dels pegats de formigó que fan de rampes Francesc Galindo

Lamenta que no el puguin deixar sobre l'andana de l’estació d’autobusos i que si l’han de deixar a la calçada no hi hagi una rampa a prop en comptes d’haver d’anar a voltar.

La seva família i amics expliquen que hi havia conductors que quan el portaven sí que s’aturaven en un punt que permetia que quedés sobre l’andana, però van rebre ordres de no fer-ho. Lamenten que després de tants anys de funcionament, l’estació encara no estigui a l’abast de les persones vulnerables.