Més recursos i menys massificació. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’institut Pius Font i Quer de Manresa ha penjat un cartell a l’entrada del centre en el qual expressa obertament la seva preocupació pel que considera una manca de mitjans humans i materials per garantir una educació pública de qualitat.

L’AFA dona suport, així, a l’assemblea de professors del centre que a finals de l’any passat van denunciar públicament que no hi ha prou mans ni recursos per atendre les necessitats educatives dels alumnes (veure Regió7 del 27 de novembre), fet que no passa només en aquest centre sinó en una majoria, van assegurar.

Reclamar entre tots

«Els pares el que volem és que els nostres fills tinguin una educació de qualitat, i l’hem de reclamar entre tots», assegura la presidenta de l’AFA del Pius Font i Quer, Marta Sánchez. L’associació denuncia que pràcticament totes les aules tenen la màxima ràtio permesa o que la plantilla és la mateixa que 10 anys enrere tot i els canvis socials que hi ha hagut i l’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Un 37% dels alumnes d’ESO del Font i Quer tenen aquestes necessitats, i «el professorat és insuficient per atendre-ho convenientment». Igual que als alumnes nouvinguts. Les aules d’acollida estan al límit.

Posa de manifest, a més a més, que el centre es va pensar per a 3 línies, i, en canvi, hi ha dos nivells amb quatre classes i que hi ha cinc classes de segon i quart d’ESO. «Tenir dos cursos amb cinc línies vol dir que no podem desdoblar els espais per altres activitats» com podrien ser aules d’acollida, diu Sánchez. Falta espai, doncs, i a partir d’aquí «surten bolets al pati com els mòduls prefabricats. Per un moment determinat estan bé, però si s’allarga s’enquista la situació i no volem que es perpetuï».

«L’insti nou», com es coneixia popularment el Pius Font i Quer, «ja no és tant nou i cal adequar espais, resumeix Sánchez.

L’AFA explica que «conscients de les mancances de recursos assignats, intentem contribuir a la situació» amb accions com per exemple fer-se càrrec del servei de la biblioteca. «Si no paguem la bibliotecària hauria de ser el professorat qui se’n fes càrrec, però ens estimem més que facin classe».

També paguen el lloguer mensual de la fotocopiadora, la compra de guixetes perquè els estudiants guardin les seves pertinences i, el curs passat, va assumir la factura de material i mobiliari del laboratori. «Tot això ho hauria de fer el departament, i possiblement ho acabaria fent», diu Sánchez, «però no se sap quan».

El manifest de l’AFA

A través d’un manifest, l’AFA afirma que l’educació pública és ara més que mai una eina cabdal per la cohesió i transformació de la societat, i que defensar-ne la qualitat és un deure que no podem eludir». Opina que «sense recursos, la inclusió és un eufemisme». El manifest acaba animant la comunitat educativa de l’institut Pius Font i Quer i també la d’arreu del país a «reivindicar el dret de l’alumnat a rebre una educació de qualitat i exigir els recursos necessaris per fer-ho».

A finals de l’any passat l’assemblea de professors de l’institut Pius Font i Quer va denunciar públicament que no podien atendre totes les necessitats dels alumnes per manca de recursos humans i materials. Van afirmar, així mateix, que l’institut es va dimensionar per 500 alumnes i que, en canvi, actualment ja supera els 700. A tot això caldria afegir-hi l’atenció a la diversitat. L’institut compta actualment amb una setantena de professors.