L’abat de Montserrat afirma que la Llum ha ajudat a construir la identitat manresana

El sentit profund d’una celebració és fer memòria, i «som aquí per recordar» perquè «la història ens explica qui som, ens ajuda a entendre el present i a imaginar el futur». Van ser les primeres paraules de l’homilia que ahir va pronunciar l’abat de Montserrat, Manel Gasch, a la missa de la Festa de la Llum que es va celebrar al temple del Carme. La referència a la Llum no va tardar a sortir. Gasch va assegurar que ha forjat la identitat manresana «que us fa ser com sou avui».

Una quinzena de religiosos van participar en la concelebració eucarística que va presidir el pare abat amb el prior del Carme, Joan Hakolimana al seu costat. A primera fila l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, acompanyat dels regidors del govern Tània Infante, Mariona Oms i Joan Vila. Al banc del costat, el pregoner de la Llum d’enguany, l’artista Josep Maria Massegú, representants del Cercle Artístic de Manresa - els administradors d’enguany-, de l’Associació Misteriosa Llum i de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia.

Gasch va dir que les tradicions com les de la Llum són referències necessàries i no pas immobilisme. «Ens donen criteris per discernir el present», va assegurar. A partir d’aquí va reflexionar sobre el paper de la memòria en tots els àmbits, i va encoratjar els assistents a «continuar recordant la història per entendre el present i projectar el futur. En aquesta història ho trobarem la Llum del passat que tot ho il·lumina», va dir.

Gasch va tenir un record per Josep Alabern, mor el passat gener, que s’asseuria a primera fila com a vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia.

També va citar les situacions «humanitàriament alarmants» com la guerra d’Ucraïna, el conflicte a Israel o els més invisibles que es viuen a països com al Congo. Així mateix, va recordar que fa dos anys, a la mateixa missa de la Llum, ja va expressar la seva preocupació per la sequera.

La presidenta de l’Associació Misteriosa Llum, Àngels Serentill, va intervenir per ressaltar els valors dels manresans del segle XIV que van impulsar la construcció de la Séquia.

Per la seva part el president del Cercle Artístic de Manresa, Joan Carrió, va recordar que l’objectiu de l’entitat és fer avançar la cultura i l’art. «Què seria una ciutat sense cultura i art per acompanyar la vida? Igual que una ciutat on manca l’aigua», va concloure.

Durant l’ofici al Carme es va fer la tradicional ofrena de l’aigua de la Séquia i de la Llum custodiada per la Verge de Montserrat i que va servir per encendre el ciri que hi haurà tots els oficis del temple a un dels extrems de l’altar. El Cercle Artístic de Manresa, per la seva part, va oferir una aquarel·la de l’artista Adrià Torres.