Polèmica pel formigó blindat a Manresa

L’equip de govern de Manresa i el principal partit d’oposició, Junts, es van llançar els llambordins pel cap en el darrer ple municipal. Junts va demanar formalment, mitjançant una proposició, que l’Ajuntament deixés de fer servir l’anomenat formigó blindat amb granit, una estesa de formigó dintre de la qual es disposen sense lògica geomètrica llambordins de granit. I la resposta d’ERC, PSC i Impulsem va ser que continuaran com fins ara.

El president del grup municipal de Junts, Ramon Bacardit, argumentava que calia refer el projecte d’urbanització del carrer Santa Maria per la mala acceptació que ha tingut aquest tipus de paviment per part de la ciutadania, fonamentalment pel fet que "és un paviment amb unes males prestacions quant a accessibilitat, que provoca múltiples caigudes sobretot per part dels col·lectius amb dificultats de mobilitat, com és la gent gran".

En la seva resposta, el regidor d’Urbanisme, Carles Garcia, es va mostrar comprensiu, però inflexible. «Entenem que hi hagi hagut preocupació sobre el paviment de formigó blindat, els junts poden ser excessivament rebaixats i que incomodi a algunes persones», va dir.

Va recordar que la polèmica per l’ús d’aquesta tècnica al carrer d’Alfons XII va ser fa 15 anys «amb una solució de rebaixat de juntes que ja no s’utilitza i, actualment, la solució emprada és deixar els rejuntats totalment enrassats amb les peces». 

Va afegir que «compleix la normativa vigent» i que l’Ajuntament treballa en un pla de reparacions per esmenar problemes i adequar les zones, si cal, a la solució constructiva actual.

«No valorem canviar el criteri d’utilització del formigó blindat perquè una gran part de la superfície del Centre Històric ja té implementat aquest criteri i la consistència en la conformació estètica que dona identitat a una ciutat és important», va dir.

Va explicar que, pel que fa al pas de vehicles, el paviment presenta «unes característiques immillorables de durabilitat i cost pràcticament nul de manteniment».

En contraposició, les solucions de paviment amb peces de pedra natural o artificial sobre morter tenen una durabilitat força curta i manteniment més elevat. Va posar com a exemple el carrer Sobrerroca. A més, «no tindria sentit» modificar el projecte del carrer Santa Maria «quan els dos carrers adjacents i acabats amb els quals connecta ja tenen aquest criteri amb formigo blindat i trencaria la coherència de l’entorn». 

Estètica o persones

Bacardit va tornar a la càrrega i va afirmar que l’argument que se li estava donant era estètic. «El motiu és l’estètica i això és el més allunyat que hi ha a l’hora de fer una ciutat a mida de les persones». 

Va insistir que «el motiu que m’ha donat és l’estètica, perquè l’altre motiu, el dels costos, s’ha contradit vostè mateix quan ha dit que han de fer tasques de manteniment al passeig de la República. Vagi a mirar a l’entorn de l’Abacus, camini al carrer de Muralla que va a l’Abacus, també hauran de reparar aquest. Per tant, dir que és molt més econòmic que els altres no és cert i si fos cert voldria dir que la resta de ciutats de Catalunya són ximples, perquè som l’única ciutat de Catalunya on es posa aquest paviment. Vostès sabran».

Gemma Boix, de Fem Manresa, va intervenir per fer notar que «el mateix regidor ha reconegut que al carrer de la República s’hauran de fer obres per arreglar-ho, amb la qual cosa no és un paviment amb poc cost de manteniment. Amb 15 anys ja no està adequat per caminar i cal fer obres per arreglar-ho. Ens deixa bastant atònits que l’únic criteri no sigui la facilitat per caminar sinó una qüestió estètica. Vull saber si és un criteri polític o un criteri tècnic». I va demanar: «aquesta decisió qui l’ha pres?».

El regidor d’Urbanisme va aclarir que «quan parlem de reparacions és acabar el rejuntat no treure peces. No és una reparació d’envergadura com seria treure peces trencades o una intervenció major. Digui-li criteri estètic, criteri urbanístic, estètica de paisatgisme urbà».

Garcia va explicar que aquest sistema es va posar en marxa fa força anys. «No tinc tot l’històric, però, si no m’equivoco, el 2008 ja existia i no es va posar en dubte en el seu moment i no es va canviar. Ara venir i atacar dient que aquest paviment és el mal de tots els mals... No ho sé. Igual que hi ha zones que necessitaran certa reparació hi ha altres zones on és enrasat que no requereix cap mena d’intervenció».

«Encara continua caient gent»

L’estira-i-arronsa va continuar i Bacardit va afirmar que el primer lloc on es va fer servir va ser a la plaça Infants «i encara continua caient gent. Aquell tros, que va ser un error, va ser la primera prova i des del primer dia que hi ha queixes ciutadanes constantment. ¿Això és una decisió seva o ve imposada per un pla de paisatge que ningú ha votat i que ha sortit d’uns serveis tècnics?».

Arribats a aquest punt, l’alcalde Marc Aloy va intervenir per tancar el debat i va dir que «quan va arribar el regidor Garcia Estany el projecte ja estava redactat, si no recordo malament».  

Homogeneïtat per al Centre Històric

L’Ajuntament de Manresa, per corregir la dispersió de solucions que s’havien anat produint en les actuacions prèvies fetes al Centre Històric, va fixar només tres materials utilitzables en la pavimentació: el granit gris flamejat; lloses de formigó de color negrós; i, el més singular, el formigó blindat amb granit (una versió actualitzada d’un paviment utilitzat als anys 20 i 30 del segle XX). D’aquesta forma es pretén projectar l’espai públic no carrer a carrer sinó per sectors sencers com a paisatge continu.

Subscriu-te per seguir llegint