Famílies del Bages s’organitzen per dir «no» a la dictadura dels mòbils

«Volem evitar que sigui la pressió social la que decideixi quan tenen o deixen de tenir smartphone els nostres fills. Actualment, és als 12 anys, quan entren a secundària». Amb aquest objectiu, ha nascut al Bages un grup del col·lectiu Adolescència Lliure de Mòbils, que al canal de Telegram ja té 236 seguidors. Regió7 ha parlat amb quatre membres del nucli dur: Lluís Cano, professor a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa i pare de tres infants d’11, 9 i 3 anys; Josep Juanola, enginyer, pare d’un infant de 10 anys i membre de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Institut Escola Manresa; Gemma Franquesa, administrativa, mare de dos infants de 10 i 8 anys i membre de l’AFA La Salle; i Òscar Arciniegas, professor al Peguera, pare d’un infant de 10 anys i membre de l’AFA de l’escola Bages. 

Que el binomi infants i mòbils cada vegada amoïna més, va tenir recentment un reflex molt clar en la denúncia interposada per la ciutat de Nova York a les cinc xarxes socials més importants, per «fomentar una crisi de salut mental entre els menors de tota la nació». Aquesta preocupació, explica Cano, és la que l’any passat va fer que al Poble Nou de Barcelona es mobilitzés «un col·lectiu de famílies pel neguit que els comportava que la pressió social fes que, quan els infants accedien a primer d’ESO, semblaven abocats a comprar-se el primer mòbil». 

«Si té una pantalla, una criatura ja no fa res del que podria fer»

El primer grup al barri barceloní «es constitueix com a assemblea, surt a les notícies, s’escampa com una taca d’oli, i comencen a sortir a Telegram diferents grupuscles similars arreu de Catalunya. Després a Espanya i fins i tot a Europa». Es va crear un canal on s’anaven registrant totes les ciutats i entorns que tinguessin un d’aquests grups i, com que va veure que a la Catalunya central no n’hi havia cap, es va afegir a la llista. «La sorpresa va ser que, d’un dia per l’altre, s’hi van sumar gairebé 200 persones. Es va veure que la necessitat hi era. Vaig posar Manresa, però, hi havia gent de l’entorn de Sallent, de Sant Joan», i es va prendre la decisió que el grup passés a atendre tota la comarca. 

El 30 de novembre van fer la primera assemblea, a l’escola La Font; el 25 de gener, la segona, a La Salle, i el proper 21 de març faran la tercera, a l’escola Puigberenguer, a les 8 del vespre. Oberta a tothom. 

El mòbil a les aules

Paral·lelament a la creació d’un grup actiu al Bages del col·lectiu Adolescència Lliure de Mòbils, el posicionament del Departament d’Educació pel que fa a la prohibició o no dels mòbils a les aules acaparava l’actualitat informativa. La decisió final va ser prohibir-los a infantil i primària mentre que, a secundària, recorda Cano «la normativa preveu dos plans: prohibició total i, l’altra, prohibició total, però que el docent en pugui fer un ús pedagògic», una decisió que critica. «El que el Departament no es para a pensar és que, si faig una activitat pedagògica que inclou l’ús del mòbil, en el fons, estic demanant a les famílies que els seus fills en tinguin. Sembla que ho hagis acotat molt perquè, a partir de l’1 de setembre, ja no en poden fer ús als passadissos, als patis, als serveis d’acollida, al menjador, però hi haurà la diferència d’aquells on es podrà fer servir a classe per indicació del docent». Per a Arciniegas «és entrar en una batalla amb la comunitat perquè hi ha famílies a favor i famílies en contra, i és carregar les direccions de centre d’una responsabilitat que no els pertoca». «I encara menys quan tots els informes han estat a favor de la prohibició. No té sentit que la darrera decisió hagi estat prohibim, però obrim la porta una miqueta», hi afegeix Cano. Franquesa recorda que «els centres ja estan dotats de tecnologia» i es pregunta «per què n’has de posar una altra? Un altre element distorsionador per educar?». «Ja hi ha una sala de tecnologia amb ordinadors que funcionen molt bé i on la tecnologia es pot fer servir en condicions», rebla Arciniegas. Juanola opina que «donar aquesta discrecionalitat no és el camí perquè sempre hi ha el centre que no vol sentir-se atacat, que l’alumnat o els pares el critiquin. La solució més còmoda és dir: ‘feu el que vulgueu’». Franquesa hi coincideix del tot i introdueix un tema que surt diverses vegades en la conversa: prohibir. 

«Prohibint-ho també s’educa»

«Les directrius haurien de ser clares i, prohibint-ho, també s’educa», diu Franquesa. «No fa gaire no estava prohibit a un menor anar a comprar tabac, i ara sí. Es va prohibir i es va educar». Insisteix en la idea ja expressada pels seus companys que «si la Generalitat dona l’opció als centres que escullin, és passar-los la pilota. És no mullar-se i que cada centre faci el que cregui convenient». D’altra banda, fa notar, «penso que és discriminatori per a les famílies, com ara nosaltres, que no volem aquesta pressió, que volem allargar el màxim possible la compra del primer smartphone perquè veiem les connotacions negatives que tenen en el seu desenvolupament. Ho diuen psiquiatres, psicòlegs...». En la mateixa línia, Juanola fa notar que, «de moment, el meu fill ni té telèfon mòbil ni hi està enganxat. El meu interès és que no arribi el moment que sigui el raret de la classe. Em preocupa més això que una altra cosa. Com que ho decidiré jo, pot suposar un trauma més o menys gros a casa, però, més o menys, ho puc controlar, però, que sigui l’únic nen de la classe que no en tingui, no ho puc controlar. Com que estic molt conscienciat que el problema existeix i com de nociu que pot ser per a un nen, el meu interès és, sobretot, arribar a altres pares perquè ho entenguin. Moltes vegades, el problema és que ni tan sols s’han plantejat que un smartphone sigui perillós».

El cotxe com a metàfora

Tots quatre incideixen en la importància de fer pedagogia. Cano posa un exemple molt clar: «Ho comparo molt amb el tema de l’accés a la conducció per fer-me a la idea del que estic demanant com a pare. M’agrada pensar que els centres educatius i la societat eduquem viàriament els nostres infants, però que, no per això, als 12 anys els donem un cotxe. Vol dir que no els oferim mecanismes de transport? No. Ja en tenen. Hi ha bicicletes, hi ha caminar, hi ha patinets si cal, hi ha transport públic...». Franquesa pensa que cal «educar i que vegin que estan enganxats, que hi passen moltes hores, que els priva de fer altres coses que els tocaria per la seva edat. Jo crec que si es fa pedagogia d’això i s’educa, aquests que ara mateix ja l’estan fent servir i en fan un ús abusiu ho acabaran veient». 

Cano també fa autocrítica. «En la primera reunió, una reflexió que va fer l’Òscar que em va agradar molt i em va fer pensar molt va ser que, nosaltres, com a adults, hem de ser els exemples dels nostres fills i filles i que no pot ser és que els diguem que no poden tenir accés al mòbil i, després, sigui l’adult el que arribi a casa i es posi a contestar WhatsApp, xarxes socials i el que sigui». Arciniegas insisteix que «no es tracta d’aïllar-nos de la societat i de crear una bombolla a part. És fer consciència col·lectiva. Les famílies i els adults hem de fer consciència», i és que, remarca, «quan hi ha un alumne que està molt enganxat, no només l’afecta a ell i a aquella família, afecta el sistema sanitari, l’economia... S’està venent un producte summament perillós a nanos que són menors d’edat». «No estem posant el món a l’abast del nostre fill; estem posant el nostre fill a l’abast del món», afirma Juanola, per a qui «quan hi ha molts problemes personals es converteixen en problemes socials». 

També hi ha els efectes pedagògics que comporta l’ús excessiu del mòbil. Els explica Arciniegas. «Estan tan acostumats a passar tanta informació a cop de dit que no assimilen gens. Només llegeixen imatges, però, no ho estan entenent i es genera un bloqueig de cara a estar una estoneta llegint una línia. Aquesta paciència, aquest esforç mental introspectiu de poder comprendre allò. Noto molt que tenen aquesta mancança». A més a més, als centres, el mòbil, «esdevé una font de conflictes impressionant i són hores que es treu al docent d’estar explicant la seva assignatura; són continguts que la meva filla i la resta de companys i companyes es perden, i va en detriment del currículum i del seu aprenentatge».

«Estem resistint»

Cano comenta que, de les persones que s’han afegit al canal al Bages del col·lectiu, «els que m’han resultat més curiosos són els casos de gent que ja té un primer fill que, per pressió social, han caigut i els van comprar un mòbil i ho volen evitar en el segon perquè han vist les conseqüències en el primer. Nosaltres estem resistint perquè els nostres fills encara no han fet aquest salt, i per això ens hem posat a treballar. Alguns companys deien: el meu fill s’aïlla, es tanca a l’habitació i no vol sortir. Veus adolescents que van a un dinar familiar i, quan arriben, el primer que fan és acotar cap per fer anar mòbil. Jo vull evitar que els meus fills arribin a aquest punt». 

«No. No ho ets»

Dimarts d’aquesta setmana, el grup del Bages ha enviat a les AFA un document elaborat pel col·lectiu central del Poble Nou que explica la seva raó de ser. La finalitat és que en les portes obertes dels respectius instituts, demanin a les famílies noves si estarien disposades a signar algun tipus document per comprometre’s durant un any a no comprar un smartphone als seus fills, de tal manera que, quan una família vagi a aquell centre a escolaritzar el seu fill, l’AFA li pugui dir que un 60%, un 80% o un 100% de l’alumnat de primer d’ESO no té smartphone. Cano comenta que per a les famílies seria una dada de molta utilitat perquè «quan et vingui el fill i et digui: ‘és que soc l’únic de classe que no en té’, li puguis respondre: ‘No. No ho ets’».

Subscriu-te per seguir llegint