Manresa i la llegenda de la Llum a The Guardian en un reportatge sobre la sequera
El regidor Pol Huguet explica el projecte de renaturalització d'espais i la situació extrema actual
![El regidor Pol Huguet amb asfalt arrancat de terra](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/609be3b9-f285-4a80-b7a5-0c7172a2e8a6_16-9-aspect-ratio_default_1285839.jpg)
El regidor Pol Huguet amb asfalt arrancat de terra / Francesc Galindo
Manresa és una de les poblacions protagonistes del reportatge que el prestigiós rotatiu britànic The Guardian dedica a la sequera a Catalunya. El regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, explica el projecte de renaturalització de can Poc Oli i l'emmarca en la necessitat de recuperar diversitat natural per fer els ecosistemes més resistents a les temperatures extremes i els incendis.
Huguet argumenta sobre els motius de l'excepcionalitat per sequera actual i recorda que els conflictes per l'aigua a Catalunya venen de molt lluny. Precisament la publicació coincideix amb la celebració de la Transéquia i el regidor ecologista narra alguns fets que van acompanyar la construcció del canal medieval de la Séquia.
En el reportatge s’explica que Manresa ha començat a recuperar “sis hectàrees de terreny prop d'una discoteca abandonada per fer la zona més diversa i resistent a les inclemències meteorològiques. Però la sequera ha endarrerit el projecte almenys un any”. Huguet, assenyalant un bosc darrere seu, assegura en la informació que: “els humans han alterat el paisatge d'una manera que l'ha fet massa vulnerable al clima càlid i sec. Un incendi forestal pot avançar amb una velocitat enorme si hi ha homogeneïtat, amb tots els arbres a la mateixa alçada, molt dens, i això és el que tenim aquí".
A moltes parts de Catalunya, va dir, la sequera està augmentant el risc d'incendis forestals en portar la mort i la descomposició de la matèria vegetal a nivells que "mai s'havien vist abans en extensió i distribució".
Però tot i que els efectes de la sequera són en molts aspectes sense precedents, Huguet explica que és un concepte que els catalans coneixen bé.
En l’article es parla de la Séquia construïda “després d'una sèrie d’anys de fam” i recorda que l’autoritat eclesiàstica es va oposar als esforços per construir-lo: “i va excomunicar tota la ciutat al segle XIV, preocupat que desviar l'aigua afectés els seus guanys. Les llegendes diuen que va canviar d'opinió després de prendre un raig de llum com a senyal que Déu volia que es construís el canal”.
"Les guerres de l'aigua han passat moltes vegades a la història, en molts llocs", va dir Huguet, mirant la vegetació seca. "Ara torna a passar".
- Més de 20 anys esmorzant cada dissabte al Golden
- Dos professors de Manresa recullen prop de 5.000 signatures per canviar el sistema d’ensenyament
- El superaliment ric en antioxidants que has de consumir cada nit per millorar la memòria
- Detenen un home a Berga per forçar la seva exparella a pujar en un cotxe i retenir-la contra la seva voluntat
- L’Ajuntament estudia la creació de noves piscines públiques a Manresa
- ERC de Sant Vicenç dels Horts demana a la direcció nacional que 'depuri responsabilitats' pel ninot de Junqueras
- Necrològiques del 9 de juliol del 2024
- Canvis en la gratuïtat del Túnel del Cadí: es farà per mitjà d'una app vinculada a la matrícula del vehicle