Els articles de segona mà es posen de moda

La carretera de Santpedor de Manresa posa més parades al mercat Ualapop a causa de la demanda de venedors i compradors

Jordi Morros

Jordi Morros

Tot allò imaginable, però també tot allò inimaginable. Al mercat de segona mà de la carretera de Santpedor, el Ualapop en directe, s’hi ha pogut trobar de tot i més aquest dissabte al matí. Des de roba de tot tipus i per a totes les edats, fins a joguines, parament de la llar, llibres o DVD. També vinils. De Nino Bravo o el tenor Alfredo Kraus per als més nostàlgics. Tot a preus més que interessants. Veritables gangues. Els venedors s’han tret «trastos» de casa que ja no fan servir, i els compradors s’han endut allò que necessitaven o que els hi feia gràcia. També més trastos a casa. És el que ara en diuen

Com si fos una taca d’oli, els mercats de segona mà s’ha anat estenen a Manresa. D’aquí a 15 dies n’hi haurà al Vic-Remei, i també se'n fa a Valldaura. A comarques n'hi ha a Sant Vicenç o a Sallent. Que és una activitat que només ha fet que créixer ho demostra el fet que hi havia llista d’espera de paradistes per participar en el Ualapop de la carretera de Santpedor. Fins ara hi participaven una seixantena de parades. Davant la gran demanda, han augmentat les places una vintena més. S’organitza dos cops l’any. A la tardor i a la primavera.

MANRESA . MERCAT SEGONA MA . UALAPOP . CARRER GUIFRE EL PILOS

Com diu l'anunci, es tracta de donar una segona vida a allò que no es necessita / MIREIA ARSO

Els paradistes han escampat els seus productes d’una de les voreres del carrer Guifré el Pilós. «Es tracta de treure’ns coses de sobre», han explicat el Joan i la Montse, de Manresa, però del barri dels Comdals, han precisat. «Coses que no fem servir» com revistes, làmpades, algunes peces de bijuteria o una clau anglesa gegant. «És el més car que tinc. En demano 15 euros».

Una filosofia

Desprendre’s d’objectes que no s’utilitzen i vendre’ls a un preu simbòlic, és també una filosofia. «Cal donar una segona via a les coses i compartir-ho», comenta Montserrat Alsina, de Manresa, que tenia una parada. «A molts països és habitual fer-ho. Als Estats Units les famílies ho fan al garatge de casa seva o bé al jardí».

MANRESA . MERCAT SEGONA MA . UALAPOP . CARRER GUIFRE EL PILOS

Una parada del Ualapop amb articles de la llar / MIREIA ARSO

Mentre ho explica li demanen el preu per una petita figura d’una matrioixka. «És per una amiga que en col·laciona. I sempre que en veig una la compro perquè a les botigues no en trobo» Se l’endú per 50 cèntims i un pin de regal.

Més enllà hi ha una parada on predominen les joguines, i al darrere de la taula hi ha la Sònia, que té 9 anys. Li ha costat, explica la seva mare, però finalment s’ha convençut de desprendre’s de joguines que ja no utilitza. «Ara li agrada més ballar, la música, llegir o la tauleta». Hi ha peluixos a un euro, inclosa una Pepa Pigg; nines Nacy a 15; i una bicicleta també a 15, entre moltes altres coses. «És el tercer cop que vinc», diu la mare de la Sònia, «però no venia joguines. Ara, per fi, sí».

MANRESA . MERCAT SEGONA MA . UALAPOP . CARRER GUIFRE EL PILOS

La gent ha pogut remenar i triar / MIREIA ARSO

Un dels paradistes venia, exclusivament, peces d’Scalextric. «És el meu hobby». Al seu costat, l’Anna, d’Olesa de Montserrat, tenia des d’un ordinador fins a sabates. «Sempre et compren una cosa o altra». Més enllà, quatre joves cosines han arreplegat tota la roba que tenien i que ja no fan servir i l’han posat a la venda. La seva parada ha tingut requesta, sobretot entre el públic més jove. La Rosa de Sant Fruitós de Bages, és habitual als mercats de segona mà de la comarca. «El Ualapop m’agrada perquè hi ha ambient. És de barri i tothom ve amb bona predisposició. Una altra cosa és que venguem o no, però s’ha de donar una segona vida a les coses».

L'organització, satisfeta

L’organització del mercat és de l’Associació de Veïns de la carretera de Santpedor i del pla comunitari de la Federació de Veïns de Manresa. Han explicat que la majoria de paradistes són del barri i dels voltants, i que bàsicament són famílies les qui venen objectes que ja no fan servir. «Un indicatiu positiu és que la gent repeteix». A l’octubre, més.