Alerta màxima a Catalunya: els embassaments estan al 28% i es tem el pitjor

Catalunya pateix una sequera sense precedents i ha entrat en fase d’excepcionalitat en els sistemes hídrics que proveeixen el 80% de la població, cosa que representa una ampliació de restriccions en usos agrícoles, industrials i urbans, tot i que sense afectació a l’aigua de boca.

Aquestes són les claus de la sequera a Catalunya:

Embassaments sota mínims

Els embassaments de les conques internes, que són els que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), estan al 28%, molt a prop del llindar orientatiu del 25% en el qual es declara l’estat d’excepcionalitat.

El pantà de Sau, el segon amb més capacitat de les conques internes de Catalunya, està al 14,62% (fa un any estava al 48%); és un nivell tan baix que ha obligat a iniciar el transvasament a l’embassament més gran, el de Susqueda, que està al 36,81%.

Aquesta operació es porta a terme per evitar que els llots del fons de l’embassament de Sau es barregin amb les últimes capes d’aigua que encara queden i empitjorin la seva qualitat.

Catalunya també té embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que estan al 30%, per la qual cosa la presidenta d’aquest ens, María Dolores Pascual, no descarta restriccions si no hi ha un canvi de tendència aquest març, un mes que serà «determinant».

Restriccions creixents

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha ratificat aquest dimecres l’estat d’excepcionalitat, que va anunciar el dia anterior el Govern, per al sistema Ter-Llobregat –que nodreix l’Àrea Metropolitana de Barcelona– i l’aqüífer Fluvià-Muga (Girona).

Aquest estat inclou una sèrie de restriccions per a gairebé 6 milions d’habitants de 224 municipis, entre ells Barcelona i les grans ciutats de l’àrea metropolitana.

Aquesta fase ha de reduir la dotació de reg agrícola en un 40%, disminuir el 15% en l’ús industrials i entre el 15 i el 50% en els usos recreatius.

Queda prohibit l’ús d’aigua per al reg de jardins i zones verdes de caràcter públic o privat (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes, que es farà gota o gota o amb regadora).

Només es pot regar la gespa en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o amb aigua regenerada en depuradores o recollida de la pluja.

Es prohibeix la neteja de carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable. Només es poden omplir parcialment les piscines d’aigua dolça que disposin de sistemes de recirculació i sempre amb les quantitats mínimes per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.

S’estableix una dotació màxima de 230 litres per habitant i dia, una mitjana en la qual s’inclouen tots els tipus de consums (domèstic, agrícola o industrial) i que està lluny dels 117 litres que gasta a casa cada català, per la qual cosa a efectes pràctics no hi ha restriccions a l’aigua de boca.

No es preveuen prou pluges

Després de 29 mesos sense ploure com hi hauria de fer, pràcticament des de la borrasca ‘Gloria’ del gener del 2020, l’esperança està dipositada a la primavera, però serien necessaris quatre mesos de pluja intensa perquè les reserves d’aigua tornin a nivells normals, un escenari poc probable.

En tot cas, per passar a la següent fase d’emergència (16% de les reserves), en la qual les restriccions serien més severes i afectarien l’ús domèstic, també hauria de passar una cosa molt improbable: que no plogui ni una gota en un any, segons la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà.

La nova ‘normalitat’ de la sequera

Per l’efecte de la crisi climàtica, la sequera serà cada vegada més freqüent, ja que l’ACA estima que, en l’horitzó del 2050, hi haurà una reducció de fins a un 18% de la disponibilitat d’aigua a Catalunya.

És una nova normalitat que força als ciutadans a fer un ús més responsable d’un recurs limitat –el consum domèstic ha augmentat en els últims mesos en lloc de reduir-se– i a les administracions a adaptar-se als nous temps.

El paper de les dessaladores i la regeneració d’aigües

En aquest procés d’adaptació juguen un paper fonamental les dues dessalinitzadores de Catalunya, que van començar a guanyar pes després de l’última gran crisi hídrica del 2008.

Actualment, Catalunya disposa de les dessalinitzadores de Tordera (al costat de Blanes i en marxa des del 2002) i el Prat (2009), que aporten 80 hectòmetres cúbics a l’any potables, un volum que equival a l’aigua que consumeix tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos.

La Generalitat preveu licitar aquest any l’ampliació, per valor de 250 milions d’euros, de la dessalinitzadora de Tordera (Girona), però de moment no està prevista la construcció de més plantes d’aquest tipus a Catalunya, segons Jordà.

Una altra via que cada vegada guanya més pes és la regeneració, és a dir, quan l’aigua utilitzada passa per una planta de tractament per donar-li un segon ús, un àmbit en el qual la Generalitat veu recorregut; l’executiu català s’ha proposat doblar el volum d’aquesta aigua en els pròxims anys.

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es