L’Índia, recursos distribuïts eficaçment

A la regió semiàrida de Rajasthan, al nord-oest de l’Índia, l’escassetat d’aigua és una realitat diària per a moltes comunitats. Durant anys, els habitants del llogarret de Kherwara Chhaoni van lluitar per sobreviure en un entorn àrid i hostil, on l’accés a l’aigua era limitat i precari. Gran part de la pluja cau durant la temporada dels monsons i no és suficient per regar els cultius i alimentar els seus habitants.

Va ser llavors quan va arribar Seva Mandir, una organització sense ànim de lucre que treballa per millorar les condicions de vida de les comunitats rurals. Seva Mandir va decidir enfocar els seus esforços a construir accessos i va començar a excavar pous a la zona. Els primers van ser difícils de fer. Els treballadors de Seva Mandir van haver de cavar a mà i afrontar la duresa del terreny, però finalment van aconseguir construir el primer a Kherwara. La comunitat va quedar sorpresa per l’èxit del pou i la qualitat de l’aigua que produïa. Era neta i fresca, una cosa que els habitants de Kherwara no havien vist en anys.

Així va canviar la vida del llogarret. Les dones ja no havien de caminar quilòmetres per obtenir aigua, i això els va permetre dedicar més temps a altres activitats. Les famílies van poder cultivar més aliments i tenir més accés a la higiene, fet que va reduir les malalties transmeses per l’aigua contaminada. A més a més, els pous també van ajudar a millorar la qualitat del sòl, ja que els agricultors van poder utilitzar-los per regar els seus cultius. Amb el temps, Seva Mandir va construir més pous a Kherwara i als poblets pròxims. L’organització també va mostrar als habitants de la zona com mantenir els pous i com utilitzar l’aigua de manera sostenible. Gràcies a aquests esforços, la regió va experimentar un canvi radical. L’agricultura va florir, la salut va millorar i les comunitats van poder desenvolupar-se. Per a les famílies de Kherwara, els pous van significar molt més que l’accés a un recurs vital. Van representar una oportunitat per tirar endavant, per millorar les seves vides i per assegurar un futur millor per als seus fills. La història de Kherwara és una mostra de com la presència d’aigua pot transformar la vida de les persones i les comunitats arreu del món.

No gaire lluny, a Kheda Ghati, un petit poble del districte d’Udaipur, la pastura del poble tenia una topografia muntanyosa ondulada molt degradada. A causa de la destrucció massiva de la coberta forestal anterior, la terra era propensa a l’erosió del sòl. El pasturatge obert i no regulat durant el període del monsó va perjudicar encara més els cultius.

Amb el suport de SBI Foundation, juntament amb activitats de conservació de plantacions, terres i humitat, s’ha facilitat un rigorós sistema de seguiment comunitari que ha ajudat en el creixement i conservació de les plantes i ha augmentat la cobertura verda. «L’activitat de plantació ens ha ajudat de manera molt important en l’obtenció de farratge per als nostres animals que abans ens costava trobar. No havíem vist una coberta tan verda en molt temps, però ara la nostra charagaah [terra de pastura] és més verda i una font d’ingressos valuosa per a moltes famílies», comparteix amb entusiasme Ganesh Ahari, líder de la institució comunitària.