Aquest juliol ha sigut el mes més càlid al planeta des que hi ha registres

El planeta acaba de viure el mes més càlid des que existeixen registres. Mai abans s’havien registrat temperatures tan altes al conjunt del planeta. Segons apunta una anàlisi elaborada pel climatòleg Karsten Haustein, de la Universitat de Leipzig (Alemanya), aquest mes de juliol podria haver sigut el més calorós dels últims 120.000 anys. «En situacions normals se sol esperar que el mes acabi per analitzar les dades en el seu conjunt, però, en aquest cas, els registres han sigut tan excepcionals que no ha fet falta ni esperar que acabi el mes. Som davant un rècord inèdit», explica Haustein.

Tot apunta que les xifres registrades durant aquest mes de juliol estan «molt per sobre de tot l’observat fins ara». D’una banda, la temperatura mitjana observada durant aquest últim mes destaca com la més alta des que hi ha registres climàtics (que, en alguns casos, es remunten més d’un segle enrere). De l’altra, segons explica Haunstein, els termòmetres globals durant aquest juliol també han estat molt per sobre dels valors normals dels últims milers d’anys. De fet, segons apunten les reconstruccions paleoclimàtiques (en les quals es reconstrueix com era el clima en el passat), aquest podria ser el mes més càlid al conjunt del planeta des de l’últim període interglacial.

Fins ara, el rècord absolut de calor l’ostentava el juliol del 2019. Ja llavors, la calor extrema va trencar rècords de temperatura a tot el globus i va establir una plusmarca inèdita i que, almenys llavors, semblava gairebé impossible de tornar a superar. Però, tan sols quatre anys més tard, el juliol torna a batre rècords. Segons apunten les anàlisis preliminars, les temperatures registrades al llarg d’aquest mes estarien 0,2 graus per sobre de l’anterior rècord. També estarien 1,5 graus per sobre de la temperatura mitjana de l’era preindustrial. Això, perquè ens fem una idea, significa que els termòmetres d’aquest últim mes han estat 1,5 graus per sobre de la temperatura habitual registrada entre el 1850 i el 1900 (és a dir, abans que la crisi climàtica alterés el clima global).

Febre planetària

La calor inèdita registrada durant aquest mes de juliol és, segons explica la investigadora Friederike Otto, un símptoma de la «febre que pateix el planeta». «Aquest rècord ha provocat una onada d’altes temperatures que ha afectat tot l’hemisferi nord i que ha deixat màximes de fins a 50 graus a la Xina. També ha provocat focs al Mediterrani i tempestes extremes a Itàlia, a Corea i al Brasil. Res d’això ha passat per pura casualitat. Està tot relacionat», comenta la científica de l’Imperial College de Londres. «Tot això és culpa directa de la crisi climàtica provocada per la nostra espècie», afegeix l’especialista.

«Aquest rècord ha provocat una onada d’altes temperatures, focs al Mediterrani i tempestes extremes a Corea i al Brasil»

Friederike Otto

Segons apunta una anàlisi recent de la plataforma World Weather Attribution, l’onada de calor extrema que aquest mes de juliol ha envaït gran part de l’hemisferi nord del planeta, des dels Estats Units fins a Europa, hauria sigut «gairebé impossible» sense el canvi climàtic. «L’escalfament causat per la crema de combustibles fòssils i els gasos amb efecte hivernacle està fent que les onades de calor extrema siguin cada vegada més freqüents, intenses i duradores arreu del món», recalca l’estudi publicat aquesta mateixa setmana. Si no fos per la crisi climàtica, s’estima que la temperatura mitjana registrada durant aquest episodi de calor extrema hauria sigut 2,5 graus més baixa a Europa, dos graus per sota a l’Amèrica del Nord i un grau menys a la Xina.

«Ja no podem negar la relació entre aquests extrems i el canvi climàtic»

Catherine Abreu

«Ja no podem negar la relació entre aquests extrems i el canvi climàtic. Ara és més important que mai apuntar de manera directa als responsables d’aquesta crisi», afegeix Catherine Abreu, directora executiva de Destination Zero. «El rècord registrat aquest mes de juliol és culpa directa dels productors de gas, carbó i petroli del planeta. Necessitem abandonar al més aviat possible l’explotació de combustibles fòssils i accelerar la transició energètica cap a fonts més sostenibles per evitar que els extrems climàtics com els d’aquest mes de juliol vagin a més», afegeix Abreu.