Quan tradició i modernitat són originals

Cineclub projecta aquest diumenge El conte del Cranc Rei, que fou una de les apostes més innovadores de Canes 2021. El film està ambientat a finals del segle XIX, en un poble rural indeterminat d’Itàlia. El seu antiheroi, Luciano, és un bohemi rebel, fill d’un metge, que es revolta contra el príncep local i que, després de protagonitzar un incident, es veurà obligat a exiliar-se a unes terres llunyanes i indòmites.

El conte del Cranc Rei reivindica oportunament un fenomen fascinant i, dissortadament, en vies d’extinció: la imatgeria popular sustentada en la tradició oral de relatar històries llegendàries. El llargmetratge s’obre precisament amb una reunió de narradors i aquesta vessant documental deixa pas posteriorment a la ficció. Els seus realitzadors, Alessio Rigo de Righi i Matteo Zoppis, ja havien cridat l’atenció prèviament amb propostes com Belvanera (2013) i Il Solengo (2015). Amb el seu tercer llargmetratge, El conte del Cran Rei, culminen unta trilogia dedicada a les llegendes populars. La seva estètica recorda la singular i hipnòtica Lazzaro feliz (2018) perquè, com en aquest memorable títol d’Alice Rohrwacher, sublima el costumisme rural en una epopeia surreal on un preciosisme visual, que defuig el colorisme més artificiós, aconsegueix capbussar-nos en una atmòsfera màgica. El resultat final és tan original i absorbent com inclassificable perquè fusiona imaginativament (i convincent) gèneres i registres tan dispars com les aventures, el western i l’oda romàntica. Un còctel veritablement subjugant i creatiu, amb dues parts clarament diferenciades, que confirma els seus artífexs com uns dels valors més genuïns i notables del darrer cinema italià. Tradició i modernitat s’entrellacen brillantment en una recerca artística tan sorprenent com ambiciosa. Indispensable.