La por que no ens deixa estar sols

Anar sols ens fa por. Aquesta és la conclusió a la qual he arribat després de comentar-ho amb diverses amigues que, com jo, gaudeixen de fer coses en solitari. Passar temps amb tu mateix és reconfortant i fins i tot, m’atreveixo a dir que necessari. Però hi ha a qui això li aterra. En altres contextos, quan he parlat sobre la importància de fer plans en solitari he rebut mirades desconcertants i comentaris com «ah, però que hi vas tu sola?».

A mi això, em provoca una certa incertesa. «Quin problema hi ha per fer plans en solitari?» em pregunto. Tinc la sensació que moltes persones potser no s’atreveixen a fer certs plans per evitar aquestes preguntes incòmodes. Anar a sopar, al cinema o a un concert sense companyia no vol dir res ni ha de generar estigmes. Fer-ho suposa una oportunitat per passar-ho bé en solitari i poder aprofitar el temps per pensar en tu. I no hi ha res de dolent. I qui ho fa no es mereix ni comentaris ni mirades qüestionant la naturalesa de les seves accions.

Probablement per això, hi ha qui la seva resposta quan he parlat sobre el plaer de fer activitats quotidianes sense companyia ha estat que «tot depèn del caràcter de cadascú». I suposo que al final la por a ser jutjat per una pràctica que desgraciadament no és gaire habitual en molta gent fa que molts no s’hi animin.

Personalment, penso que ens perdem moltes coses per por de no tenir ningú al costat. És a dir, he sentit moltes persones que es queixaven de no poder anar a algun lloc perquè no sabien amb qui fer-ho. I d’alguna manera, és normal que si el teu entorn, per exemple, no té els mateixos gustos musicals o no pot demanar vacances quan les tens tu, l’incertesa t’envaeixi quan tens l’oportunitat d’anar al concert del teu artista preferit o de viatjar al país que portes tota la vida volent conèixer. Però considero que, davant situacions com aquestes, tenim una oportunitat. Per què hem de deixar de fer plans que ens interessin fer en un moment concret per no tenir ningú que ho faci amb nosaltres?

Davant d’aquesta situació què hem de quedar-nos a casa i veure com passa el temps? Crec que no. A TikTok hem vist darrerament com gràcies a la cançó de Taylor Swift You’re on your own, kid, estàs sol, nen, en català, que s’ha tornat tendència molta gent ha començat a mostrar amb vídeos i fotografies l’experiència de fer plans sense companyia. I crec que són un bon exemple. Quedar-nos a casa per no tenir ningú que ens acompanyi a un lloc no hauria de ser una opció. Fem plans, sortim, viatgem. Gaudim de nosaltres mateixos de tant en tant. Que ens ho mereixem.

Subscriu-te per seguir llegint