Activitat de Jesús, els enviats de Joan Baptista…

Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la Bona Nova...»

Això ens diu l’Evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent, que va en sintonia amb la primera lectura d’Isaïes, que ens exhorta a ser valents i a no tenir por: perquè es desclouran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s’obriran, llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig...

Hem de saber que Déu no ens vol manipular (com passa en la societat actual), per això ens rebel·la a la Bíblia quina és la millor manera de viure. La simplicitat i claredat, en què ens parla, no pot ser millor. Som nosaltres els que sovint fem el sord o passem de pressa per les lectures, perquè estem atrafegats, esverats, preocupats, per tot allò que sovint és efímer, perquè volem fer allò que tothom fa, perquè ... perquè... sempre trobem raons per oblidar-nos del que és important, i és que sovint passa que el més urgent ens fa oblidar el més important. Però, ens podem preguntar, què és urgent?

Hauríem de desinstal·lar-nos i copsar aquest amor gratuït. Sobretot en el Nou Testament, veiem com ens parla Jesús, com ens interpel·la, com sovint ens fa preguntes, i les respostes que ens dona són per mitjà de les paràboles, coses senzilles, perquè les puguem entendre, però cal posar-hi atenció.

Joan Baptista, el precursor, el missatger que prepara el camí... també té dubtes, però Jesús amb les seves paraules els ho aclareix.

Només cal que fem cas, «no tinguem por, estiguem contents» i ens adonarem que seguir aquest camí ens fa millors.

Subscriu-te per seguir llegint