Quiosc Regió7

Regió7

Jordi Estrada

Jordi Estrada

Filòleg

L’improbable missatge de Nadal del rei

Bona nit, em dirigeixo a tots vosaltres per desitjar-vos que tingueu un bon cagatió. El que jo vaig heretar del meu pare, més que un tió és una soca, tan corcada i resseca, que ja li diem el tribunal constitucional. En temps de l’emèrit, no calia fer la carta als Reis. Amb un parell de copets a l’escorça, el tió rajava amics invisibles a desdir. Ara bé, de primer calia alimentar-lo bé, i durant tot l’any. Un dia que, per error, la minyona va servir-li un plat de garrofes el tió va amenaçar d’aprovar les lleis de desconnexió del Govern català. Sort que va saber rectificar a temps i, a canvi d’uns quants llamàntols amb antenes comestibles d’or, va correspondre amb un joc nàutic d’estomacadors a domicili. Ara el tió s’ha fet vell i la manteta togal que el cobria és plena de pols i estrips, però no es deixa renovar ni canviar de bolquers. Sí, súbdits meus: més que un tió sembla un caganer, i dient això no voldria esguerrar-vos el sopar de Nadal. Que sapigueu, però, que el vostre rei, sacrificant-se un cop més per vosaltres i la institució que m’autorepresenta, es passarà aquesta nit recollint a cops de pala la quisca pels racons de palau. I és que el tió, afectat de descomposició crònica des de fa anys, per allà on passa deixa rastres pudents de claveguera. En la solitud d’aquesta hora greu, en què els amics s’han tornat invisibles i els seus recadets m’inunden la casa plena a vessar, m’agradaria que en la pau de les vostres llars tingueu un petit record per algú a qui les faves dels tortells ja comencen a grillar-se, només el conviden a les pàgines d’El Jueves i, malgrat viure en una democràcia plurintestinal, li impedeixen evacuar a pler. Davant de tot això, el meu tió i jo us desitgem que visca el rei i també una llufa immensa per a la vostra onomàstica dels sants innocents.

Compartir l'article

stats